Erasme d'Antioquia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 57:
Erasme continuà el seu ministeri, però el nou emperador, [[Maximià]], tornà a reemprendre la persecució. Novament arrestat, fou de nou banyat en oli bullent, li van vessar metalls fos a la boca per a fer-lo callar i fou tancat en una bóta plena de claus, puntes i vidres, que es va fer rodolar i estimbar des d'una muntanya. Un àngel, de nou, va salvar el sant. Llavors li arrencaren les dents amb tenalles, el lligaren a un pal i el van assar a unes graelles. Li tragueren els ulls i les ungles i el van lligar a uns cavalls que l'arrossegaren. Com s'ha comentat, és una de les narracions de martiri més sanguinolentes de totes.
Salvat de nou, Erasme va fugir al Mont Libano, on uns corbs li portaven l'aliment. Va tornar a ser capturat i l'emperador el va fer cobrir de pega i cremat... però va sobreviure. Tancat perquè morís de gana, va tornar a ser alliberat miracolosament. Va passar el temps i Erasme va tornar a ser capturat i torturat, ara a Il·líria, on havia predicat. Aquí va tenir lloc el martiri definitiu: els seus budells li van ser extrets entortolligant-los a un argue o cabrestant. Encara hi ha una variant que diu que, alliberat per
{{ORDENA:Erasme}}
| |||