Diferència entre revisions de la pàgina «Joan Miró. L'escala de l'evasió»

m
Robot elimina referències duplicades (error 81 de VP:CHVP)
(→‎Multimèdia: QRs al Metro)
m (Robot elimina referències duplicades (error 81 de VP:CHVP))
La mostra posa de manifest el compromís de l'artista amb el seu temps i el seu país. Es tracta d'una de les exposicions retrospectives sobre l'artista català més importants des de que es va celebrar el seu centenari l'any 1993. L'exposició analitza que Miró va viure uns temps turbulents i no va ser immune als seus efectes. Malgrat el seu instint per allunyar-se'n, ell mateix admetia que «no hi ha cap torre d'[[ivori]]» i que «"l'escala de l’evasió" ha d'estar ben arrelada en la realitat per conduir a la creativitat».
 
{{cita|Nosaltres, els catalans, pensem que s'han de tenir els peus solidàriament posats a terra si es vol volar per l'aire. El fet que jo davalli a la terra de tant en tant em permet de saltar tot seguit més alt.|Joan Miró<ref name="elpuntavui">{{citar web |url=http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/464069-el-pais-de-joan-miro.html |títol=El país de Joan Miró |consulta= 15 d'octubre de 2011 |cognom=Frisach |nom=Montse |autorenllaç= |coautors= |format= |llengua= |obra=[[El Punt Avui]] |pàgines=p.41 |lloc=Barcelona |editor= |data=15/10/2011 |arxiuurl= |arxiudata= |doi= |citació= |ref= }}</ref>}}
 
== Història ==
La idea del projecte va sorgir d'una conversa entre [[Rosa Maria Malet]], directora de la fundació, i [[Vicent Todolí]], exdirector de la [[Tate Modern]] londinenca, qui volia fer una gran retrospectiva sobre el mestre català a Londres.
 
{{cita|Aquesta va ser la idea inicial, presentar una panoràmica de Miró, però vam creure que havíem de fer un pas més enllà: remarcar de manera especial el vincle i la pertinença al seu lloc d'origen i fer evident el seu compromís ètic, constància i llibertat en una època marcada per les guerres i el franquisme.|Rosa Maria Malet<ref>{{citar web |urlname=http://www."elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/464069-el-pais-de-joan-miro.html |títol=El país de Joan Miró |consulta= 15 d'octubre de 2011 |cognom=Frisach |nom=Montse |autorenllaç= |coautors= |format= |llengua= |obra=[[El Punt Avui]] |pàgines=p.41 |lloc=Barcelona |editor= |data=15/10/2011 |arxiuurl= |arxiudata= |doi= |citació= |ref= }}<"/ref>}}
 
L'exposició, però, estat concebuda i desenvolupada pels comissaris de la [[Tate Modern]] Matthew Gale, Marko Daniel i per Teresa Montaner, conservadora en cap de la Fundació barcelonina.<ref>{{citar web |url=http://www.abc.es/agencias/noticia.asp?noticia=961077 |títol=La gran retrospectiva sobre Joan Miró descubre al artista más comprometido |consulta=14 d'octubre de 2011 |obra=[[ABC]] |editor= |data=14/10/2011 |llengua=castellà }}</ref> Gale assegura que l'anàlisi sobre el compromís de Miró s'ha realitzat al voltant de la concepció de la llibertat de l'artista, fos aquesta social, política, poètica o mental.<ref name="elpuntavui01">{{citar web |url=http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/464075-llibertat-primigenia.html |títol=Llibertat primigènia |consulta= 15 d'octubre de 2011 |cognom=Frisach |nom=Montse |autorenllaç= |coautors= |format= |llengua= |obra=[[El Punt Avui]] |pàgines=p.42 |lloc=Barcelona |editor= |data=15/10/2011 |arxiuurl= |arxiudata= |doi= |citació= |ref= }}</ref>
 
