Belgues: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot preprocessant article previ a la traduccioo automatica |
m traducció automàtica feta a petició de Usuari Discussió:Bestiasonica pendent de revisió per l'usuari |
||
Línia 1:
{{Traducció|en|Belgians}}
:''Not to be confused with the [[Belgae]], a group of tribes living in in the northernmost part of Gaul around 100 BC.
:''Not per ser confós amb el [[Belgae]], vivint un grup de tribus dins en la part més northernmost de Gaul al voltant de 100 Bc.
{{Infobox Ethnic group
|group = Belgians
|image =[[File:Van Damme Cannes 2010.jpg|Jean-Claude Van Damme|80px]][[File:Eddy Merckx Molteni 1973.jpg|Eddy Merckx|80px]][[File:Jacques Brel 1955.jpg|Jacques Brel|67px]][[File:Lemaitre.jpg|Georges Lemaître|80px]]
|caption = </small><br />[[Jean-Claude Van Damme]] Actor {{·}}[[Eddy Merckx]] Cyclist</small> {{·}}[[Jacques Brel]] Singer {{·}}[[Georges Lemaître]] Physicist</small>
|population = [[Circa|c.]] 11 million
|regions = {{flagcountry|Belgium}} 9,782,239<small><br />(Belgian nationality only, 1 January 2010)</small><ref>[http://statbel.fgov.be/nl/modules/publications/statistiques/bevolking/Bevolking_nat_geslacht_opp_bevolkingsdichtheid.jsp Nationaal Instituut voor Statistiek]</ref>
|ref3 = <ref>[http://www.migrationinformation.org/datahub/countrydata/country.cfm French inflow of nationals by country of nationality, by year]</ref>
|ref4 = <ref>[http://www.en.bmi.bund.de/nn_148248/Internet/Content/Themen/Auslaender__Fluechtlinge__Asyl__Zuwanderung/DatenundFakten/Deutsche__Auslaender__mit__Migrationshintergrund__en.html Germans with an immigrant background]</ref>
|ref5 = <ref>[http://statline.cbs.nl/StatWeb/publication/?DM=SLEN&PA=37325eng&D1=0&D2=0&D3=0&D4=0&D5=0-1,84,102,139,145,210,225&D6=a&LA=EN&HDR=G2,G3,G4,T&STB=G1,G5&VW=T Demographics of the Netherlands]</ref>
|region7 = {{flagcountry|Brazil}}
|pop7 = 6,000
|ref7 = <ref>[http://www.belgica.org.br/panorama.htm Panorama das relações belgo-brasileiras]</ref>
|languages = [[Flemish|Dutch]], [[Belgian French|French]], [[German language|German]]
|religions = Predominantly [[Roman Catholic Church|Roman Catholic]], with some [[Protestantism|Protestants]])
|related = [[Walloons]], [[Flemish people]]
|footnotes =
}}
{{Infobox Ethnic group
|group = Belgians
|image =[[File:Van Damme Cannes 2010.jpg|Jean-Claude Van Damme|80px]][[File:Eddy Merckx Molteni 1973.jpg|Eddy Merckx|80px]][[File:Jacques Brel 1955.jpg|Jacques Brel|67px]][[File:Lemaitre.jpg|Georges Lemaître|80px]]
|caption = </small><br />[[Jean-Claude Van Damme]] Actor {{·}}[[Eddy Merckx]] Cyclist</small> {{·}}[[Jacques Brel]] Singer {{·}}[[Georges Lemaître]] Physicist</small>
|population = [[Circa|c.]] 11 million
|regions = {{flagcountry|Belgium}} 9,782,239<small><br />(Belgian nationality only, 1 January 2010)</small><ref>[http://statbel.fgov.be/nl/modules/publications/statistiques/bevolking/Bevolking_nat_geslacht_opp_bevolkingsdichtheid.jsp Nationaal Instituut voor Statistiek]</ref>
|region1 = {{flagcountry|United States}}
|pop1 = 360,642
|ref1 = <ref>[http://www.euroamericans.net/ Belgian-Americans at EuroAmericans.net]</ref>
|region2 = {{flagcountry|Canada}}
|pop2 = 129,780
|ref2 = <ref>[http://www.thecanadianencyclopedia.com/index.cfm?PgNm=TCE&Params=A1ARTA0000650 Canadian Encyclopedia - Belgian]</ref>
|region3 = {{flagcountry|France}}
|pop3 = 50,000-100,000
|ref3 = <ref>[http://www.migrationinformation.org/datahub/countrydata/country.cfm French inflow of nationals by country of nationality, by year]</ref>
|region4 = {{flagcountry|Germany}}
|pop4 = 20,000-50,000
|ref4 = <ref>[http://www.en.bmi.bund.de/nn_148248/Internet/Content/Themen/Auslaender__Fluechtlinge__Asyl__Zuwanderung/DatenundFakten/Deutsche__Auslaender__mit__Migrationshintergrund__en.html Germans with an immigrant background]</ref>
