Rieti: diferència entre les revisions

No apareix a la història fins que els sabins foren sotmesos pels romans i reberen la ciutadania el [[290 aC]]. A la [[Segona Guerra Púnica]] el [[211 aC]] [[Anníbal]] va passar davant la ciutat quan marxava contra Roma o quan es retirava de la ciutat. El [[205 aC]] es van destacar en l'ajut que van donar a Escipió. Al segle I aC apareix reduïda a prefectura, per causes desconegudes i com a tal es esmentada per [[Ciceró]].{{CN}} En aquest temps va tenir freqüents disputes amb ''[[Interamna]]'' ([[54 aC]]) per la qüestió del Llac Velinus, i la ciutat va demanar el patronatge de Ciceró amb el que va resoldre els seus problemes i va recuperar la seva prosperitat. Amb l'imperi va recuperar la seva condició de municipi amb magistrats propis. Amb [[Vespasià]] s'hi van establir nombrosos veterans però sense adquirir el títol de [[colònia]]. Se sap que a la rodalia hi havia un balneari d'aigües minerals o termals conegut per ''Septem Aquae''.

En època cristiana fou seu d'un bisbe i a l'edat mitjana el seu nom es va convertir en Rieti. Fou part del ducat [[longobard]] de d'[[Spoleto]]. Fou atacada alguns cops pels sarrainssarraïns però el [[915]] les milícies locals els van expulsar.{{CN}} El [[942]] hi van fer una incursió els [[hongaresos]].{{CN}} Va estar en l'orbita de l'[[abadia de Farfa]] i no va tenir autoritats municipals fins el [[1140]] o [[1141]].{{CN}}

El [[1143]] fou atacada pels normands que la van incendiar.{{CN}} Governada pel bisbe, el [[1198]] el Papa [[Innocenci II]] la va posar sota domini directe, domini sota el qual va prosperar.{{CN}} El Papa la va convertir en una de les seves residencies secundaries principals.

Al segle XIII es van fer noves muralles i es van construir nombrosos edificis civils i religiosos. Va veure nombrosos esdeveniments com el matrimoni de [[Constança d'Hauteville]] amb l'emperador [[Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic|Enric VI]] ([[1185]]), la canonització de [[Sant Dominic]] pel Papa [[Gregori IX]] ([[1234]]) {{CN}} o la coronació de [[Carles I d'Anjou]] com a [[rei de [[Sicília]] i [[Jerusalem]] pel Papa [[Nicolau I]] ([[1289]]). {{CN}}

Quan el Papa es va desplaçar a [[Avinyó]] el [[rei de [[Nàpols]] se'n va apoderar; el [[1309]] [[Robert d'Anjou]] va fundar [[Cittaducale]]{{CN}}. El domini feudal fou pels [[Orsini]] i després els Sant’Eustachio i els [[Savelli]]. El [[1354]] el [[cardenal Albornoz]] va entrar a la ciutat i després la senyoria va passar als [[Alfani]], com a feudataris del Papa. Les famílies principals com els [[Família Colonna|Colonna]], els [[Savelli]] i mes tard els [[Barberini]] i els [[Borghese]] van fer nombroses construccions i van cridar als millors arquitectes: [[Sangallo]] el [[1545]] i després [[Giovanni Fontana]] a finals de segle.