Berenguer Ramon I: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 59:
 
== Política ==
[[Fitxer:Ermessenda-Carcassona-1017.jpg|thumb|300px|L'any [[987]], amb l'extinció de la [[Dinastia Carolíngia|dinastia carolingia]] i l'entronització d'[[Hug Capet]], la majoria dels comtes del sud dels Pirineus ja no rendiren vassallatge als reis de França.
{{llegenda|#4d8bb8|''Potestas'' d'Ermessenda i [[Berenguer Ramon I]] }}
{{llegenda|#588879|''Potestas'' de [[Bernat I de Besalú]] }}
{{llegenda|#7f93a7|''Potestas'' de [[Guifré II de Cerdanya]] }}
{{llegenda|#5b808d|''Potestas'' d'[[Ermengol II d'Urgell]] }}
{{llegenda|#7fbadc|''Potestas'' de [[Hug I d'Empúries]] }}
{{llegenda|#4d80aa|''Potestas'' de [[Gausfred II de Rosselló]] }}
{{llegenda|#3d75dd|''Potestas'' de [[Guillem II de Pallars Sobirà]] }}
{{llegenda|#6bb0ea|''Potestas'' de [[Ramon III de Pallars Jussà]] }}
{{llegenda|#4a67a2|''Potestas'' de [[Guillem de Ribagorça]] }}
]]
La figura de Berenguer Ramon I té un doble vessant. Per una banda, ha passat a la història com un home equànime. Durant el seu mandat va predominar la pau. Va sotmetre pacíficament el [[comte d'Urgell]], Ermengol, restablí la concòrdia amb el comte [[Hug I d'Empúries]] i tingué excel·lents relacions amb [[Guillem I de Besalú]] i [[Guifré II de Cerdanya]]. També va tenir bones relacions amb el [[Papa]] i el [[1032]] va realitzar un viatge a [[Roma]]. A més, anà diverses vegades a [[Saragossa]] i a [[Navarra]], per entrevistar-se amb [[Sanç III de Navarra|Sanç Garcés III el Major]], rei de Navarra, i unificar criteris en les relacions amb els [[comtes de Tolosa]]. Els seus homes de confiança i consellers foren l'[[abat Oliba]], el jutge Ponç Bofill, Gombau de Besora i els bisbes Pere de Girona i Deudat de Barcelona.