Obre el menú principal

Canvis

cap resum d'edició
El terme '''historicisme''' (en alemany, ''historismus'') s'empra a partir del [[romanticisme]] alemany per designar aquelles doctrines [[filosofia|filosòfiques]] que consideren tota la realitat humana com el producte d'un esdevenir històric <ref>[http://www.ub.edu/histofilosofia/gmayos/macrofilosofia.htm ''Coneixement cultural i històric''] de Gonçal Mayos (UB).</ref> i la condició humana com a inscrita en unes coordenades existencials ineludibles de naturalesa histórica, lingüística... L[[Ernst Troeltsch]] definí a ''Der Historismus und seine Probleme'' (1922), l'historicisme foucom també''«la unhistorització movimentfonamental dde tot el nostre pensament sobre l'historiadorshome, lideratsla perseva [[Ranke]]cultura molti importantels enseus valors.»'' A parer seu, no és l'esperit humà el seglequi XIXdóna sentit als pensaments i ambels importantsvalors, influènciessinó enque és el XXcontext històric el qui els determina.
 
És una noció usada en el debat al voltant de la [[filosofia de la història]] per descriure la tesi de la radical dependència del [[present]] respecte del passat d'un grup. Per als romàntics, l'historiador autèntic ''havia de ser alhora historiador i profeta''. (Troeltsch), de manera que la història havia d'oferir també les claus bàsiques per a interpretar el futur. Aquesta tesi ha estat debatuda, amb arguments diversos, per filòsofs com [[Edmund Husserl]], [[Ernst Troeltsch]] i [[Martin Heidegger]]. L'historicisme fou també un moviment d'historiadors liderats per [[Ranke]] molt important en el segle XIX i amb influències significatives en el pensament [[feixista]] del segle XX.
Segons l'[[encíclica]] ''[[Fides et ratio]]'', per comprendre correctament una doctrina del passat, és necessari que aquesta sigui reposada en el seu context històric i cultural. L'historicisme consisteix al contrari a establir la veritat d'una filosofia a partir de la seva adequació a un període determinat i una tasca determinada en la història, negant almenys implícitament la validesa perenne de la veritat.
 
Conceptualment, l'historicisme és adversari de la [[Il·lustració]]. Mentre per als il·lustrats, i bàsicament per a [[Voltaire]], la història és l'expressió del progrés de la raó, per als historicistes en la història es retroba bàsicament l'[[esperit del poble]] d'esséncia eterna.
L'historicisme, com a idea que la història pugui permetre predir els esdeveniments futurs, fou criticada pel filòsof [[Karl Popper]] a ''Misèria de l'historicisme'' (1955). Hi denunciava com a metafísica i falsa ciència tota "''aproximació a les ciències socials que assumeix que la predicció històrica és el seu objectiu principal, i que assumeix que el seu objectiu és assolible mitjançant el descobriment dels "ritmes", o els "patrons", les "lleis" o les "tendències" que subjauen a l'evolució de la història''"
 
En definitiva, l'historicisme és un tipus de determinisme (del [[present]] respecte del passat) i del col·lectiu respecte als individus concrets, i tendeix a relativitzar conceptes com el de ''veritat històrica''. Per això ha estat condemnat reiteradament pel pensament cristià. Segons l'[[encíclica]] ''[[Fides et ratio]]'', per comprendre correctament una doctrina del passat, ésaquesta necessariha quede aquestaser sigui reposadapresentada en el seu context històric i cultural, però la contextualització tot i ser necessària no és cap condició suficient. L'historicisme consisteix al contrari a establir la veritat d'una filosofia a partir de la seva adequació a un període determinat i una tasca determinada en la història, negant almenys implícitament la validesa perenne de la veritat.
== Referències ==
 
{{Amaga ref}}
== Crítiques a l'historicisme ==
 
L'historicisme ha estat denunciat per diversos pensadors consevadors alemanys del segle XIX ([[Carl Schmitt]], [[Karl Löwith]] i [[Hans Blumenberg]]) com una forma actual de la [[secularització]] que atorga a la història un paper equivalent al que anteriorment tenia [[Déu]]. En aquest sentit seria un component fonamental del [[nihilisme]] contemporani.
 
L'historicisme, entès com ala ideahipòtesi quesegons la qual la història puguiés un criteri que permetrepermet predir els esdeveniments futurs, fou criticadacriticat pel filòsof [[Karl Popper]] a ''Misèria de l'historicisme'' (1955). Hi denunciava com a metafísica i falsa ciència tota "''aproximació a les ciències socials que assumeix que la predicció històrica és el seu objectiu principal, i que assumeix que el seu objectiu és assolible mitjançant el descobriment dels "ritmes", o els "patrons", les "lleis" o les "tendències" que subjauen a l'evolució de la història''".
 
==Bibliografia==
Usuari anònim