Bernard Mandeville: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 4:
 
'''Mandeville''' en l'etapa holandesa havia publicar una ''Oratio scholastica de medicina'' en [[1685]]. Presentà una tesi de medicina en [[1689]] a la [[Universitat de Leiden]], ''De brutorum operationibus'', on defensava la teoria [[René Descartes|cartesiana]] del [[mecanicisme]] en els animals i en [[1691]] es graduà com a [[metge]]. També escrigué l'assaig: ''De chylosi vitiata''.Es feu famós, però, amb ''[[La faula de les abelles]]'', la primera gran defensa de l'egoisme com a font de la moralitat i del consumisme com a motor de l'economia. L'altra obra que l'ha converit en un clàssic de la sociologia una defensa de la legalització de la prostitució: ''A Modest Defence of Publick Stews'' (1715). Protegit per [[Macclesfield]], que havia estat Ministre de Justícia entre [[1710]] i [[1718]], Mandeville, fou un precursor del [[liberalisme]] i del radicalisme polític i les seves obres conegueren una enorme popularitat a l'època. Va morir de [[grip]] el [[21 de gener]] de [[1733]] a [[Hackney]].
 
== Les passions en la vida humana ==
 
Les passions són per a Mandeville el motor de la vida humana; ens governen, volguem o no. Les passions dominants són l'amor de si (''self-love'') i l'amor propi (''self-liking''): el primer coincideix amb l'instint d'autoconservació, sobre el qual havia escrit [[Hobbes]], mentre l'amor propi es remet a la idea ''l' amour-propre'' il·lustrat al qual havia fet referència el cartesià [[Pierre Nicole]], val a dir al desig innat que l'home té per tal de ser ben considerat i lloat pels seus actes. És d'aquesta font psicològica que deriva el progrés i el creixement econòmic.
 
== ''La faula de les abelles'' ==