Bertolt Brecht: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.6.5) (Robot modifica: be-x-old:Бэртальд Брэхт |
m →L'exili: Afegint enllaç |
||
Línia 30:
Ja finalitzada la Segona Guerra Mundial, la seva situació no millora: el [[Maccarthisme]] obre una "Cacera de Bruixes" contra els intel·lectuals i artistes d'idees comunistes,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Gordon |nom=Bernard |títol=Hollywood Exile, Or How I Learned to Love the Blacklist |url=http://books.google.cat/books?id=m91WYFCk5hoC&pg=PR10&dq=Bertolt+Brecht+blacklist&hl=ca&ei=a8yHTaXGLMTOswbFyeyoDA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CC0Q6AEwAA#v=onepage&q=Bertolt%20Brecht%20blacklist&f=false |llengua=anglès |editorial=University of Texas Press |data=2001 |pàgines=p.X |isbn=0292728336}}</ref> i les autoritats dels Estats Units, que atribuïen a Brecht idees comunistes, van fer que el [[30 d'octubre]] de [[1947]] el [[Comitè d'Activitats Anti Nord-americanes]] l'interrogués. L'endemà (durant l'estrena de ''La vida de Galilei'' a Nova York) Brecht va fugir dels [[Estats Units]] i va viatjar a través de París cap a Zurich. Allí va passar un any, ja que [[Suïssa]] era l'únic país on podia viatjar, car li havia estat prohibida l'entrada a Alemanya Occidental. Tres anys després va obtenir la nacionalitat [[Austria|austríaca]].
A començaments de [[1949]] es va traslladar, amb un passaport [[República Txeca|txec]] i travessant Praga cap a [[Berlín Est|Berlín de l'Est]]. Va viure a la "Casa de Brecht" i va ser director general del ''Deutsches Theater''. La tardor del mateix any va fundar, juntament amb Helene Weigel, el ''[[Berliner Ensemble]]''. A continuació va treballar d'una manera molt compromesa per al teatre i va tenir fins i tot algunes actuacions per invitació a algunes capitals europees occidentals. Aquest fet li va causar tensions amb direcció ''Sozialistische Einheitspartei Deutschlands'' ([[Partit Socialista Unificat d'Alemanya]]) així com amb representants de la burocràcia cultural i de la vida del teatre, i diverses obres seves van ser rebutjades.
El [[1954]] fou guardonat amb el [[Premi Lenin de la Pau entre els pobles]].
| |||