|region5 = {{flagcountry|Netherlands}}
|pop5 = 10,000-50,000
|ref5 = <ref>[http://statline.cbs.nl/StatWeb/publication/?DM=SLEN&PA=37325eng&D1=0&D2=0&D3=0&D4=0&D5=0-1,84,102,139,145,210,225&D6=a&LA=EN&HDR=G2,G3,G4,T&STB=G1,G5&VW=T Demographics of the Netherlands]</ref>
|region6 = {{flagcountry|United Kingdom}}
|pop6 = 21,668
|ref6 = <ref>[http://www.movinghere.org.uk/galleries/histories/intro/intro2.htm Immigration history of the United Kingdom]</ref>
|region7 = {{flagcountry|Brazil}}
|pop7 = 6,000
|ref7 = <ref>[http://www.belgica.org.br/panorama.htm Panorama das relações belgo-brasileiras]</ref>
|languages = [[Flemish|Dutch]], [[Belgian French|French]], [[German language|German]]
|religions = Predominantly [[Roman Catholic Church|Roman Catholic]], with some [[Protestantism|Protestants]])
|related = [[Walloons]], [[Flemish people]]
|footnotes =
}}
'''Belgians''' ({{lang-nl|Belgen}}, {{lang-fr|Belges}}, {{lang-de|Belgier}}) are people originating from the [[Belgium|Kingdom of Belgium]], a federal state in Western Europe.
'''belgues''' ({{lang-nl|Belgen}}, {{Lang|fr|Belges}}, {{lang-de|Belgier}}) són originant-se la gent a partir del [[Bèlgica|Kingdom Of Belgium]], un estat federal a Western Europe.
==Etymology==
== Etimologia ==
Belgians are a relatively "new" people. The [[Belgian Revolution|1830 revolution]] led to the establishment of an independent country under a [[Provisional Government of Belgium|provisional government]] and a [[national Congress of Belgium|national congress]].<ref
Els belgues són un relativament "nou" gent. La [[Revolució belga|revolució]] de 1830 conduïa a l'establiment d'un país independent sota un [[govern provisional]] i un [[congress]].<ref. NACIONAL.
name=Dobbelaere-VoyE>
name=Dobbelaere-VoyE>
{{Cite journal
|url = http://socrel.oxfordjournals.org/content/51/Special_Issue/S1.full.pdf
|title = From Pillar to Postmodernity: The Changing Situation of Religion in Belgium
|page = S1
|authors = [[Karel Dobbelaere|Dobbelaere, Karel]] ([[Katholieke Universiteit Leuven]]); Voyé, Liliane ([[Université Catholique de Louvain]])
|publisher = ([http://www-oxford.op.org/allen/about.htm The Allen Review]). Online at [[Oxford Journals]], [[Oxford University Press]]
|year = 1990
|format = PDF
|accessdate = 25 February 2011
}}</ref><ref
{{Cite journal
|url = http://socrel.oxfordjournals.org/content/51/Special_Issue/S1.full.pdf
|title = From Pillar to Postmodernity: The Changing Situation of Religion in Belgium
|page = S1
|authors = [[Karel Dobbelaere|Dobbelaere, Karel]] ([[Katholieke Universiteit Leuven]]); Voyé, Liliane ([[Université Catholique de Louvain]])
|publisher = ([http://www-oxford.op.org/allen/about.htm The Allen Review]). Online at [[Oxford Journals]], [[Oxford University Press]]
|year = 1990
|format = PDF
|accessdate = 25 February 2011
}}</ref><ref
name=Gooch><!--Is this the best source? It describes the February 1848 Revolution. Admittedly, it does confirm the neutrality of Belgium-->
name=Gooch><!--Is això la millor font? Descriu el febrer de 1848 Revolució. Indubtablement, confirma la neutralitat de Belgium-->
{{Cite book
|url = http://www.questia.com/read/3461234
|title = Belgium and the February Revolution
|author = [[Brison D. Gooch|Gooch, Brison Dowling]]
|publisher = [[Martinus Nijhoff Publishers]], [[The Hague]], [[Netherlands]]
|year = 1963
|page = 112
|accessdate=18 October 2010
}}</ref>
{{Ref-llibre
|url = http://www.questia.com/read/3461234
|títol = Belgium and the February Revolution
|author = [[Brison D. Gooch|Gooch, Brison Dowling]]
|editorial = [[Martinus Nijhoff Publishers]], [[The Hague]], [[Netherlands]]
|any = 1963
|page = 112
|accessdate = 18 October 2010
}} </ref>.
