Paternalisme: diferència entre les revisions

El '''paternalisme''' és una modalitat de l'[[autoritarisme]] a la qual una persona exerceix poder sobre un altre, prenent decisions en nom seu i ignorant els seus desitjos i circumstàncies, justificant-ho amb sentimentalismes i la idea de que ho fa pel seu propi bé. Es diu així perqueperquè és l'actitud pròpia dels pares de nens [[menors d'edat]]. Hi ha diferents tipus de paternalismes, com per exemple el [[polític]], el [[mèdic]], l'[[empresa]]rial o el [[religió]]s. El polític correspon a un rei o governador bondadós que actúa considerant que ho fa pel bé del seu poble però sense tenir-lo en compte per res. El mèdic correspon a la figura del sacerdot-expert únic coneixedor del bé i aplicador d'aquest a l'objecte-pacient, sense tenir-lo en compte per res. L'empresarial correspon al patró bondadós que justifica les seves accions dient que són pel bé dels seus empleats, però sense tenir-los en compte.

Segons el [[dret constitucional]], un [[Estatestat]] paternalista és aquell que limita la [[llibertat]] [[individu]]al dels seus ciutadans en base a uns [[valorValor (axiologia)|valors]]s, estatals, que fonamenten les seves imposicions. El paternalisme justifica l'autonomia individual basant-se en una suposada incapacitat per part dels ciutadans per a prendre determinades decisions. Un exemple pot ser el fet d'augmentar els [[impost regressiu|impostos]] del [[tabaquisme|tabac]] i de l'[[alcohol]] si es justifica dient que són nocius per la salut i que així els ciutadans en faran un millor ús. O el fet que, després que en un referèndum els ciutadans hagin votat una opció política, com l'entrada o no a l'[[OTAN]] o l'aprovació o no d'un [[Estatut de Catalunya|Estatut]], el govern faci el contrari, i ho justifiqui explicant que ho fa pel propi bé dels ciutadans, que no són tan bons com ell com per saber analitzar i conéixerconèixer el que representa i les seves conseqüències.

A l'[[Estat espanyol]], l'article número 1.903 del [[codi civil]] actual exonera de la responsabilitat civil les persones que hagin actuat amb "la diligència d'un bon pare de família", sent aquesta un concepte indeterminat que cada tribunal pot interpretar d'una manera diferent a cada cas concret.

El paternalisme [[mèdic]] ja existia a l'època de l'[[antiga Grècia]], va ser assumit pel [[cristianisme]] i ha estat vigent fins fa ben poc. El paternalisme mèdic implica una relació entre metge actiu i pacient passiu estrictament vertical, fonamentada en la idea de que el malalt té alguna mena d'incapacitat [[moral]], de manca d'[[autonomia]], d'enteniment i de prendre decisions, cosa que l'[[infant]]ilitzainfantilitza. No té en compte que el codi moral del malalt i del metge poden no coincidir, i en cas que això passi, l'actitud paternalista no respecta el malalt sinó que imposa sistemàticament la pròpia moral del metge, suposadament pel bé de l'altre. Suposa el ''pacient'' com un objecte passiu i que no té dret a estar [[informació|informat]], ja que de tota manera no enten o no [[cognició|coneix]], ni a fer entenedora, objectiva i complerta la informació respecte al seu estat, la seva [[malaltia]] i el seu [[teràpia|tractament]].<ref name=vmbhcs>''Bioètica i dret'', de Víctor Méndez Baiges i Héctor Claudio Silveira Gorski. ''Bioètica i dret'', Editorial [[UOC]], [[2007]]. ISBN 9788497885881, {{ca}}ISBN 9788497885881</ref>

Es considera que Hipòcrates de Cos va ser el fundador del paternalisme mèdic, que s'ha anat actualitzant al llarg dels segles fins elsles [[anysdècada 60del 1960|anysdècades seixantadel 1980]] i [[anys 70|setanta]]dècada del [[segle XX1970|1980]], quan va començar l'anomenada ''era posthipocràtica'', a la qual es valora l'autonomia i capacitat de decisió de la persona malalta gràcies a la lluita per l'extensió dels [[drets humans]] dels ciutadans. Això va donar lloc a un nou model, anomenat ''democràtic'' basat en normes i lleis. Actualment no es considera legítim un tractament a un usuari de serveis sanitaris que no estigui informat de manera adient com per a que aquest pugui prendre qualsevol decisió autònoma respecte aquest.<ref name=vmbhcs/>

{{referències|2}}