Revisió del 22:10, 10 gen 2011 modifica Mcapdevila (discussió \| contribucions) 185.507 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 01:17, 15 oct 2011 modifica desfés Bestiasonica (discussió \| contribucions) 244.771 edits mCap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: [[Fitxer:Anglo-Irish Treaty signatures.gif\|thumb\|Signants del Tractat Angloirlandès]] El '''Tractat Angloirlandès''' del [[1921]] va suposar, per una banda, la fi de la [[Guerra Angloirlandesa\|guerra d'independència]] irlandesa, i per una altra la divisió de l'[[illa d'[[Irlanda]] entre l'[[Irlanda del Nord]] i l'[[Estat Lliure d'Irlanda]]. L'11 de juliol del 1921 es declarà definitivament una treva entre l'[[IRA]] i el govern britànic. S'havia produït un total de 1.500 morts. L'agost es convoca una cimera entre [[Eamon de Valera]], cap del [[Sinn Féin]] per part irlandesa i [[David Lloyd George]] per part britànica. De Valera, però, no acceptà anar-hi i envià en el seu lloc [[Michael Collins (líder irlandès)\|Michael Collins]], [[Arthur Griffith]], [[Robert Barton]], [[Eamon Duggan]] i [[George Gavan Duffy]], que es reuniren amb Lloyd George, [[Winston Churchill]] i Birkenhead. Línia 14: Les profundes divisions entre els partidaris i contraris al tractat provocaren la [[Guerra Civil Irlandesa]] (Juny de [[1922]] - Abril de [[1923]]) L'Estat Lliure Irlandès que creava el tractat va entrar en vigor el [[6 de desembre]] 1922 per proclamació real, una vegada que la seva constitució havia estat aprovada pel parlament provisional d'Irlanda del Sud i el [[Parlament Britànic]]. Tota l'illa es va convertir en el [[Estat Lliure d'Irlanda]] <ref> [[Acta de l'estat lliure irlandès de 1922]] </ref>, però el [[8 de desembre]], es van [[partició d'Irlanda\|segregar]] sis dels comtats del Ulster de la zona orient de l'estat lliure, d'acord amb una votació de les''"[[Dáil Eireann\|Cambres]]". <ref> Nota: Les''"[[Dáil Eireann\|Cambres]]" per se''i no el''"[[Oireachtas\|Parlament]]" del nord d'Irlanda'', van ser els que van exercir aquesta votació </ref> == Contingut == Línia 20: Entre els principals punts del tractat destaquen els següents: * El [[Exèrcit Britànic]] es retiraria de la major part de [[Irlanda]]. * Irlanda es convertiria en un [[Domini (geografia)\|domini]] amb autogovern del [[Imperi Britànic]], un estatus que compartia amb [[Canadà]], [[Domini de Terranova\|Terranova]], [[Austràlia]], [[Nova Zelanda]] i [[Sud-àfrica\|la Unió Sud-africana]]. * Igual que en els altres dominis, el monarca britànic seria cap d'Estat de l'Estat Lliure Irlandès (''Saorstát Éireann'') i la seva representació la exerciria un Governador General. * Els parlamentaris del nou estat lliure haurien de fer un jurament de lleialtat a l'Estat Lliure Irlandès. La segona part del jurament seria "ser fidel a SM el Rei Jorge V, els seus hereus i successors per llei, en virtut de la ciutadania comuna". Línia 32: Els negociadors eren: :{{Flagicon\|UK\|size = 25px}}'''Britànics''' : * [[David Lloyd George]], [[Primer Ministre del Regne Unit\|Primer Ministre]]. : * [[Frederick Edwin Smith\|Lord Birkenhead]], [[Lord Canceller]]. : * [[Winston Churchill]], [[Secretari d'Estat per les Colònies]]. : * [[Austen Chamberlain]]. : * [[Gordon Hewart]]. :{{Flagicon\|Ireland\|size = 25px}}'''Irlandesos''' : * [[Arthur Griffith]] (president de la delegació), ministre d'Afers Exteriors. : * [[Mícheál Ó Coileáin\|Michael Collins]], secretari d'Estat de Finances. : * [[Robert Barton]], ministre d'Afers Econòmics. <ref> Robert Barton va ser l'últim signatari que va morir. Va morir el 10 d'agost de 1975 a l'edat de 94 anys. </Ref> : * [[Eamonn Duggan]] : * [[George Gavan Duffy]] : [[Robert Erskine Childers]], autor de ''Riddle of the Sands'' (Enigma de les Arenes) i abans Funcionari de la Casa dels Comuns britànica va fer de signatari per la delegació irlandesa. [[Thomas Jones CH\|Tom Jones]] va ser un dels principals col·laboradors de Lloyd George i va descriure les negociacions en el seu llibre''Whitehall Diary''. (Cal destacar que el President irlandès, [[Eamon de Valera]] no hi va assistir.) : [[Winston Churchill]] va tenir un paper dual en el gabinet britànic, en relació amb el Tractat. En principi, com a Secretari de Guerra, desitjava la fi de la [[Guerra Anglo-irlandesa]] el 1921, després el 1922 com a secretari per a les Colònies (que incloïen els assumptes dels Dominis) es va haver d'encarregar de posar-ho en pràctica. {{-}} == Notes i referències ==▼ <references/>▼ == Bibliografia == Linha 59 ⟶ 62: * [http://www.difp.ie/browse-volumes/Volume.asp?VolumeID=1&st=ye&yr=1921 Selection of Irish correspondence from 1921 en línia] ▲== Notes i referències == ▲<references/> [[Categoria:Història del Regne Unit]] [[Categoria:Tractats del segle XX\|Angloirlandes]] [[Categoria:Història d'Irlanda]]

Tractat Angloirlandès: diferència entre les revisions