Siboglínids: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-{{Taxocaixa animal +{{Taxocaixa anèl·lid)
Cap resum de modificació
Línia 12:
| binomial_authority = M. L. Jones, 1981
}}
Els '''pogonòfors''' ('''Pogonophora''', del llatí ''pogon'', barba i ''phora'', portar) constitueixen un [[fílum]] animal escassament conegut d'animals vermiformes i de tub. No van ser descoberts fins al [[1900]], quan se'n van trobar alguns exemplars per mitjà de dragats a grans profunditats a la costa d'[[Indonèsia]]. Acostumen a viure en els fons marins, generalment a més de 200 metres. Aquesta circumstància, unida a l'extrema fragilitat en dificulta en gran mesura l'estudi. Són animals [[sèssil]]s, i viuen ens tubs [[quitinósquitina|quitinosos]] verticals que fabriquen ells mateixos. Són [[vermiforme]]s, amb un cos cilíndric dividit en regió cefàlica, tronc i [[opistosoma]] (que no es va descriure fins al [[1963]]). La regió cefàlica presenta un nombre variable de [[tentacle]]s, que són els que donen nom al [[fílum]].
 
Una de les principals característiques del grup és l'absència de [[boca]] i tub digestiu. En realitat, s'alimenten gràcies al [[Mutualisme (biologia)|mutualisme]] amb [[bacteris]]bacteri [[quimioautòtrof]]s del [[sofre|bacteris quimioautòtrofs del sofre]]. AquestesAquests [[bacteris]] oxiden [[sulfur d'hidrogen]], amb la qual cosa proporcionen al pogonòfor l'[[energianutrients]] que necessita per [[nutrició|nodrir-se]]subsistir. els bacteris es presenten en el [[trofosoma]], un òrgan derivat de la regió mitjana del [[tub digestiu]] de l'[[embrió]] (la resta del tub digestiu es perd quan arriba a la maduresa). a causa d'això necessiten viure en zones riques en [[sulfur d'hidrogen]], que resulten hostils a gairebé tots els éssers vius, com esquerdes oceàniques [[hidrotermal]]s d'origen volcànic.
Els '''pogonòfors''' ('''Pogonophora''', del llatí ''pogon'', barba i ''phora'', portar) constitueixen un [[fílum]] escassament conegut d'animals vermiformes i de tub. No van ser descoberts fins al [[1900]], quan se'n van trobar alguns exemplars per mitjà de dragats a grans profunditats a la costa d'[[Indonèsia]].
 
La posició filogenètica dels pogonòfors no és gaire clara, encara que es veu que s'emparenten amb el grup dels [[anèl·lids]]. Es divideixen en dues classes: ''[[Perviata]]'' i ''[[Vestimentifera]]''. Aquests últims tenen mides més grosses (fins a 1,5 metres en el cas de ''Riftia pachyptila'' ) i viuen a major profunditat. Alguns experts defensen que els vestimentífers constitueixen un fílum a part; altres els consideren dins el fílum Annelida.<ref>Brusca, R. C. & Brusca, G. J.. Segona edició: 2002. ''Invertebrados''. Sinauer Associates, Sunderland.</ref> En aquest cas, podem citar-los com, inicialment, membres de la classe Pogonophora, encara que més recentment, amb el descobriment recent dels opistosomes (fins fa poc, es perdia en les captures), s'inclou com família Pogonophoridae dins l'ordre ''[[Sabellidae]]'' de la classe ''[[Polychaeta]]''. Hi dóna suport McHugh (1997) afegint-hi proves de [[seqüenciació d'[[ADN]].{{CN}}
Acostumen a viure en els fons marins, generalment a més de 200 metres. Aquesta circumstància, unida a l'extrema fragilitat en dificulta en gran mesura l'estudi. Són animals [[sèssil]]s, i viuen ens tubs [[quitinós|quitinosos]] verticals que fabriquen ells mateixos. Són [[vermiforme]]s, amb un cos cilíndric dividit en regió cefàlica, tronc i [[opistosoma]] (que no es va descriure fins al [[1963]]). La regió cefàlica presenta un nombre variable de [[tentacle]]s, que són els que donen nom al [[fílum]].
 
Una de les principals característiques del grup és l'absència de boca tub digestiu. En realitat, s'alimenten gràcies al [[mutualisme]] amb [[bacteris]] [[quimioautòtrof]]s del [[sofre]]. Aquestes [[bacteris]] oxiden [[sulfur d'hidrogen]], amb la qual cosa proporcionen al pogonòfor l'[[energia]] que necessita per [[nutrició|nodrir-se]]. els bacteris es presenten en el [[trofosoma]], un òrgan derivat de la regió mitjana del tub digestiu de l'[[embrió]] (la resta del tub digestiu es perd quan arriba a la maduresa). a causa d'això necessiten viure en zones riques en [[sulfur d'hidrogen]], que resulten hostils a gairebé tots els éssers vius, com esquerdes oceàniques [[hidrotermal]]s d'origen volcànic.
 
La posició filogenètica dels pogonòfors no és gaire clara, encara que es veu que s'emparenten amb el grup dels [[anèl·lids]]. Es divideixen en dues classes: ''Perviata'' i ''Vestimentifera''. Aquests últims tenen mides més grosses(fins a 1,5 metres en el cas de ''Riftia pachyptila'' ) i viuen a major profunditat. Alguns experts defensen que els vestimentífers constitueixen un fílum a part; altres els consideren dins el fílum Annelida.<ref>Brusca, R. C. & Brusca, G. J.. Segona edició: 2002. ''Invertebrados''. Sinauer Associates, Sunderland.</ref> En aquest cas, podem citar-los com, inicialment, membres de la classe Pogonophora, encara que més recentment, amb el descobriment recent dels opistosomes (fins fa poc, es perdia en les captures), s'inclou com família Pogonophoridae dins l'ordre ''[[Sabellidae]]'' de la classe ''[[Polychaeta]]''. Hi dóna suport McHugh (1997) afegint-hi proves de seqüenciació d'[[ADN]].
 
== Referències ==
<References/>
 
{{Enllaç AD|de}}