Tilbeşar: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.1) (Robot esborra: ca:Tilbeşar
m Robot treu puntuació penjada després de referències
Línia 62:
 
 
Le [[tel (archéologie)|tell]] se situe entre les villages de Belören, Gündoğan<ref>Tilbeşar est sur le territoire du village de Gündoğan (c.f. {{tr}} {{Lien web|titre=İlçenin Coğrafi ve Tarihi Durumu|url=http://www.oguzeli.bel.tr/index.php?option=com_content&view=article&id=46&Itemid=59|site=Oğuzeli Belediyesi (Municipalité d'Oğuzeli)}})</ref> et Yeniköy dans le [[Districts de Turquie|district]] d'[[Oğuzeli (Gaziantep)|Oğuzeli]] de la [[Gaziantep (province)|province de Gaziantep]] en [[Turquie]]. À {{Unité|12|km}} au sud d'[[Oğuzeli (Gaziantep)|Oğuzeli]] et à {{Unité|28|km}} au sud-est de [[Gaziantep]], dans la vallée du de la [[Sajour|rivière Sajour]], riche de nombreux sites archéologiques,<ref>{{Lien web|titre=La vallée du Sajour|url=http://www.diplomatie.gouv.fr/fr/actions-france_830/archeologie_1058/les-carnets-archeologie_5064/orient-ancien_5067/turquie-tilbeshar_5574/vallee-du-sajour_15610.html|site=France-Diplomatie > Actions de la France > Archéologie}}</ref>, affluent de la rive droite de l'[[Euphrate]] qu'elle rejoint en [[Syrie]]. Cette vallée est une route naturelle pour aller de la haute [[Mésopotamie]] vers le plateau [[anatolie]]n ce qui fait la valeur stratégique de la position de la forteresse de Tilbeşar.
 
El [[tal]] se situa entre els pobles de Belören, Gündoan<ref>Tilbear és sobre el territori del poble de Gündoan (en contra f. {{lang|rtl|ar|تل باشر}} {{tr}})</ref> i Yeniköy al [[Districtes de Turquia|districte]] d'[[Ouzeli]] de la [[Província de Gaziantep|Província de gaziantep]] a [[Turquia]]. A {{Lien web|titre=İlçenin Coğrafi ve Tarihi Durumu|url=http://www.oguzeli.bel.tr/index.php?option=com_content&view=article&id=46&Itemid=59|site=Oğuzeli Belediyesi (Municipalité d'Oğuzeli)}} al sud d'[[Ouzeli]] i a {{Unité|12|km}} al sud-est de [[Gaziantep]], a la vall del del [[Riu sajour]], ric en nombrosos indrets arqueològics<ref>{{Unité|28|km}}</ref> Afluent de la riba dreta de l'[[Eufrates|Euphrate]] que uneix a [[República Àrab Siriana|Síria]]. Aquesta vall és una carretera natural per anar de l'alta [[Mesopotàmia]] cap a la plata [[anatòlia|anatolien]] la qual cosa fa el valor estratègic de la posició de la fortalesa de Tilbear.
Línia 71:
 
== Història ==
Le site de Tilbeşar se présente sous la forme d'une colline de {{Unité|40|m}}) de hauteur au bord de la rivière Sajour. Il a été occupé dès le [[néolithique]] ({{-m|VI|e}} et possède d'importants vestiges datant du [[chalcolithique]] ({{-m|IV|e}}).<ref name="ifea">{{Lien web|titre=Tilbeshar|url=http://www.ifea-istanbul.net/website/index.php?option=com_content&task=view&id=835&Itemid=846|site=Institut Français d’Etudes Anatoliennes|auteur=Christine Kepinski}}</ref>.
 
L'indret de Tilbear es presenta sota la forma d'un pujol de {{Lien web|titre=La vallée du Sajour|url=http://www.diplomatie.gouv.fr/fr/actions-france_830/archeologie_1058/les-carnets-archeologie_5064/orient-ancien_5067/turquie-tilbeshar_5574/vallee-du-sajour_15610.html|site=France-Diplomatie > Actions de la France > Archéologie}}) d'alçada a la vora del riu Sajour. Ha estat ocupat des del [[neolític]] ({{Unité|40|m}} i posseeix importants vestigis datant del [[eneolític|calcolític]] ({{-m|VI|e}}).<ref name="ifea">{{-m|IV|e}}</ref>.
 