The name "Belgium" was adopted for the country, the word being derived from ''[[Gallia Belgica]]'', a [[Roman province]] in the northernmost part of [[Gaul]] that, before Roman invasion in 100 BC, was inhabited by the ''[[Belgae]]'', a mix of [[Celts|Celtic]] and [[Germanic peoples]].<ref>
El nom "Bèlgica" s'adoptava per al país, sent derivada la paraula de ''[[Gàl·lia Belga|Gallia Belgica]]'', una [[Administració provincial romana|Província romana]] en la part més northernmost de [[Gàl·lia|Gaul]] que, abans d'invasió romana en 100 Bc, estava habitat pel ''[[Belgae]]'', una combinació de [[Celtes|Poblacions]] [[Germànics|Celtes I]] GERMÀNIQUES. <Ref>.
{{Cite book
|title=[[Encyclopedia of the Roman Empire]]
|author=Bunson, Matthew
|year=1994
|page=169
|edition=Hardcover 352pp
|publisher=Facts on File, New York
|isbn=081602135X Paperback 512pp, ISBN 0-8160-3182-7; Revised edition (2002), Hardcover 636pp, ISBN 0-8160-4562-3}}<!--reference 2007-08-15 borrowed from WP article 'Gallia Belgica', version 2007-05-12 id=128931276, at "Agrippa made the divisions on what he perceived to be distinctions in language, race and community—Gallia Belgica was meant to be a mix of Celtic and Germanic peoples."; not doublechecked--></ref><ref>
{{Ref-llibre
|títol = [[Encyclopedia of the Roman Empire]]
|author = Bunson, Matthew
|any = 1994
|page = 169
|edició = Hardcover 352 pp
|editorial = Facts on File, New York
|isbn = 081602135X Paperback 512pp, ISBN 0-8160-3182-7; Revised edition (2002), Hardcover 636pp, ISBN 0-8160-4562-3}}<!--reference 2007-08-15 pres en préstec a l'article Wp 'Gallia Belgica', versió 2007-05-12 id=128931276, a "Agrippa feia les divisions en allò de la qual cosa considerava que eren distincions en la llengua, raça i community-Gallia Belgica se suposava que fos una combinació de poblacions celtes i germàniques."; no doublechecked--></ref><ref>.
Footnote: The Celtic and/or Germanic influences on and origin(s) of the Belgae remains disputed. Further reading e.g.
Nota a peu de pàgina: Les influències celtes i/o germàniques en i els origin(s) de les restes Belgae discutien. Lectura més llunyana e.g.
{{cite web
|title=Ethnic and Cultural Identity
|work=Barbarians on the Greek Periphery?—Origins of Celtic Art
|year=1997 |month=May
|author=Witt, Constanze Maria
|publisher=Institute for Advanced Technology in the Humanities, [[University of Virginia]]
|url=http://www3.iath.virginia.edu/Barbarians/Essays/ethnic_main.html
|accessdate=6 June 2007
}}</ref>
{{cite web
|title=Ethnic and Cultural Identity
|work=Barbarians on the Greek Periphery?—Origins of Celtic Art
|year=1997 |month=May
|author=Witt, Constanze Maria
|publisher=Institute for Advanced Technology in the Humanities, [[University of Virginia]]
|url=http://www3.iath.virginia.edu/Barbarians/Essays/ethnic_main.html
|accessdate=6 June 2007
}} </ref>.
