Filosofia de la història: diferència entre les revisions

S'anomena [[historicisme]] la tesi segons la qual la història determina o condiciona el passat. Generalment, les filosofies de la història de matriu hegeliana, o les generades pel ''romanticisme'' coincideixen amb l'historicisme a l'hora d'espritualitzar el poble i atribuir-li un caire especial, de ''poble elegit'', fàcilment explotable per la [[demagògia]] política. Per als historicistes, l'[[Estat]] és un ésser biològic que viu i creix. No totes les filosofies de la història són historicistes. Mentre la filosofia de la història que prové de la [[Il·lustració]] és optimista respecte al futur, l'historicisme, especialment després de la [[Primera Guerra Mundial]] es feu conservador amb l'obra de [[Oswald Spengler]] i, en certa manera també de [[Arnold Toynbee]], tot i que aquest negava el determinisme i no creia inexorable la decadència d'Occident. Però l insistència en l'apriorisme històric, conservador i essencialista, adoptat per pensadors totalitaris al segle XX, provocà la fallida de les diverses filosofies de la història, que ha estat òbvia a partir de l'obra de [[Karl Popper]] ''La misèria de l'historicisme'' (1944-1945).