Ostracodes: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
ampliació |
ampliació |
||
Línia 29:
Els ostràcodes mascles tenen dos [[penis]] que corresponen a les dues obertures genitals que tenen les femelles (gonospores). L’esperma del mascle és molt gros i pot tenir sis vegades la llargada del cos de l’ostràcode. L’aparellament típicament ocorre quan neden amb un gran nombre de femelles nedant per unir-se als mascles. Algunes espècies són parcial o toalment partenogenètiques.
En la majoria dels ostràcodes els ous es ponen directament dins l’aigua com a plàncton o s’enganxen a la vegetació o el substrat. Tanamteix en algunes espècies es ponen dins la seva closca i queden protegits.
Línia 38:
Tenen molts depredadors, per exemple alguns [[Cuspidariidae]] els detecten amb els cilis i els succionen.<ref>{{cite book |author=John D. Gage & Paul A. Tyler |title=Deep-Sea Biology: A Natural History of Organisms at the Deep-Sea Floor |publisher=[[University of Southampton]] |isbn=9780521336659}}</ref> Altres animals més complexos també depreden els ostràcodes per exemple alguns amfibis.<ref>{{cite web |author=C. Michael Hogan |year=2008 |title=''Rough-skinned Newt ("Taricha granulosa")'' |work=[[Globaltwitcher]], ed. N. Stromberg |url=http://www.globaltwitcher.com/artspec_information.asp?thingid=43182}}</ref>
===Bioluminescència===
Alguns ostràcodes tenen un òrgan lluminós on es produeixen productes químics luminiscents.<ref>{{cite journal |title=Bioluminescence: Chemical Principles and Methods |chapter=The ostracod ''Cypridina'' (''Vargula'') and other luminous crustaceans |author=Osamu Shimomura |url=http://books.google.com/books?id=DNrTfH5PcWoC&pg=PA49 |isbn=9789812568014 |publisher=[[World Scientific]] |year=2006 |pages=47–89}}</ref> La majoria fan servir la [[bioluminiscència]] com a defensa davant dels depredadors, però d’altres l’usen en l’aparellament (només s’ha observat al Carib). A [[Malàisia]] els ostràcodes s’anomene "sorra blava" ja que brillen en la foscor de la nit.
Linha 48 ⟶ 49:
==Ecologia==
Ecològicament, els ostràcodes marins formen part del [[zooplàncton]] o (de manera més comuna) són part del [[bentos]], i viuen sobre o dins de la capa superior del sòl marí. Molts ostràcodes, especialment els [[Podocopida]], es troben també en l’aigua dolça o en espais terrestres per exemple en sòls forestals humits de Sudàfrica, Austrália, Nova Zelanda i Tasmània.<ref>{{cite journal |url=http://www.nzetc.org/tm/scholarly/tei-Bio11Tuat02-t1-body-d1.html |journal=[[Tuatara (journal)|Tuatara]] |volume=11 |issue=2|year=1963 |title=The Terrestrial Plankton |author=J. D. Stout |pages=57–65}}</ref> Tenen un rang ampli de dietes, i el grup inclou carnívors, herbívors, carronyers i filtradors d’aliment.
==Referències==
<references />
== Enllaços externs ==
{{wikispecies|Ostracoda}}
| |||