==Belgian culture==
== cultura belga ==
{{main|Culture of Belgium}}
{{Principal|Cultura de Bèlgica}}
==Relations between Belgian linguistic communities==
== Relacions entre comunitats lingüístiques belgues ==
{{main|Languages of Belgium}}
{{Principal|Llengües regionals endògenes de Bèlgica}}
Belgians are primarily a [[nationality]] or citizen group, by [[jus soli]] (Latin: right of the soil),<ref>[http://www.merriam-webster.com/dictionary/jus%20soli jus soli], definition from [http://www.merriam-webster.com merriam-webster.com].</ref> also known as birthright citizenship, and are not a [[homogenous]] [[ethnic group]].<ref>Hobsbawm and Ranger (1983), ''The Invention of Tradition'', Sider 1993 ''Lumbee Indian Histories''</ref><ref>Seidner,(1982), ''Ethnicity, Language, and Power from a Psycholinguistic Perspective'', pp. 2-3</ref><ref name=Smith>Smith 1987 pp.21-22</ref> Belgians are made up of two main linguistic and ethnic groups; the [[Dutch language|Dutch-speaking]] [[Flemish people|Flemish]] and the [[Francophone|French-speaking]] [[Walloons]], as well as a third tiny but constitutionally recognized group from two small German-speaking areas. These sometimes competing ethnic and linguistic priorities are governed by constitutionally designated [[Communities, regions and language areas of Belgium|"regions or communities"]], depending on the constitutional realm of the topic, a complex and uniquely Belgian political construct. Since many Belgians are at least bilingual, or even trilingual, it is common for business, social and family networks to include members of the various ethnic groups composing Belgium.{{citation needed|date=July 2011}}
Els belgues són principalment una [[nacionalitat (dret)|nacionalitat]] o grup de ciutadans, per [[jus soli]] (Llatí: dret del terra),<ref>[solos de%20soli jus de http://www.merriam-webster.com/dictionary/jus], definició de [http://www.merriam-webster.com merriam-webster.com].</Ref>també conegut com ciutadania de birthright, i no és un [[ètnia|grup ètnic]] [[homogeni]].<Ref>Hobsbawm i Guardabosc (1983), ''La Invenció de Tradició'', Sider 1993 ''Lumbee Indian Histories''</ref><ref>. Seidner,(1982), ''Etnicitat, Llengua, i Poder d'una Perspectiva Psycholinguistic'', pàg. 2-3</ref><ref name=Smith>. Ferrer 1987 pp.21-22</ref>els belgues són fets cap amunt de de dos grups lingüístics i ètnics principals; el [[Flamenc]] que [[Neerlandès|Parla]] [[Neerlandès]] i els [[Valons]] que PARLEN FRANCÈS, així com un terç minúscul però constitucionalment reconegut agrupen des de les dues àrees que parlen alemany petites. Aquestes ètniques i lingüístiques prioritats que a vegades competeixen es governen a prop constitucionalment designat [["regions o comunitats"]], depenent del regne constitucional del tema, una estructura política complexa i únicament belga. Ja que molts belgues són com a mínim bilingües, o fins i tot trilinguals, és comú per a negoci, xarxes socials i familiars per incloure membres dels diversos grups ètnics que componen Bèlgica. {{Citació necessària|data = July 2011}}
The [[Brussels|Brussels-Capital Region]] occupies a unique political and cultural position since geographically and linguistically it is a bilingual enclave within the unilingual Flemish Region. Since the founding of the Kingdom of Belgium in 1830, the city of Brussels has transformed from being almost entirely Dutch-speaking into a multilingual city with French as the majority language and ''[[lingua franca]]'', a process that has been labelled the [[Frenchification of Brussels]]".<ref>{{cite book|url=http://books.google.co.uk/books?id=uwi-rv3VV6cC&pg=PA14#v=onepage&q&f=false|title=Ethnic Groups Worldwide: A Ready Reference Handbook|first=David|last=Levinson|year=1998|location=Phoenix, AZ|publisher=Oryx Press|isbn=1573560197|page=14}}</ref>
La [[Regió de Brussel·les-Capital|Regió Capital]] de BRUSSEL·LES ocupa una posició política i cultural única ja que geogràficament i lingüísticament és un enclavament bilingüe dins de la Regió flamenca unilingual. Des del fundar del Kingdom of Belgium el 1830, la ciutat de Brussel·les ha transformat de ser gairebé totalment parlant neerlandès a una ciutat multilingüe amb francès com la llengua majoritària i ''[[llengua vehicular|lingua franca]]'', un procés que s'ha etiquetat el [[Frenchification De Brussel·les]]".<Ref>{{Ref-llibre|url = http://books.google.co.uk/books?id=uwi-rv3VV6cC&pg=PA14#v=onepage&q&f=false|títol = Ethnic Groups Worldwide: A Ready Reference Handbook|nom = David|cognom = Levinson|any = 1998|lloc = Phoenix, Az|editorial = Oryx Press|isbn = 1573560197|page = 14}} </ref>.
