Diferència entre revisions de la pàgina «Flama»

46 octets eliminats ,  fa 9 anys
cap resum d'edició
m
{{MTMI}}
[[Fitxer:Candleburning.jpg|thumb|150px|Flama de la combustió d'una espelma.]]
Quan es produeix la [[combustió]] d'un element [[inflamable]] en una [[atmosfera terrestre|atmosfera]] rica en [[oxigen]], s'observa una emissió de llum, que pot arribar a ser intensa,. anomenadaTotes les [[combustió|combustions]] són [[reacció exotèrmica|exotèrmiques]] desprenent gran quantitat de [[energia]] en forma de [[calor]]. La flama és provocada per l'emissió d''energia diudels [[àtom]]s d'''algunes partícules que es troben en els gasos de la combustió, en ser excitats per la intensa calor generada en aquest tipus de reaccions.
Totes les [[reacció química|reaccions]] de [[combustió]] són molt [[exotèrmica|exotèrmiques]] si desprenen gran quantitat de [[energia]] en forma de [[calor]]. La flama és provocada per l'emissió d'energia dels [[àtom]]s d'algunes partícules que es troben en els gasos de la combustió, en ser excitats per la intensa calor generada en aquest tipus de reaccions.
 
== Flames a les espelmes ==
L'assaig a la flama és un mètode d'anàlisi qualitatiu molt usat per identificar la presència d'un element químic determinat en una mostra. Per fer-ho cal disposar d'un encenedor de gas. Usualment un encenedor Bunsen, ja que la temperatura de la flama és prou elevada com per dur a terme l'experiència (no serveix un encenedor de metxa amb dipòsit d'alcohol). Primer s'ha d'ajustar la temperatura de la flama de l'encenedor Bunsen fins que deixi de ser groguenca i presenti una tonalitat blavosa en el cos de la flama i una envoltant incolora. Després s'impregna la punta d'una vareta neta de [[platí]] o de [[nicrom]] (un aliatge de níquel i crom), o, si no de vidre, d'una petita quantitat de la substància que es vol analitzar i , tot seguit, s'introdueix la vareta en la flama, procurant situar la punta en la part menys acolorida de la flama.
 
A nivell atòmic, la interpretació dels successos és la següent: l'energia, en forma de calor, subministrada per la flama excita fortament als àtoms que componen la mostra. Els electrons d'aquests saltaran a nivells superiors des dels nivells inferiors i, immediatament (el temps que pot estar un electró en nivells superiors és de l'ordre dels [[nanosegon]] s), emetran energia en totes direccions en forma de [[radiació electromagnètica]] ([[llum]]) de freqüències característiques. És el que s'anomena un [[espectre d'emissió]] atòmic.
 
A nivell macroscòpic s'observa que la mostra, en ser escalfada en el si de la flama, proporcionarà un color característic a aquesta. Per exemple, si s'impregna la punta d'una vareta amb una gota de dissolució de Ca<sup>2</sup> (la notació anterior indica que es tracta del ió [[calci]], és a dir, el àtom de calci que ha perdut dos electrons), el color observat és vermell maó.
230.965

modificacions