Trilema de Münchhausen: diferència entre les revisions

{{Inacabat}}

El ''' trilema de Münchhausen ''' (pel [[Baró de Münchhausen]], qui deia haver escapat d'un pantà tirant de si mateix), també anomenat ''' trilema d'Agripa ''' (pel filòsof escèptic [[Agripa (filòsof)|Agripa]] ), el nom referit al baró de Münchhausen va ser encunyat en el context de la [[teoria del coneixement]] a mitjan segle XX pel [[Karl Popper|popperiano]] [[Hans Albert]], encara que tradicionalment el seu argument és referit pel grec clàssic [[Diògenes Laerci]], <ref> Diogenes Lærtivs, IX. </ref> el filòsof [[escepticisme|escèptic]] [[Agripa (filòsof)|Agripa]] i és un atac a la possibilitat d'aconseguir una justificació última per a qualsevol [[proposició]], fins i tot en les [[ciències formals]] com la [[matemàtica]] i la [[lògica]] . Un trilema és un problema que admet només tres solucions, totes les quals semblen inacceptables. L'argument discorre així: qualsevol sigui la manera en què es justifiqui una proposició, si el que es vol és [[certesa]] absoluta, sempre serà necessari justificar els mitjans de la justificació, i després els mitjans d'aquesta nova justificació, etc. Aquesta simple observació condueix sense escapament a una de les següents tres alternatives (els tres banyes del trilema):

# Una regressió infinita: A es justifica per B, B es justifica per C, C es justifica per D, etc. ('' [[regressus ad infinitum]] '').