Since the independence of Belgium in 1830, the constitutional title of the Belgian [[head of state]] is the [[Monarchy in Belgium|"King of the Belgians"]] rather than the "King of Belgium". <ref>Ramon Arango, ''Leopold III and the Belgian Royal Question'', p.9.</ref><ref>Raymond Fusilier in ''Les monarchies parlementaires en Europe'', Editions ouvrières, Paris, 1960, p. 350, wrote the Belgian regime of 1830 was also inspired by the French Constitution of the [[Kingdom of France (1791-1792)]], the [[United States Declaration of Independence]] of 1776 and the old political traditions of both Walloon and Flemish provinces.</ref>
Des de la independència de Bèlgica el 1830, el títol constitucional del [[cap d'Estat|cap d'estat]] belga és el [["rei dels belgues"]] més que el "Rei de Bèlgica". <Ref>Ramon Arango, ''Leopold Iii i la Qüestió Reial Belga'', p.9.</Ref><ref>. Raymond Fusilier en ''parlementaires en de monarquies Les Europa'', els ouvrières d'Edicions, París, 1960, pàg. 350, escrivien que el règim belga de 1830 també estava inspirat per la Constitució francesa del [[Regne De França]] (1791-1792), la [[Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica|Declaració Dels Estats Units D'independència]] de 1776 i les tradicions polítiques velles de províncies tant valones com flamenques. </Ref>.
===Flemish (Dutch-speaking)===
=== flamenc (Parlant neerlandès) ===
{{Main |Flemish people}}
{{Principal|Gent flamenca}}
[[File:Quad Flandria.jpg|thumb|right|Map of the mediæval [[County of Flanders]].]]
[[File:Quad Flandria.jpg|polze|bé|Mapa del [[Comtat de Flandes|Comtat]] de mediæval DE FLANDERS.]]
Within [[Belgium]] the Flemish, about 60% of the population, form a clearly distinguishable group, set apart by their language and customs. However, when compared to the [[Netherlands]] most of these cultural and linguistic boundaries quickly fade, as the Flemish share the same language, similar or identical customs and (though only with the southern part of today's Netherlands) traditional religion with the [[Dutch people|Dutch]].<ref>National minorities in Europe, W. Braumüller, 2003, page 20.</ref>
Dins de [[Bèlgica]] els flamencs, aproximadament un 60% de la població, formen un grup clarament distingible, separat per la seva llengua i duana. Tanmateix, quan era comparable als [[Països Baixos|Països baixos]] la majoria d'aquests cultural i les fronteres lingüístiques de pressa s'esvaneixen, mentre els flamencs comparteixen la mateixa llengua, duana similar o idèntica i (tanmateix només amb la part del sud de Països Baixos d'avui) religió tradicional amb el [[Neerlandès]].<Ref>minories Nacionals a Europa, W. Braumüller, 2003, pàgina 20. </Ref>.
However, the popular perception of being a single polity varies greatly, depending on subject matter, locality and personal background. Generally, Flemings will seldom identify themselves as being Dutch and vice versa, especially on a national level.<ref>Nederlandse en Vlaamse identiteit, Civis Mundi 2006 by S.W Couwenberg. ISBN 90-5573-688-0. Page 62. Quote: "Er valt heel wat te lachen om de wederwaardigheden van Vlamingen in Nederland en Nederlanders in Vlaanderen. Ze relativeren de verschillen en beklemtonen ze tegelijkertijd. Die verschillen zijn er onmiskenbaar: in taal, klank, kleur, stijl, gedrag, in politiek, maatschappelijke organisatie, maar het zijn stuk voor stuk varianten binnen één taal-en cultuurgemeenschap." The opposite opinion is stated by L. Beheydt (2002): "Al bij al lijkt een grondiger analyse van de taalsituatie en de taalattitude in Nederland en Vlaanderen weinig aanwijzingen te bieden voor een gezamenlijke culturele identiteit. Dat er ook op andere gebieden weinig aanleiding is voor een gezamenlijke culturele identiteit is al door Geert Hofstede geconstateerd in zijn vermaarde boek ''Allemaal andersdenkenden'' (1991)." L. Beheydt, "Delen Vlaanderen en Nederland een culturele identiteit?", in P. Gillaerts, H. van Belle, L. Ravier (eds.), ''Vlaamse identiteit: mythe én werkelijkheid'' (Leuven 2002), 22-40, esp. 38. {{nl icon}}</ref> The consolidation of a sense of a distinct Flemish identity has increasingly called into question the meaning of Belgian national identity. {{clarify|date=July 2011}}<ref>{{cite journal|title=Belgium: Language, ethnicity and nationality|first=Michael|last=O'Neill|journal=Parliamentary Affairs|volume=53|issue=1|pages=114–134|doi=10.1093/pa/53.1.114}}</ref>