[[Joan Miró]] fou un dels artistes més destacats del segle XX. El llenguatge surrealista de símbols que ell mateix va crear sovint genera un sentiment de llibertat i una energia singulars, arran del seu imaginar fantàstic i de l'us de colors vius. Aquesta exposició examina alguns moments claus de la trajectòria de l'artista, posant de manifest el compromís que aquest tenia amb el seu temps i el seu país.<ref>{{citar web |url=http://www.324.cat/noticia/1396866/ociicultura/El-Miro-mes-compromes-arriba-a-Barcelona-en-la-retrospectiva-mes-completa-dels-ultims-20-anys |títol=El Miró més compromès arriba a Barcelona en la retrospectiva més completa dels últims 20 anys |consulta=14 d'octubre de 2011 |obra=[[324.cat]] |editor= |data=14/10/2011 |llengua= }}</ref> Els prínceps d'Astúries van inaugurar l'exposició el 15 d'octubre, en un acte on també van assistir [[Ángeles González-Sinde]] i el conseller de cultura, [[Ferran Mascarell]], entre d'altres personalitats.<ref>{{citar web |url=http://www.324.cat/noticia/1396866/ociicultura/Els-princeps-dAsturies-inauguren-la-retrospectiva-de-Miro-mes-completa-dels-ultims-20-anys |títol=Els prínceps d'Astúries inauguren la retrospectiva de Miró més completa dels últims 20 anys |consulta=16 d'octubre de 2011 |obra=[[324.cat]] |editor=[[TV3]] |data=16/10/2011 |llengua= }}</ref>
Les primeres sales de la mostra analitzen els vincles de Joan Miró amb la seva [[Catalunya]] natal, parant especial atenció a la seva relació amb el [[Mas Miró]] i amb [[Mont-roig del Camp]], sense oblidar el canvi de paradigma que li va suposar la seva estada a París, el contacte amb els poetes i la creativitat surrealista. En aquestes sales es poden veure obres com ''[[La masia (Miró)|La masia]]'' o la sèrie ''[[Cap de pagès català]]''.<ref>{{citar web |url=http://www.lasprovincias.es/rc/20111014/mas-actualidad/cultura/miro-frente-tiempo-201110141337.html?utm_source=twitterfeed&utm_medium=twitter |títol=Miró frente al tiempo |consulta=14 d'octubre de 2011 |obra=Las Províncias |editor= |data=14/10/2011 |llengua=castellà }}</ref>
 
Les següents sales exploren la reacció de Miró davant el drama de la [[Guerra Civil espanyola]], i com aquest va reaccionar creant les seves ''pintures salvatges''<ref>{{citar web |urlname=http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/464075-llibertat-primigenia.html |títol=Llibertat primigènia |consulta= 15 d'octubre de 2011 |cognom=Frisach |nom=Montse |autorenllaç= |coautors= |format= |llengua= |obra=[[El Punt Avui]] |pàgines=p.42 |lloc=Barcelona |editor= |data=15/10/2011 |arxiuurl= |arxiudata= |doi= |citació= |ref= }}<"elpuntavui01"/ref> o obres com la ''[[Natura morta del sabatot]]'' o la ''[[Sèrie Barcelona]]''.<ref>{{citar web |url=http://www.catalannewsagency.com/news/culture/rediscovering-joan-mir%C3%B3-most-complete-exhibition-catalan-artist |títol=Rediscovering Joan Miró with the most complete exhibition on the Catalan artist |consulta=14 d'octubre de 2011 |obra=[[Agència catalan de Notícies]] |editor= |data=14/10/2011 |llengua=anglès }}</ref> En aquella època el pintor va acceptar un encàrrec del Govern de la República,<ref>{{citar web |url=http://es.noticias.yahoo.com/retrospectiva-joan-mir%C3%B3-descubre-artista-comprometido-123239182.html?utm_medium=twitter&utm_source=twitterfeed |títol=La gran retrospectiva sobre Joan Miró descubre al artista más comprometido |consulta=14 d'octubre de 2011 |obra=[[Yahoo]] Notícias |editor= |data=14/10/2011 |llengua=castellà }}</ref> i va pintar el segell ''[[Aidez l'Espagne]]'' i ''[[El Segador (Pagès català en revolta)]]'' per al Pavelló Espanyol de República de l'[[Exposició Internacional de París de 1937]], obres que es mostrarien al costat del ''[[Guernica (quadre)|Guernica]]'' de [[Pablo Picasso]]. La [[Segona Guerra Mundial]] també el va influenciar, provocant una resposta més íntima, les cèlebres ''[[Constel·lacions (Miró)|Constel·lacions]]''.<ref>{{citar web |url=http://www.elpais.com/articulo/cultura/Miro/completo/elpepucul/20111014elpepucul_4/Tes |títol=El Miró más completo |consulta=14 d'octubre de 2011 |obra=[[El País]] |editor= |data=14/10/2011 |llengua=castellà }}</ref>
 
La zona final de l'exposició analitza els darrers anys de la dictadura [[Franquisme|franquista]]. D'aquesta època es mostren obres com el tríptic ''[[L'esperança del condemnat a mort]]'', ''[[Maig 1968 (Miró)|Maig 1968]]'' i la sèrie de ''[[Teles cremades]]''.<ref>{{citar web |urlname=http://www."elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/464069-el-pais-de-joan-miro.html |títol=El país de Joan Miró |consulta= 15 d'octubre de 2011 |cognom=Frisach |nom=Montse |autorenllaç= |coautors= |format= |llengua= |obra=[[El Punt Avui]] |pàgines=p.41 |lloc=Barcelona |editor= |data=15/10/2011 |arxiuurl= |arxiudata= |doi= |citació= |ref= }}<"/ref>
 
== Llista d'obres ==
1.282.324

modificacions