Revisió del 13:36, 21 oct 2011 modifica Anskar (discussió \| contribucions) Autopatrullats, Reversors 11.189 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 14:28, 21 oct 2011 modifica desfés Anskar (discussió \| contribucions) Autopatrullats, Reversors 11.189 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: ~~{{MT}}~~ {{FR}} En l'aspecte [[música]]l, el terme ''' Mode ''' es refereix a: <ref> Powers 2001 </ref> Linha 65 ⟶ 64: \|Si\|\|rowspan = "2" style = "border-top: 3pt xarxa"\|disminuïda \|} hi ha un error conceptual en aquesta taula, no parla dels modes grecs antics, parla dels modes gregorians !! -- Cada mode té dues notes bàsiques: la [[tònica (música)\|tònica]] (que és la nota que es percep com a principal, generalment la major repetida i al voltant de la qual polaritzen les altres notes, i també és la nota amb la qual generalment acaba l'obra) i la [[dominant (música)\|dominant]] (la nota que normalment genera major tensió dins de l'obra). -- descripció tècnica millorable, apart que en la partitura es marca d'una altra manera --> ==L'embolic dels modes (imbroglio des modes)== Linha 119 ⟶ 118: [[Fitxer: The eight musical modes.png\|thumb\|left\|800px\|Els vuit modes gregorians. La lletra "f" indica "finalis" (Curtis, 1998).]] <br/> <br/> <br/> <br/> <br/> <br/> <br/> <br/> <br/> <br/> * Els ''' modes plagals ''' (derivats dels autèntics) són ~~escales de numeració parell en la teoria gregoriana.~~: {\|Class = "wikitable" Linha 142 ⟶ 141: {{AP\|Tonalitat\|Modes de transposició limitada}} ~~<!--~~ Al [[sistema tonal]], els dos tipus principals d'escales (major i menor) ~~són merament relatius i~~ es poden aplicar a una escala basada en qualsevol [[Altura (música)\|altura]] (per això diem '' do '' major, '' do '' menor, '' re '' major, '' re '' menor, etc.). ~~El sistema tonal es basa en la tonalitat. major i menor no són relatives, Do M és relativa de La m i a l'inrevés -->~~ En canvi en el sistema modal cada tipus d'escala té una altura corresponent. Naturalment un [[compositor]] modern, en usar un mode antic, pot [[transposició (música)\|traslladar-se]] a qualsevol altura. Linha 148 ⟶ 147: == Corda mutabilis == Fins i tot els compositors medievals van descobrir aquest recurs, en tractar d'evitar l'aparició del "diabòlic" interval de [[quarta augmentada]] (de tres tons, d'aquí el nom de ''[[tritò]]'') ''fa '' - '' si '', però el van usar d'una manera més limitada, anomenada '' corda mutabilis '' (la deformació d'alguns modes mitjançant l'ús del fa [[sostingut]] i del si [[bemoll]]). == Usos ==

Mode (música): diferència entre les revisions