Tanmateix, la percepció popular de ser un polity únic fa variar en gran manera, depenent de contingut, fons de localitat i personal. Generalment, Flemings s'identificarà rarament com neerlandès que és i viceversa, especialment en un nivell nacional.<Ref>identiteit de Vlaamse d'en Nederlandse, Civis Mundi 2006 per S.W Couwenberg. Isbn 90-5573-688-0. Pàgina 62. Citació: "Furgoneta de wat te lachen om de wederwaardigheden de taló de valt Er Vlamingen en en Nederland Nederlanders a Vlaanderen. Tegelijkertijd de ze de beklemtonen d'en de verschillen de de de relativeren Ze. Mori verschillen zijn er onmiskenbaar: en taal, klank, kleur, stijl, gedrag, en politiek, maatschappelijke organisatie, en cultuurgemeenschap de maar het zijn stuk voor stuk varianten binnen één taal." L'opinió oposada és manifestada per L. Beheydt (2002): "Grondiger d'een de lijkt d'al de bij Al analitzar de taalsituatie en de taalattitude de furgonetes en identiteit de culturele de gezamenlijke d'een de voor de bieden de te d'aanwijzingen de weinig de Vlaanderen d'en Nederland. Aanleiding de weinig de gebieden d'andere d'op d'ook d'er Dat és voor een gezamenlijke culturele identiteit és geconstateerd Geert Hofstede de porta d'al en zijn vermaarde boek ''andersdenkenden Allemaal'' (1991)." L. Beheydt, "en Nederland een culturele identiteit Delen Vlaanderen"?, a P. Gillaerts, H. Beutat de furgonetes, L. Ravier (eds.), ''identiteit Vlaamse: mythe én werkelijkheid'' (Leuven 2002), 22-40, esp. 38. {{nl icon}}</ref> La consolidació d'un sentit d'una identitat flamenca clara ha anomenat cada vegada més a qüestió el significat d'identitat nacional belga. {{clarify|date=July 2011}}<ref>{{cite journal|title=Belgium: Language, ethnicity and nationality|first=Michael|last=O'Neill|journal=Parliamentary Affairs|volume=53|issue=1|pages=114–134|doi=10.1093/pa/53.1.114}} </ref>.
===Walloon (French-speaking)===
=== való (Parlant francès) ===
{{Main |Walloons}}
{{Principal|Valons}}
Walloons are a [[French language|French]]-speaking people who live in [[Belgium]], principally in [[Wallonia]]. Walloons are a distinctive community within Belgium,<ref>Ethnic Groups Worldwide, a ready reference Handbook, David Levinson, ORYX Press, (ISBN 1-57356-019-7), p. 13 : « Walloons are identified through their residence in Wallonia and by speaking dialects of French. They, too, are descended from the original Celtic inhabitants of the region and Romans and Franks who arrived later. Walloons are mainly Roman catholic. »</ref> important historical and anthropological criteria (religion, language, traditions, folklore) bind Walloons to the [[French people]].<ref>''Ethnic Groups Worldwide, a ready reference Handbook'', David Levinson, ORYX Press, ISBN 1-57356-019-7, p.13 : "Walloon culture was heavely influenced by the French"</ref><ref>The Encyclopedia of the Peoples of the World, A Henri Holt Reference Book, page 645 : « Culturally there is continuity between the French and the Walloons, Wallon culture consisting mainly of dialect literary productions. While historically most Wallons came within France's cultural orbit</ref> More generally, the term also refers to the inhabitants of the [[Wallonia|Walloon Region]]. They may speak regional languages such as ''[[Walloon language|Walloon]]'' (with ''[[Picard language|Picard]]'' in the West and [[Lorrain language|Lorrain]] in the South).
