Robert el Fort: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m traducció automàtica feta a petició de Usuari Discussió:Jolle pendent de revisió per l'usuari
Cap resum de modificació
Línia 1:
'''Robert el Fort''' (nascut entre [[815]] i [[830]], mort el 2 de juliol del 866 a la batalla de Brissarthe <ref>. {{en}} [http://fmg.ac/Projects/MedLands/Capet.htm#Robertdied866B Genealogia de Robert el Fort] </ref>, ([[Maine i Loira]]) fou un membre important de l'aristocràcia franca, procedent de la família dels [[Robertians]], avantpassats de la [[Dinastia Capet]].
{{Traducció|fr|Robert le Fort}}
{{Voir homonymes|Le Fort}}
 
Va ser [[Marca de Nèustria|marquès de Nèustria]], [[Comtat de Tours|Comte de Tours]] i [[comte d'Anjou|d'Anjou]]. El rei [[Carles II el Calb]] el va designar el [[853]] ''[[Missi dominici|missus dominicus]]'' per a aquestes regions.
{{Polisèmia|El Fort}}
'''Robert le Fort''' (né entre [[815]] et [[830]], tué le {{date|2|juillet|866}} à la [[bataille de Brissarthe]]<ref>{{en}} [http://fmg.ac/Projects/MedLands/CAPET.htm#Robertdied866B Généalogie de Robert le Fort] sur le site Medieval Lands</ref>, [[Maine-et-Loire]]) était un membre important de l'aristocratie franque, issu de la famille des [[Robertiens]], ancêtre de la [[Capétiens|dynastie capétienne]].
 
Havent pres part el 858 a una revolta contra [[Carles II el Calb]], es va sotmetre el 861 i va rebre la marca de Nèustria, la regió entre el Sena i el Loira <ref> Eugène Jarry [http://books.google.fr/books?id=J50JAQAAIAAJ&q=r%C3%A9volte+858+%22Robert+le+fort%22&dq=r%C3%A9volte+858+%22Robert+le+fort%22&hl=fr&ei=1AcNTNXMA8OT4gb3kb2kAQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCwQ6AEwAA ''Provinces et pays de France: essai de géographie historique'', Volum 2, C. Poisson, 1950, pàg. 130] </ref>. Es va destacar llavors en la lluita contra els bretons i els normands.
'''Robert el Fort''' (nascut entre [[815]] i [[830]], matat el {{date|2|juillet|866}} a la [[Batalla de brissarthe]] <ref>. {{en}} [http://fmg.ac/Projects/MedLands/Capet.htm#Robertdied866B Genealogia de Robert el Fort] sobre l'indret Medieval Lands </ref>. , [[Maine i Loira|Maine-i-loira)]] era un membre important de l'aristocràcia franca, procedent de la família dels [[Robertians|Robertiens]], avantpassat de la [[Dinastia Capet|dinastia capétienne]].
 
 
 
Il fut [[Marche de Neustrie|marquis de Neustrie]], [[Liste des comtes de Tours|comte de Tours]] et [[Liste des comtes d'Anjou|d'Anjou]]. Le roi [[Charles II le Chauve]] le nomma en [[853]] ''[[Missi dominici|missus dominicus]]'' pour ces régions.
 
Va ser [[Marca de Nèustria|Marquès de neustrie]], [[Comtat de Tours|Comte de voltes]] i [[d'anjou]]. El rei [[Carles II el Calb|Charles Ii El Calb]] el va designar el [[853]] ''[[Missi dominici|missus dominicus]]'' per a aquestes regions.
 
 
 
Ayant pris part en 858 à une révolte contre [[Charles II le Chauve|Charles II]], il se soumit en 861 et reçut la marche de Neustrie, la région entre Seine et Loire<ref>Eugène Jarry, [http://books.google.fr/books?id=J50JAQAAIAAJ&q=r%C3%A9volte+858+%22Robert+le+fort%22&dq=r%C3%A9volte+858+%22Robert+le+fort%22&hl=fr&ei=1AcNTNXMA8OT4gb3kb2kAQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCwQ6AEwAA ''Provinces et pays de France: essai de géographie historique]'', Volume 2, C. Poisson, 1950, p. 130</ref>.
 
