Diferència entre revisions de la pàgina «Uthman ibn Umara ibn Khuraym al-Murrí»

cap resum d'edició
(detall)
{{FR}}
'''Uthman ibn Umara ibn Khuraym al-Murrí''' fou ''[[ostikan]]'' d'[[Armènia]] ([[778]]-[[785]]).
'''Uthman ibn Umara ibn Khuraym al-Murrí''' fou ''[[ostikan]]'' d'[[Armènia]] ([[778]] - [[785]]). El [[778]] els bizantins van derrotar els àrabs a [[Cilícia]] sota la direcció de dos exiliats armenis, [[Tadjat Antzevatsi]] i [[Artavasdes Mamikonian]]. Aquest darrer fou nomenat [[estrateg]] del ''[[thema]]'' (província) dels [[Thema dels Buccel·laris|Buccel·laris]] a [[Anatòlia]]. Tadjat, per la seva banda, va caure en desgràcia el [[780]], en arribar al tron l'emperadriu [[Irene de Bizanci|Irene]]. Tadjat va passar llavors al servei dels àrabs. El califa el va acollir i el va nomenar [[patrici]] i [[generalíssim]] (càrrecs vacants des del 772), amb possessió plena del seu districte d'[[Antzevasiq]], que entrava a terres de l'[[Ardzruni]] (pel sud-oest). Des de llavors els [[nakharar]]s, sobretot els [[Ardzruni]], no van parar de conspirar contra ell. Vers el [[782]] i amb tota certesa abans del 785, un atac dels [[khàzar]]s va obligar Uthman i Tadjat a sortir en campanya a la zona de [[Derbent]]. Van acampar a la plana de [[Keran]], però es va declarar una [[epidèmia]] i Tadjat va morir. Va governar fins al [[785]] en què fou nomenat [[Khozaima ben Khazim]].
 
El [[778]] els bizantins van derrotar els àrabs a [[Cilícia]] sota la direcció de dos exiliats armenis, [[Tadjat Antzevatsi]] i [[Artavasdes Mamikonian]]. Aquest darrer fou nomenat [[estrateg]] del ''[[thema]]'' (província) dels [[Thema dels Buccel·laris|Buccel·laris]] a [[Anatòlia]]. Tadjat, per la seva banda, va caure en desgràcia el [[780]], en arribar al tron l'emperadriu [[Irene de Bizanci|Irene]]. Tadjat va passar llavors al servei dels àrabs. El califa el va acollir i el va nomenar [[patrici]] i [[generalíssim]] (càrrecs vacants des del 772), amb possessió plena del seu districte d'[[Antzevasiq]], que entrava a terres de l'[[Ardzruni]] (pel sud-oest). Des de llavors els [[nakharar]]s, sobretot els [[Ardzruni]], no van parar de conspirar contra ell.
 
Vers el [[782]] i amb tota certesa abans del 785, un atac dels [[khàzar]]s va obligar Uthman i Tadjat a sortir en campanya a la zona de [[Derbent]]. Van acampar a la plana de [[Keran]], però es va declarar una [[epidèmia]] i Tadjat va morir.
 
Va governar fins al [[785]] en què fou nomenat [[Khozaima ben Khazim]].
 
 
{{ORDENA:Uthman Ibn Umara Ibn Khuraym}}
225.569

modificacions