Violant d'Hongria: diferència entre les revisions

'''Violant Árpád''', en [[hongarès]] ''Árpád-házi Jolánta'' ([[Esztergom]], [[Hongria]], vers [[1216]] - [[Osca]], [[Aragó]], [[9 d'octubre]] de [[1251]]), fou princesa reial hongaresa i reina consort [[rei d'Aragó|d'Aragó]], [[rei de Mallorca|de Mallorca]] i [[regne de València|de València]], comtessa consort [[comte de Barcelona|de Barcelona]], senyora [[senyoria de Montpeller|de Montpeller]] i de la [[senyoria d'Omeladès|baronia d'Omeladès]] i vescomtessa de [[vescomtat de Millau|Millau]] ([[1235]] - [[1251]]). El seu nom de fonts era Andreua, que canvià més tard pel de Violant. ''Violant'' és la forma en què, en la historiografia catalana dels últims segles, ha quedat fixat el nom medieval ''Iolant'' (o ''Yolant''). (en [[llatí]] a 20 de febrer de 1241: nos ''Yoles'', Dei gracia regina Aragonum, Mayoricarum et Valencie, comitissa Barchinone et Urgelli et domina Montispesulani)<ref>[http://www.jaumeprimer.uji.es/cgi-bin/noticia.php?referencia=09062008 Arxiu Jaume I: despeses de vestuari de Violant d'Hongria]</ref>

 

 

Violant pertanyia a la Casa reial d'[[Hongria]] ([[Árpád|dinastia Árpád]]).

&nbsp;&nbsp;&nbsp;

 

[[Fitxer:Arpad.gif|thumb|right|Escut d'armes de la [[Árpád|Casa d'Árpád]]]]

El [[1234]], a proposta del papa [[Gregori IX]], fou estipulat el seu matrimoni amb el rei '''[[Jaume I el Conqueridor]]'''. Segons s'acordà als capítols matrimonials, la núvia aportava en dot una elevada quantitat de diners, els drets a un comtat a [[Flandes]] i els territoris que els seus avis havien tingut a [[Nemours]] i [[Borgonya]]. Res de tot això no s'arribà a fer efectiu i Jaume I li assignà la senyoria de [[senyoria de Montpeller|Montpeller]], la baronia d'[[senyoria d'Omeladès|Omeladès]] i el [[vescomtat de Millau]] per al manteniment de la seva casa.

*la infanta [[Elionor d'Aragó]] ([[1251]]-?), morta prematurament (no recollida per molts autors).

 

 

Violant fou una dona de talent i de caràcter. Al costat de Jaume I, tingué un important paper en la política de la [[Corona d'Aragó]]. Fou un dels consellers més valuosos del rei, sobre el qual exercí una forta influència malgrat les amants que aquest no deixà de tenir durant el seu matrimoni.

Intervingué decisivament en acords internacionals tan importants com el [[tractat d'Almirra]] amb [[Corona de Castella|Castella]] ([[1244]]), en les condicions signades amb [[Zayyan ibn Mardanix]] per a la rendició de la ciutat de [[València]], en la qual entrà triomfalment amb el seu espòs el [[9 d'octubre]] de [[1238]], i en les diferents versions dels primers testaments de Jaume I. En les projectades particions del regne, intentà sempre afavorir els fills propis i enemistar el monarca amb l'infant primogènit [[Príncep Alfons d'Aragó|Alfons]], fill del primer matrimoni del Conqueridor amb [[Elionor de Castella i d'Anglaterra|Elionor de Castella]].

 

Violant morí de febres al santuari de [[Salas]], prop d'[[Osca]], el [[1251]]. Probablement, les hi havia encomanat el seu fill menor, l'infant Ferran, el qual havia vetllat fins que morí.

 

</Gallery>

 

*Estàtua de granit del [[segle XIII]], que la representa dempeus, coronada i presentant els palmells de les dues mans. Catedral de [[Santiago de Compostel·la]]. L'atribució d'aquesta figura a Violant d'Hongria resta avui dia en una posició més que dubtosa. De tractar-se d'una reina Violant, podria ser la seva filla homònima, que es desposà amb Alfons X de Castella. No sembla conservar-se cap imatge contemporània de Violant d'Hongria, ni tampoc fou representada en els anys posteriors a la seva defunció.

 

 

Té carrers dedicats, a partir del [[segle XIX]], a [[Barcelona]], Saragossa i a diferents ciutats dels països de l'antiga [[Corona d'Aragó]].

{{Amaga Ref}}

 

Deixant de banda la bibliografia sobre Jaume I i el seu regnat, es poden consultar les següents publicacions:

*Ll. Cerveró Martí, "El comte Dionís d'Hongria, senyor de Canals, al seguici de la reina Violant: la descendència de Dionís als regnes de València i d'Aragó", a ''Jaime I y su época: X Congreso de Historia de la Corona de Aragón (Zaragoza, 1979)'', vol. 1, Saragossa, Institución Fernando el Católico, 1980, pp. 559-577.

*M. C. Roca, ''Les dones de Jaume I'', Barcelona, l'Esfera dels Llibres, 2008.

 

 

*[http://www.vallbona.com/index.phtml?idioma=cat Monestir de Santa Maria de Vallbona]

 

{{ORDENA:Violant D'Hongria}} <!--ORDENA generat per bot-->

[[Categoria:Prínceps d'Hongria]]

[[Categoria:Comtes consorts de Barcelona]]

[[fr:Yolande de Hongrie Arpad]]

[[hu:Magyarországi Jolán aragóniai királyné]]

[[it:Iolanda d'Ungheria]]

[[ja:ビオランテ・デ・ウングリア]]