Escola de filosofia de Barcelona: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (->http:// +>{{format ref}} http://)
Cap resum de modificació
Línia 7:
== Antecedents ==
 
L'Escola de Barcelona té un antecedent remot en la denominada [[Societat Filosòfica]], que funcionà a Barcelona del 1815 al 1821, i deriva en l'essencial de l'[[Escola Escocesa del Sentit Comú]], que és la versió de l'[[empirisme]] de [[William Rowan Hamilton|Hamilton]], més sociològica que la de [[Hume]] o [[Adam Smith]] i dels espiritualistes eclèctics francesos [[Pierre Royer-Collard]] i [[Théodore Jouffroy]]. Aquestes tesis (alienes a l'[[idealisme alemany]]) foren traspassades i adaptades a Catalunya pel pensador i polític liberal [[Ramon Martí d'Eixalà]] (1807.<ref>{{Ref-1857)llibre en|cognom=Calvo eli seuCalvo ''Curso|nom=Lluís de Filosofia|títol=El elemental''"Arxiu (1841, 1845). Martí desenvolupà una teoria del que anomena 'd'“laEtnografia concienciai en toda su intensidad”'' que, en formaFolklore de reivindicacióCatalunya" dey la sensibilitat,antropología hacatalana estat|url=http://books.google.es/books?id=XDhZ4dtjR8oC&pg=PA45&dq=escola+de+filosofia+catalana+Ramon+Mart%C3%AD+d'Eixal%C3%A0&hl=ca&ei=uLmaTqn3NYTD8QPsqsHIBQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4&ved=0CD8Q6AEwAw#v=onepage&q&f=false una|llengua=castellà constant|editorial=CSIC en|data=1991 la|pàgines=p.45 tradició|isbn=840007145X filosòfica del país.{{CN}} </ref>
 
Però qui millor fonamenta l'Escola és un deixeble de Martí, [[Francesc Xavier Llorens i Barba]] (1820-1872), [[catedràtic]] de [[Filosofia i la seva història]] a la Universitat de Barcelona entre 1847 i 1872, que va elaborar també una ''‘filosofia de la consciència'''. La consciència en el seu vessant col·lectiu s'expressa com a «sentit comú», és a dir, com a ‘[[seny]]'. El seny, segons Llorens, és l'element que posa a prova la veritat d'una proposició i, en el cas català, és la manifestació de l'esperit nacional. Llorens només publicà en vida el seu discurs inaugural del curs 1854-55 de la universitat, ''Sobre el desarrollo del pensamiento filosófico'', en què presenta la filosofia com l'expressió més alta de la consciència col·lectiva d'una comunitat nacional, i es refereix a Espanya quan afirmà que no ha arribat a un tal grau de maduresa, raó per la qual calia un esforç en l'ensenyament que preparés l'aparició d'aquestes condicions. La proposta, doncs, podia adaptar-se també al cas català. Pòstumament, les seves ''Lecciones de filosofía'' (1864-1868) foren publicades el 1920. Llorens fou company i conseller de [[Manuel Milà i Fontanals]], i foren alumnes seus el [[bisbe Torras i Bages]] o [[Menéndez Pelayo]]. És considerat un dels pares intel·lectuals de la Renaixença.