Obre el menú principal

Canvis

cap resum d'edició
El concepte pot ser entés de dues maneres diferents. És, d'una banda, una noció usada en el debat al voltant de la [[filosofia de la història]] per descriure la tesi de la radical dependència del [[present]] respecte del passat d'un grup. Per als romàntics, l'historiador autèntic ''havia de ser alhora historiador i profeta''. (Troeltsch), de manera que la història havia d'oferir també les claus bàsiques per a interpretar el futur. Aquesta tesi ha estat debatuda, amb arguments diversos, per filòsofs com [[Edmund Husserl]], [[Ernst Troeltsch]] i [[Martin Heidegger]].
 
Però l'historicisme fou, a més, un moviment d'historiadors, liderats per [[Niebuhr]] i l'antihegelià i herderià [[Ranke]], molt important en el segle XIX, que afirmà la historicitat radical de les formes de vida i es dedicà a l'estudi de la història nacional que per a ell és la forma en què la Idea d'humanitat es realitza temporalment, tesi que ha tingut, a més, influències significatives en el pensament [[feixista]] del segle XX. Per a l'historicisme, l'''Historik'' (la teoria de la història) condensa el moviment de refundació i de codificació de les regles del mètode històric. En aquest sentit l'historicisme és estàtic i això l'oposa a la [[historicitat]] concreta que sempre és dinàmica.
 
Conceptualment, l'historicisme és adversari de la [[Il·lustració]]. Mentre per als il·lustrats, i bàsicament per a [[Voltaire]], la història és l'expressió del progrés de la raó, per als historicistes en la història es retroba bàsicament l'[[esperit del poble]] d'esséncia eterna.
Usuari anònim