 
 
Pendant la période du bronze moyen, il se développe une ville au pied du tell, qui s'étend alors sur {{Unité|56|[[hectare|ha]]}} (vers {{an avJC|2600}}). La ville est particulièrement prospère autour de 2400/2300 {{avjc}}. Le site connaît une première éclipse autour de 2300/2200 {{avjc}} et une autre en 2100/2000 {{avjc}}, elle connaît un renouveau en 1800 {{avjc}} pour être finalement abandonnée vers 1600 {{avjc}}.<ref name="resultats">{{Lien web|titre=Les principaux résultats|url=http://www.diplomatie.gouv.fr/fr/actions-france_830/archeologie_1058/les-carnets-archeologie_5064/orient-ancien_5067/turquie-tilbeshar_5574/les-principaux-resultats_15611.html|site= France-Diplomatie > Actions de la France > Archéologie}}</ref>.
 
Durant el període del bronze mitjà, es desenvolupa una ciutat al peu del tal, que s'estén llavors sobre {{Lien web|titre=Tilbeshar|url=http://www.ifea-istanbul.net/website/index.php?option=com_content&task=view&id=835&Itemid=846|site=Institut Français d’Etudes Anatoliennes|auteur=Christine Kepinski}} (cap a {{Unité|56|[[hectare|ha]]}}). La ciutat és particularment pròspera al voltant de 2400/2300 {{an avJC|2600}}. L'indret coneix un primer eclipsi al voltant de 2300/2200 {{an avJC|2600}} i una altra el 2100/2000 {{an avJC|2600}}, coneix un renaixement el 1800 {{an avJC|2600}} per ser finalment abandonada cap a 1600 {{an avJC|2600}}.<ref name="resultats">{{avjc}}</ref>.
 
 
Línia 86:
 
=== Turbessel ===
La ville reprend de l'importance pendant la période médiévale aux {{s2-|XI|e|XII|e}}. Sous le nom de Turbessel, la forteresse devient la résidence des [[Comté d'Édesse|comtes d’Edesse]].<ref name="ifea" />.
 
La ciutat reprèn importància durant el període medieval als {{Lien web|titre=Les principaux résultats|url=http://www.diplomatie.gouv.fr/fr/actions-france_830/archeologie_1058/les-carnets-archeologie_5064/orient-ancien_5067/turquie-tilbeshar_5574/les-principaux-resultats_15611.html|site= France-Diplomatie > Actions de la France > Archéologie}}. Sota el nom de Turbessel, la fortalesa es fa la residència dels [[Comtat d'Edessa|comtes d'edesse]].<ref name="ifea" />.
 
 
Línia 110:
 
 
A partir de [[1110 dans les croisades|1110]], [[Mawdûd ibn Altûntâsh]], [[Liste des émirs de Mossoul|atabeg de Mossoul]], reprend l’offensive contre les Francs et attaque le comté d’Édesse. Mawdûd tente d’assiéger successivement Édesse puis Turbessel, mais doit lever le siège à chaque fois, et Josselin réussit une sortie qui surprend l'arrière garde de l'armée turque alors qu'elle fait retraite.<ref>{{Harvsp|Grousset|1934|p=318 et 502-3}}.</ref>.
 
A partir de [[1110]], [[Mawdûd Ibn Altûntâsh]], [[Atabeg de mossoul]], reprèn l'ofensiva contra els Francs i ataca el comtat d'Édesse. Mawdûd intenta assetjar de manera successiva Édesse després Turbessel, però ha d'aixecar la seu a cada vegada, i Josselin aconsegueix una sortida que descobreix el darrere guarda de l'exèrcit turc mentre que fa jubilació<ref>{{date||octobre|1108}}.</Ref>.
Línia 116:
 
 
Un jour de [[1113 dans les croisades|1113]], des messagers envoyés par Baudouin du Bourg au prince d’[[Antioche]] font étape à Turbessel. Là Josselin leur parle de la situation économique, leur fait valoir que le comte d’Édesse est ruiné et leur propose de rejoindre son service. Apprenant la nouvelle, Baudouin entre dans une violence colère contre celui qu’il considère comme un ingrat. Ne voulant pas tenter de prendre d’assaut Turbessel, il feint d’être gravement malade et appelle Josselin à Édesse. Josselin, espérant la succession du comté, accourt, mais est jeté en prison dès son arrivée et doit renoncer à Turbessel.<ref>{{Harvsp|Grousset|1934|p=524-6}}.</ref>.
 