Els valons són un parlar [[Francès]] gent que viu a [[Bèlgica]], principalment en [[Valònia|Wallonia]]. Els valons són una comunitat distintiva dins de Bèlgica,<ref>Grups Ètnics a Escala Mundial, un Manual de referència preparat, David Levinson, Premsa Oryx, (Isbn 1-57356-019-7), pàg. 13 : « valons són identificats a través de la seva residència a Wallonia i parlant dialectes de francès. Ells, també, són baixats dels habitants celtes originals de la regió i romans i Franqueja qui arribava més tard. Els valons són catòlic principalment romà. »</ref>important històric i els criteris antropològics (religió, llengua, tradicions, folklore) lliguen valons a la [[Francesos|Gent francesa]].<Ref>''Grups Ètnics a Escala Mundial, un Manual de referència preparat'', David Levinson, Premsa Oryx, Isbn 1-57356-019-7, p.13 : "La cultura valona era heavely influït pel francès"</ref><ref>. L'Enciclopèdia de les Poblacions del Món, Llibre de Referència d'A Henri Holt, pàgina 645 : « Culturalment hi ha continuïtat entre el francès i els valons, cultura Wallon que consta principalment de produccions literàries dialectals. Mentre històricament la majoria dels Wallons venien dins de l'òrbita cultural de França</ref> Més generalment, el terme també es refereix als habitants de la [[Valònia|Regió Valona]]. Poden parlar llengües regionals com ''[[Való]]'' (amb ''[[Picard]]'' a l'Oest i [[Lorenès|Lorrain]] al Sud).
===German-speaking community===
=== parlant alemany comunitat ===
{{Main |German-speaking Community of Belgium}}
{{Principal|Comunitat Germanòfona de Bèlgica}}
The German-speaking Community of Belgium is one of the three constitutionally recognized federal communities of [[Belgium]].<ref>[http://www.dglive.be/en/desktopdefault.aspx/tabid-1263//2264_read-27181/ The German-speaking Community]</ref> Covering an area of less then 1,000 km² within the [[provinces of Belgium|province]] of [[Liège (province)|Liège]] in [[Wallonia]], it includes nine of the eleven municipalities of the so-called [[East Cantons]] and the local population numbers over 73,000 — less then 1% of the national total. Bordering the [[Netherlands]], [[Germany]] and [[Luxembourg]], the area has its own parliament and government at [[Eupen]].
La Comunitat que parla alemany de Bèlgica és una de les tres comunitats federals constitucionalment reconegudes de [[Bèlgica]].<Ref>[http://www.dglive.be/en/desktopdefault.aspx/tabid-1263//2264_read-27181/ La Comunitat que parla alemany]</ref>Cobrint una àrea de menys llavors 1,000 km²; dins de la [[províncies de Bèlgica|província]] de [[Província de Lieja|Liège]] en [[Valònia|Wallonia]], inclou nou dels onze municipis dels anomenats [[Cantons Orientals]] i la població local numera sobre 73,000 - menys llavors un 1% del total nacional. Fent frontera amb els [[Països Baixos|Països baixos]], [[Alemanya]] i [[Luxemburg]], l'àrea té el seu propi parlament i govern a [[Eupen]].
The German-speaking community is composed of the German-speaking parts of the lands that were annexed in 1920 from Germany. In addition, in contemporary Belgium there are also some other German-speaking areas that belonged to Belgium even before 1920, but they are not currently considered officially part of the German-speaking community in Belgium: [[Bleiberg]]-[[Welkenraat]]-[[Baelen]] in Northeastern [[Liège (province)|province of Liège]] and [[Arelerland]] (city of [[Arlon]] and some of its nearby villages in Southeastern [[Luxembourg (Belgium)|province of Belgian Luxembourg]]). However, in these localities, the German language is highly endangered due to the adoption of [[French language|French]].<ref>[[Society for Threatened Peoples]]: [http://www.gfbv.it/3dossier/vielfalt-dt.html ]</ref>
La comunitat que parla alemany compon de les parts que parlen alemany de les terres que s'annexionaven el 1920 des d'Alemanya. A més a més, a Bèlgica contemporani hi ha també algunes altres àrees que parlen alemany que pertanyien a Bèlgica fins i tot abans de 1920, però no es consideren actualment oficialment part de la comunitat que parla alemany a Bèlgica: [[Plombières|Bleiberg-welkenraat]]-[[Baelen]] a Northeastern [[Welkenraedt|Province]] [[Província de Lieja|Of liège]] i [[Arelerland]] (ciutat d'[[Arlon]] i alguns dels seus pobles pròxims en [[Província de Luxemburg|Província]] del Sud-Est DE LUXEMBURG BELGA). Tanmateix, en aquestes localitats, la llengua alemanya està amenaçada altament a causa de l'adopció de [[Francès]].<Ref>[[Societat Per A Poblacions Amenaçades]]: [http://www.gfbv.it/3dossier/vielfalt-dt.html ] </ref>.
