Projecció de Fischer: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1:
La '''projecció de Fischer''' és una representació dues dimensions de les molècules orgàniques [[tridimensional]]s obtinguda per mitjà d'una [[projecció gràfica]]. En les molècules orgàniques, els àtoms de [[Carboni]] (C) poden fer quatre enllaços covalents amb altres àtoms veïns. Aquesta estructura pren la forma d'un tetraedre que té com centre al C i situa en els quatre vèrtexs als àtoms enllaçats. En cas que els quatre grups enllaçats al C siguin diferents, la molècula resultarà asimètrica i es diu que té un '''carboni quiral'''. Aquesta molècula presenta dues formes isòmers espacials ([[estereoisòmer|estereoisòmers]]) que mostren les mateixes propietats químiques però un comportament diferent en ser il·luminades amb llum polaritzada (mostren [[activitat òptica]]). [[Emil Hermann Fischer]] imaginà una representació plana (en paper) per distingir els dos estereoisòmers. Fent servir el gliceraldèhid com a model, una aldo-triosa i presenta un sol carboni asimètric, el C2.
[[Fitxer:Carboni_quiral.jpg|thumb|Carboni quiral]]
[[Fitxer:D_Gliceraldheid.jpg|thumb|D-Gliceraldèhid‎ ]]
[[Fitxer:L_Gliceraldehido.jpg|thumb|L-Gliceraldèhid‎ ]]
 
Per situar un C quiral en '''projecció de Fischer''' cal situar la cadena de carbonis en posició vertical, amb el C quiral enmig. Fer que el grup més oxidat ocupi la posició superior. Girar la cadena fins que els C1 i el C3 s'allunyin, de l'observador alhora que el C2 quiral s'hi apropi. Fet això, els altres dos substituents H i OH, sobresortiran del pla a esquerra o dreta.
La '''projecció de Fischer''' és una representació [[bidimensional]] de les molècules orgàniques [[tridimensional]]s obtinguda per mitjà d'una [[projecció]].
 
Fischer anomenà isòmer '''D-Gliceraldèhidgliceraldèhid''' al que presentava l'OH a la dreta i isòmer '''L-Gliceraldèhidgliceraldèhid''' al que presentava l'OH a l'esquerra .
En les molècules orgàniques, els àtoms de [[Carboni]] (C) poden fer quatre enllaços covalents amb altres àtoms veïns. Aquesta estructura pren la forma d'un tetraedre que té com centre al C i situa en els quatre vèrtexs als àtoms enllaçats.
En cas que els quatre grups enllaçats al C siguin diferents, la molècula resultarà asimètrica i direm que té un '''carboni quiral'''.
 
<center><gallery>
Aquesta molècula presenta dues formes isòmeres espaials ([[estereoisòmer|estereoisòmers]]) que mostren les mateixes propietats químiques però un comportament diferent en ser il·luminades amb llum polaritzada (mostren [[activitat òptica]]).
[[Fitxer:Carboni_quiral.jpg|thumb|Carboni quiral]]
 
[[Fitxer:D_Gliceraldheid.jpg|thumb|D-Gliceraldèhid‎gliceraldèhid‎ ]]
[[Emil Hermann Fischer]] imaginà una representació plana (en paper) per distingir els dos estereoisòmers. Féu servir el '''Gliceraldèhid''', com a model. És una aldo-triosa i presenta un sol carboni assimètric, el C2.
[[Fitxer:L_Gliceraldehido.jpg|thumb|L-Gliceraldèhid‎gliceraldèhid‎ ]]
Per situar un C quiral en '''projecció de Fischer''' cal,
</gallery></center>
 
* Situar la cadena de carbonis en posició vertical, amb el C quiral enmig.
* Fer que el grup més oxidat ocupi la posició superior.
* Girar la cadena fins que els C1 i el C3 s'allunyin, de l'observador alhora que el C2 quiral s'hi apropi.
 
Fet això, els altres dos substituïents H i OH, sobresortiran del pla a esquerra o dreta.
 
Fischer anomenà isòmer '''D-Gliceraldèhid''' al que presentava l'OH a la dreta i isòmer '''L-Gliceraldèhid''' al que presentava l'OH a l'esquerra .
 
[[Categoria:Química orgànica]]
[[Categoria:Dibuix]]
 
[[ar:مسقط فيشر]]