Escola de filosofia de Barcelona: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 7:
== Antecedents ==
 
L'Escola de Barcelona té un antecedent remot en la denominada [[Societat Filosòfica]], que funcionà a Barcelona del 1815 al 1821, i deriva en l'essencial de l'[[Escola Escocesa del Sentit Comú]], que és la versió de l'[[empirisme]] de [[William Rowan Hamilton|Hamilton]], més sociològica que la de [[David Hume]] o [[Adam Smith]] i dels espiritualistes eclèctics francesos [[Pierre Royer-Collard]] i [[Théodore Jouffroy]]. Aquestes tesis (alienes a l'[[idealisme alemany]]) foren traspassades i adaptades a Catalunya pel pensador i polític liberal [[Ramon Martí d'Eixalà]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Calvo i Calvo |nom=Lluís |títol=El "Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya" y la antropología catalana |url=http://books.google.es/books?id=XDhZ4dtjR8oC&pg=PA45&dq=escola+de+filosofia+catalana+Ramon+Mart%C3%AD+d'Eixal%C3%A0&hl=ca&ei=uLmaTqn3NYTD8QPsqsHIBQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4&ved=0CD8Q6AEwAw#v=onepage&q&f=false |llengua=castellà |editorial=CSIC |data=1991 |pàgines=p.45 |isbn=840007145X }}</ref>
 
Però qui millor fonamenta l'Escola és un deixeble de Martí, [[Francesc Xavier Llorens i Barba]] (1820-1872), [[catedràtic]] de [[Filosofia i la seva història]] a la Universitat de Barcelona entre 1847 i 1872, que va elaborar també una ''‘filosofiafilosofia de la consciència'''. La consciència en el seu vessant col·lectiu s'expressa com a «sentit comú», és a dir, com a ‘[[seny]]'. El seny, segons Llorens, és l'element que posa a prova la veritat d'una proposició i, en el cas català, és la manifestació de l'esperit nacional. Llorens només publicà en vida el seu discurs inaugural del curs 1854-55 de la universitat, ''Sobre el desarrollo del pensamiento filosófico'', en què presenta la filosofia com l'expressió més alta de la consciència col·lectiva d'una comunitat nacional, i es refereix a Espanya quan afirmà que no ha arribat a un tal grau de maduresa, raó per la qual calia un esforç en l'ensenyament que preparés l'aparició d'aquestes condicions. La proposta, doncs, podia adaptar-se també al cas català. Pòstumament, les seves ''Lecciones de filosofía'' (1864-1868) foren publicades el 1920. Llorens fou company i conseller de [[Manuel Milà i Fontanals]], i foren alumnes seus el [[bisbe Torras i Bages]] o [[Menéndez Pelayo]]. És considerat un dels pares intel·lectuals de la Renaixença.
 
[[Josep Daurella Rull]] (1864-1927), neoescolàstic i catedràtic de metafísica, fou un personatge poc significatiu en el context de l'Escola, mentre que el seu deixeble [[Jaume Serra Hunter]], en recuperar la tradició de Martí i de Llorens pot considerar-se l'enllaç entre els pensadors vuit-centistes i el noucentisme.
Línia 17:
La proclamació de la [[Segona República Espanyola]] que significà també l'autonomia universitària fou crucial per a la filosofia acadèmica catalana. Estrictament parlant, l'Escola de Barcelona té un nucli clar en els quatre principals filòsofs catalans republicans exiliats després de la guerra civil: [[Jaume Serra Hunter]] (1878-1943), que fou el redactor principal de l'[[Enciclopèdia Espasa]] en temes de filosofia i vicepresident del [[Parlament de Catalunya]], [[Joaquim Xirau Palau]] (1895-1946), [[Eduard Nicol i Franciscà]] 1907-1990) i [[Josep Ferrater i Mora]]. Els tres primers havien estat professors a la universitat barcelonina en els anys republicans i el quart tot i desenvolupar a Amèrica la major part de la seva carrera s'hi vincula a través de la publicació del seu text ''Les formes de la vida catalana'' (1944).<ref>{{format ref}} http://www.ferratermora.com/cata_formes.html</ref>
 
També són membres de l'Escola de Barcelona el filòsofs exiliats [[Joan Roura-Parella]], pedagog, [[Lluís Ferré]], traductor d'[[Heràclit]], [[Domènec Casanovas]] i l'antic capellà d'origen navarrès [[Juan-David García Bacca]] (1901-1991), també antic professor de la [[Universitat de Barcelona]], i autor del primer [[Tractat (literatura)|tractat]] modern de [[lògica]] publicat en català.
 
S'ha escrit que: «Para Serra Hunter como también para Xirau, la filosofía es vocación, sacerdocio, fidelidad a la tradición y a la incesante modernidad (...) filosofía y literatura, metafísca y poesia, son materias complementarias de un único saber».<ref>Luís de Llera: ''Filosofía en el exilio: España redescubre América'', Ed. Encuentro, pp. 52 i ss.</ref> De fet, apliquen una [[fenomenologia]] de model [[husserlià]] i intenten vincular-la a un [[positivisme]] i a un [[culturalisme]] [[noucentista]].
Línia 30:
 
== Bibliografia ==
* Ramon Alcoberro: [http://www.infofilosofia.info/modules.php?name=News&file=article&sid=163 ''Más allá del problema nacional''] , article publicat al diari [[ELEl PAISPaís]] (suplement Babelia), el dissabte 27 de novembre del 2004 (p.6), amb motiu de la [[Feria del Libro de Guadalajara]], Mèxic, dedicada a Catalunya.
* [[Norbert Bilbeny]]: ''Filosofia contemporània a Catalunya'', Barcelona: Edhasa, (1985)
*[[Francesc Gomà i Musté]]: [http://www.raco.cat/index.php/AnuariFilosofia/article/view/111664 Records de la meva vida universitària]. Anuari de la Societat Catalana de Filosofia, vol. 2, 1998. -Inclou records sobre la Universitat de Barcelona durant la República i sobre els principals professors de filosofia de l'època.
Línia 38:
 
== Referències ==
{{Referències|2}}
 
{{ORDENA:Escola De Barcelona (Filosofia)}}
[[Categoria:Filosofia a Catalunya]]
[[Categoria:Centres educatiusUniversitat de Barcelona]]
 
[[es:Escuela de filosofía de Barcelona]]