Un dia de [[1113]], missatgers enviats per Baudouin du Bourg al príncep d'[[Antakya|Antioche]] fan etapa a Turbessel. Là Josselin els parla de la situació econòmica, el seu fet valer que el comte d'Édesse és arruïnat i els proposa unir el seu servei. Assabentant-se de la notícia, Baudouin entra en una violència còlera contra el que considera com un d'ingrat. No volent intentar prendre per assalt Turbessel, fingeix estar greument malalt i crida Josselin a Édesse. Josselin, esperant la successió del comtat, va, però és llançat a presó des de la seva arribada i ha de renunciar a Turbessel<ref>{{Harvsp|Grousset|1934|p=318 et 502-3}}.</Ref>.
Línia 131:
 
 
En [[1147]], la [[deuxième croisade]], menée par le roi de [[France]] [[Louis VII de France|Louis VII]] et par [[Conrad III de Hohenstaufen]] [[Saint Empire romain germanique|empereur germanique]], débarque en Syrie. Au lieu d’attaquer Nur ad-Din, qui représente le vrai danger pour les états francs, les croisés préfèrent faire leur [[pèlerinage]] à Jérusalem puis tentent de prendre [[Damas]], alors que son émir est un allié traditionnel des Francs. Cette maladresse renforce le sentiment antichrétien des Damascènes. [[Mu'in ad-Din Unur]], résiste, fait appel à toutes les troupes damascènes et demande l’aide de Nur ad-Din, qui arrive avec son armée. Pour éviter que Damas ne tombe sous le contrôle du Zengide, les croisés doivent lever le siège.<ref>{{ Harvsp|Maalouf|1983|p=171-5}} et {{Harvsp|Grousset|1935|p=240-260}}.</ref>. Le [[sultanat de Rum|sultan seldjoukide de Rum]] [[Masud Ier|Mas`ûd I{{er}}]] attaque et occupe le nord de ce qui reste du [[comté d'Édesse|comté d’Édesse]]. Nur ad-Din assiège Turbessel, mais l’arrivée de Baudouin III l’oblige à lever le siège. Le comte Josselin II est capturé peu après, le {{date croisade|4|mai|1150}} en se rendant à [[Antioche]], et Turbessel est de nouveau assiégée, mais défendue avec acharnement par la comtesse Béatrice d’Édesse. Finalement, constatant ses limites à défendre la citadelle et avec l’accord du roi, elle cède ce qui reste du comté aux [[empire byzantin|Byzantins]], mais ces derniers se révèlent incapable de défendre la ville et Hanas, un lieutenant de Nur ad-Din, la prend le {{date croisade|12|juillet|1151}}.<ref>{{Harvsp|Grousset|1935|p=275-296}}.</ref>.
 
El [[1147]], la [[segona Croada|segona croada]], portada pel rei de [[França]] [[Lluís VII de França|Louis Vii]] i per [[Conrad III d'Alemanya|Conrad Iii D'hohenstaufen]] [[Sacre Imperi Romanogermànic|emperador germànic]], desembarca a Síria. En lloc d'atacar Nur ad-Din, que representa el verdader perill per als estats francs, els creuats prefereixen fer el seu [[pelegrinatge]] a Jerusalem després tempten de prendre [[Damasc]], mentre que el seu emir és un aliat tradicional dels Francs. Aquesta poca traça reforça el sentiment anticristià dels Damascènes. [[Muin al-Din Unur|Mu'in Ad-din Unur]], resisteix, apel·la a totes les tropes damascènes i demana l'ajuda de Nur ad-Din, que succeeix amb el seu exèrcit. Per evitar que Damasc caigui sota el control del Zengide, els creuats han d'aixecar la seu<ref>{{date croisade|28|novembre|1144}} i {{ Harvsp|Maalouf|1983|p=171-5}}.</Ref>. El [[soldanat Seljúcida de Rüm|Sultà seldjoukide de rum]] [[Mas'ûd I{{Harvsp|Grousset|1935|p=240-260}}]] atac i ocupa el nord del que queda del [[comtat d'Edessa|comtat d'édesse]]. Nur ad-Din assetja Turbessel, però l'arribada de Baudouin Iii l'obliga a aixecar la seu. El comte Josselin Ii és capturat poc després, el {{er}} en anant a [[Antakya|Antioche]], i Turbessel és de nou assetjada, però és defensat amb aferrissament per la comtessa Béatrice d'Édesse. Finalment, comprovant els seus límits a defensar la ciutadella i amb l'acord del rei, cedeix el que queda del comtat als [[imperi Bizantí|Bizantins]], però aquests últims es revelen incapaç de defensar la ciutat i Hanas, un tinent de Nur ad-Din, la pren el {{date croisade|4|mai|1150}}<ref>{{date croisade|12|juillet|1151}}.</Ref>.