==Religion==
== Religió ==
{{Main|Religion in Belgium}}
{{Principal|Religió a Bèlgica}}
[[Roman Catholicism]] has traditionally been Belgium's majority religion with approximately 75% of the Belgians declaring themselves to be Catholics.{{When|date=July 2011}} However, by 2004, nationwide Sunday [[church attendance]] was only about 4 to 8% (9% for Flanders only). A 2006 inquiry in [[Flemish Region|Flanders]], long considered more religious than the [[Brussels-Capital Region|Brussels]] or [[Wallonia]] regions in [[Belgium]], showed 55% of its inhabitants calling themselves religious while 36% claimed believing that God created the world.<ref>Inquiry by 'Vepec', 'Vereniging voor Promotie en Communicatie' (Organisation for Promotion and Communication), published in [[Knack (magazine)|Knack magazine]] 22 November 2006 p.14 (The Dutch language term 'gelovig' was translated in the text as 'religious', more precisely it is a very common word for believing in particular in any kind of god in a [[monotheism|monotheistic]] sense, and/or in some [[afterlife]].</ref>
EL [[Església Catòlica Romana|Catolicisme Romà]] ha estat tradicionalment la religió majoritària de Bèlgica amb aproximadament un 75% dels belgues que declaren que ells són catòlics. {{When|date=July 2011}} Tanmateix, per [[2004, L'assistència]] d'ESGLÉSIA de diumenge a escala nacional era només al voltant d'un 4 a 8% (Un 9% per a Flanders només). Una investigació de 2006 a [[Flanders]], molt de temps considerava més religiós que el [[Regió de Brussel·les-Capital|Brussel·les]] o regions de [[Valònia|Wallonia]] a [[Bèlgica]], mostrava un 55% dels seus habitants que s'anomenen religiosos mentre un 36% afirmaven creient que Déu creava el món.<Ref>Investigació per 'Vepec', 'Vereniging voor Promotie en Communicatie' (Organització per a la Promoció i Comunicació), publicada a la [[Revista de traça]] 22 de novembre de 2006 p.14 (El terme de llengua holandès 'gelovig' es traduïa en el text com 'religiós', més precisament això és una paraula molt comuna per creure en particular en qualsevol classe de déu en un sentit [[monoteisme|monoteista]], i/o en una mica de [[més enllà|vida després de la mort]]. </Ref>.
==Demographics==
== Demographics ==
{{Main|Demographics of Belgium}}
{{Principal|Demographics de Bèlgica}}
Belgium had a population of 10,839,905 people on January 1st, 2010, an increase of 601,000 in comparison to 2000 (10,239,085 inhabitants). Between 1990 (9,947,782 inhabitants) and 2000 the increase was only 291,000. The population of Flanders, Wallonia and Brussels on January 1st, 2010 was 6,251,983 (57.7%), 3,498,384 (32.3%) and 1,089,538 (10.1%), respectively.
Bèlgica tenia una població de 10 persones de,905 de,839 l'1 de gener, 2010, un augment de 601,000 en comparació a 2000 (10 habitants de,085 de,239). Entre 1990 (9 habitants de,782 de,947) i 2000 l'augment era només 291,000. La població de Flanders, Wallonia i Brussel·les l'1 de gener, 2010 era 6,251,983 (un 57.7% ), 3,498,384 (un 32.3% ) i 1,089,538 (un 10.1% ), respectivament.
==Notable Belgians==
== belgues Notables ==
{{Main|List of Belgians}}
{{Principal|Llista de belgues}}
==See also==
== Veure també ==
{{Portal box|Belgium|European Union}}
{{Portal box|Belgium|European Union}}
* [[List of Belgians]]
* [[ Llista De Belgues]]
* [[Flemish people]]
* [[ gent flamenca]]
* [[Walloons]]
* [[ valons]]
* [[Belgian American]]
* [[ Americà Belga]]
* [[Belgian Brazilian]]
* [[ Brasiler Belga]]
* [[Canadians of Flemish ancestry|Flemish Canadian]]
* [[ Canadenc Flamenc]]
{{Belgium topics|state=expand}}
{{Belgium topics|state=expand}}
==References==
== Referències ==
{{Reflist|colwidth=30em}}
{{Referències|amplada = 30em}}
{{refbegin|colwidth=30em}}
{{refbegin|colwidth=30em}}
{{Use dmy dates|date=March 2011}}
{{Use dmy dates|date=March 2011}}
{{refend}}
{{refend}}
[[Categoria:Belgues]]
[[Categoria:Grups humans d'Europa]]
[[Categoria:Grups humans per país]]
[[Category:Belgian people|*]]
[[Category:Ethnic groups in Belgium]]
[[cs:Belgičané]]
[[pl:Belgowie]]
[[sl:Belgijci]]
[[en:Belgians]]
| |||