Regne de França: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m →La monarquia de la Vella França: Afegint enllaç |
||
Línia 159:
[[Lluís XIII de França|Lluís XIII]] ([[1610]]-[[1643]]) va succeir a Enric IV, assassinat el 1610. Amb el seu ministre, el cardenal de Richelieu, va posar a terme una política d'amansiment dels grans senyors del regne, d'enduriment contra els protestants, i en el pla de la polític exterior un enfrontament amb la [[dinastia Habsburg]], dividida en dues branques: una a [[Espanya]] i l'altra a [[Àustria]]. La [[Guerra dels Trenta Anys]] (1618-1648) va permetre a la França convertir-se en la potència principal del continent i d'engrandir el seu territori a costa d'Espanya. L'increment considerable de la pressió fiscal, necessària per la guerra, va provocar nombrosos aixecaments populars.
Durant el regne de [[Lluís XIV de França|Lluís XIV]] (1643-1715), França seria la potència política, econòmica i cultural predominant d'Europa. Les nombroses campanyes militars de Lluís XIV i la confusió del diners de l'estat i de la casa reial, sol·licitat pel fast de la seva cort, van causar problemes financers crònics durant el [[segle XVIII]]. França va trobar els mitjans per pagar aquest luxe extorquint les províncies, però, la situació era ja insostenible a finals del regne del rei-sol al mateix temps que la [[petita edat de gel]] copejava cruelment als francesos (principalment durant l'hivern de [[1708]]-[[1709]]). Marcat pels problemes de la [[Fronda]] durant la seva infància (va haver de fugir de París), Lluís XIV va continuar i ampliar la política de centralització dels seus predecessors reduint el poder dels nobles, emmordassant les institucions i reprimint durament qualsevol oposició o revolta dins del regne. [[Versalles]] es va convertir així, en una vasta presó dorada per a una [[Noblesa francesa|noblesa]] a partir de llavors, sota control.
Lluís XIV va personificar més que ningú altre rei la [[monarquia absoluta]], atès que declararia des de [[1661]] que ell governaria solament, sense ministre. Durant la meitat d'un segle, el rei va governar sol, encara que la constitució del regne donava lloc als cossos intermediaris i als contra-poders; per tant avui dia es prefereix el terme "monarquia administrativa". Lluís XIV volia reformar la França radicalment, però, va ensopegar amb els representants locals, estats específics o els parlaments. Els va controlar per tots els mitjans possibles i no els deixaria sinó un paper honorífic o subaltern per poder executar llurs prerrogatives per mitjà dels oficials reials pagats com a independents, antecessors dels prefectes. Des de llavors, aquestes representacions sotmeses no eren cap amenaça seriosa i a més, llur dissolució hauria tingut més inconvenients que no pas avantatges, i per tant serien conservades. Les revoltes i els aixecaments que va provocar la seva política van ser reprimides feroçment.
| |||