Partit Comunista de Birmània: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.1) (Robot afegeix: no:Burmas kommunistparti |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
El '''Partit Comunista de Birmània''' ('''PCB''') és un partit polític de [[Myanmar]] que fou fundat a [[
El [[1942]] va passar a la clandestinitat i va organitzar milícies per combatre als japonesos. El [[1943]] va rebutjar unir-se a la Burma Independence Army (BIA) i va seguir lluitant contra el Japó. Finalment en una trobada secreta a [[Pegu]] l'agost de [[1944]] els comunistes, socialistes i la Burma Nacional Army (BNA abans BIA) es va acordar formar un front comú dirigit per [[Aung Sang]], per organitzar una revolució nacional. El [[27 de març]] de [[1945]] la BNA i els comunistes es van revoltar i els aliats van poder ocupar Birmània amb facilitat.
Línia 26:
El [[1970]] la facció bandera roja va abandonar la lluita armada i més tard es va reconvertir en el Unity and Development Party. Thakin Soe, el seu líder històric, va morir a Rangoon, als 84 anys, el [[1989]]. Vers 1965 un nombrós grup de comunistes de la facció bandera blanca va anar a la [[Xina]] per rebre entrenament.
El [[1968]], a la mort del cap comunista de bandera blanca, Than Tun, Xina va enviar agents a Birmània i els comunistes que s'estaven entrenant allí (uns 300) també van retornar. Van trobar terreny abonat a [[Kokang]] i al territori [[Katxin]], on una facció tribal rebutjava les ordres de l'Organització d'Independència Katxin (KIO). La minoria [[Wa]], els Kokang, els Katxin, els [[Palaung]] i alguns [[Shan (ètnia) |Shan]], al nord-est van formar aliança amb els comunistes i es va poder establir una zona de domini entre l'estat Shan i l'estat Kachin. La tàctica militar del PCB era la d'onades humanes contra les forces del govern, però això provocava moltes baixes i poc èxit. El [[1986]] la Xina va començar a reduir l'ajuda militar, econòmica i política al PCB, que es finançava amb aquestes ajudes i les taxes frontereres. El [[1987]] els comunistes van perdre [[Panghsai]], lloc on es cobraven les taxes, i la situació econòmica va esdevenir critica. Nomes tenien un font de finançament, a la que s'havien oposat abans: l'opi, el qual des de [[1985]] s'havia començat a cultivar extensivament. El PCB va decidir que recolliria el 20% del producte i el 10% del diner de la venda als mercats per finançar-se. Una part del comerç es va desviar llavors cap a Khun Sha (anomenat també Chang Chi Fu) un dels caps militars de l'ètnia shan i líder de la Muong Tai Army. La política del PCB va provocar dissensions entre els dirigents, uns partidaris i els altres oposats al negoci; la revolta de la segona facció, de majoria kokang, dirigida per U Phong Kyar Shin i U Phong Kyar Phoo, va esclatar el [[12 de març]] de [[1989]]. El [[16 d'abril]] de [[1989]] els Wa que formaven a les files comunistes, que estaven destinat a servir de forces de xoc a les onades humanes preparades per l'enviat del Comitè central, Seo Thein, es van revoltar i van ocupar el quarter general comunista de [[Pangshang]]. El [[17 d'abril]] de [[1989]] el president del partit comunista Ba Thein Tin, els principals dirigents i les seves famílies van fugir a Nam Hka, a la frontera xinesa. Els rebels no van voler seguir les indicacions del Front Nacional Democràtic (que va enviar una delegació) i els generales Khin Nyunt i Maung Tint van arribar a un acord d'alto el foc amb el govern que es va signar a [[Kunlong]], a la riba del riu que marcava la frontera de Kokang, i al que es va afegir Chao Ngi Lai, cap de la resta dels efectius comunistes, als quals es va prometre un programa de desenvolupament amb molts diners. La força comunista abans de l'enfonsament estava formada per quatre grups de base ètnica:
*La zona 101 (a l'estat Kachin), dirigida per Ting Ying i Ze Lum dissidents tribals katxins units als comunistes des del 1968), que després de la treva es va convertir en la New Democratic Army (NDA).
| |||