Revisió del 09:34, 23 oct 2010 modifica EVA (bot) (discussió \| contribucions) Bots 851.856 edits m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- A on + On , - a on + on ) ← Edició anterior		Revisió del 09:55, 29 oct 2011 modifica desfés Bestiasonica (discussió \| contribucions) 244.771 edits Crec que en Muntaner també explica aquesta facècia Edició següent →
Línia 1: El '''Desafiament de Bordeus''' fou un desafiament llançat per [[Carles d'Anjou]] al Rei [[Pere el Gran]], segons el qual s'havia de celebrar un [[torneig]] a [[Bordeus]] entre [[cavaller]]s del [[Regne de França]] i cavallers de la [[Corona d'Aragó]] en el qual es jugarien els seus regnes, s'hauria d'haver celebrat l'[[1 de juny]] de [[1283]]. En el context de la [[Guerra de Sicília (1282-1289)\|conquesta de Sicília]] per part de Pere el Gran, el seu rival Carles d'Anjou, un cop vençut utilitzà la seva capacitat per a influir al Papa [[Martí IV]] per tal de denunciar a Pere el Gran per ~~''robar~~“robar-~~li''~~li” el [[regne de Sicília]]. A banda d'aquest fet Carles d'Anjou va desafiar Pere a celebrar un torneig, a celebrar en la terra neutral de la vila de Bordeus, llavors en mans del [[regne d'Anglaterra]], de cent cavallers francesos contra cent valencians, catalans i aragonesos, en el qual es jugarien els seus regnes. Déu donaria la victòria al mes just i castigaria al roí. Pere va acceptar el desafiament, navegant fins el [[Regne de València]] i desembarcant a [[Cullera]]. A [[València]] va preparar el seu pas a Bordeus. L'acompanyarien els valencians [[Blasco d'Alagón]]{{text imprecís}} i [[Conrad Llança]], [[Bernat de Peratallada]], i un [[traginer]], nascut en [[Saragossa]]. Pere el Gran<ref>Segons l'historiador Ortí Miralles,{{CN}} radicat a [[Morella]], conegut com [[Domingo de Lafiguera]]</ref> es va disfressar de criat i travessà la frontera, arribant a Bordeus, on s'identificà davant de les autoritats locals, provant que havia complert el compromís, mentre que Carles d'Anjou no s'havia mogut de [[Nàpols]].▼ A banda d'aquest fet Carles d'Anjou va desafiar Pere a celebrar un torneig, a celebrar en la terra neutral de la vila de Bordeus, llavors en mans del [[rei d'Anglaterra]], de cent cavallers francesos contra cent valencians, catalans i aragonesos, en el qual es jugarien els seus regnes. Déu donaria la victòria al mes just, i castigaria al roïn. Pere va acceptar el desafiament, navegant fins el [[Regne de València]] i desembarcant a [[Cullera]]. A [[València]] va preparar el seu pas a Bordeus. L'acompanyarien els valencians [[Blasco d'Alagó]] i [[Conrad Llança]], [[Bernat de Peratallada]], i un [[traginer]], nascut en [[Saragossa]]. ▲Pere el Gran<ref>Segons l'historiador Ortí Miralles, radicat a [[Morella]], conegut com [[Domingo de Lafiguera]]</ref> es va disfressar de criat i travessà la frontera, arribant a Bordeus, on s'identificà davant de les autoritats locals, provant que havia complert el compromís, mentre que Carles d'Anjou no s'havia mogut de [[Nàpols]]. ==Referències== <references /> ~~{{referències}}~~ {{Portal Historia Militar de Catalunya}} ~~{{ORDENA:Bordeus}}~~ [[Categoria:Croada contra la Corona d'Aragó]] [[Categoria:Guerra de Sicília]] [[Categoria:Gironda]] [[an:Desafiamiento de Bordeus]]

Desafiament de Bordeus: diferència entre les revisions