Havent pres part el 858 a una revolta contra [[Carles II el Calb|Charles Ii]], es va sotmetre el 861 i va rebre la marxa de Neustrie, la regió entre Sena i Loira <ref>. Eugène Jarry [http://books.google.fr/books?id=J50Jaqaaiaaj&q=r% C3% A9volte+858+% 22Robert+le+fort% 22&dq=r% C3% A9volte+858+% 22Robert+le+fort% 22&hl=fr&ei=1AcNtnxma8Ot4gb3kb2kAq&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CcwQ6AewAa ''Províncies i país de França: prova de geografia històrica]'', Volum 2, en contra Peix, 1950, pàg. 130 </ref>. .
 
 
 
Il s'illustra par la suite dans la lutte contre les Bretons et les Normands.
 
Es va il·lustrar llavors en la lluita contra els Bretons i els Normands.
 
 
 
==Origine==
 
== Origen ==
Robert leel Fort estfou trèsmolt probablement filsfill de [[Robert III de d'Hesbaye|Robert]] <ref> Gérard Galand, [http://books.google.fr/books?id=SwoNAQAAIAAJ&pg=PA10&dq=%22Robert+le+fort%22+%22comte+de+Worms%22&hl=fr&ei=ZQkNTPPoDcL24AaXpaSDAQ&sa=X&oi=false#v=onepage&q=%22Robert%20le%20fort%22%20%22comte%20de%20Worms%22&f=false ''Les seigneurs de Châteauneuf-sur-Sarthe en Anjou: de Robert le Fort à la Révolution (vers 852-1791)''], ÉditionsEdicions Cheminements, 2005, ppàg. 10] </ref> († av. 834), comte de Worms eti d'Oberrheingau, eti de WaldradeWaldrada, sœurgermana d'[[EudesOdó d'OrléansOrleans]] († 834).
 
Durant un col·loqui científic celebrat a [[Angers]] el [[1987]] en ocasió del mil·lenari capetià, l'historiador Karl Ferdinand Werner va confirmar <ref name="sec-661" /> <Ref name="sec-661" >. Societat de l'Escola de les cartes [http://books.google.fr/books?id=elkHtxDJB1IC&pg=PA661&dq=%22%22origine+Rh%C3%A9nane+de+Robert+le+Fort%22&cd=2#v=onepage&q=%22%22origine%20Rh%C3%A9nane%20de%20Robert%20le%20Fort%22&f=false ''Biblioteca de l'Escola de les cartes'' llibreria Droz, 1999, pàg. 661.] </Ref> , <ref name="OGRF"> Vegeu les actes del col·loqui, publicades el [[1997]], sota la direcció dels historiadors Olivier Guillot i Robert Favreau, per la Societat dels Antiquaris de l'Oest. </Ref> l'origen renà de Robert el Fort recolzant-se en el testimoniatge de Reginó de Prüm. Amb un objectiu polèmic, certs autors escamparen la llegenda segons la qual Hug Capet no seria el descendent de Robert el Fort sinó d'un carnisser com a [[Dante Alighieri|Dante]] a [[la Divina Comèdia]]. Aquesta idea fou represa per exemple en l'''Història de França contada a Juliette'' de Jean Duché, però aquesta vegada aplicada al propi Robert el Fort. Els [[Robertians]] són presentats com procedents d'una família il·lustre de la qual certs membres han estat servidors del regne i de l'Església des de la fi de l'època merovingia, com Robert, canceller de [[Clotari III]]. </Ref>. .
Robert el Fort és molt probablement fill de [[Robert]] <ref>. Gérard Galand [http://books.google.fr/books?id=SwoNaqaaiaaj&pg=Pa10&dq=% 22Robert+le+fort% 22+% 22comte+de+Worms% 22&hl=fr&ei=ZqkNtppoDcL24AaXpaSdaq&sa=X&oi=false ''Els senyors de Châteauneuf-sur-Sarthe en Anjou: de Robert el Fort a la Revolució (cap a 852-1791)'' ], Edicions Marxes, 2005, pàg. 10 </ref>. ( ? av. 834), comte de Worms i d'Oberrheingau, i de Waldrade, germana d'[[Odó d'Orleans|Eudes d'orléans]] ( ? 834).
 
L'origen familiar de Robert el Fort ha estat molt de temps desconegut i diverses conjectures han pogut ser formulades. Al segle XX, dels treballs de diversos historiadors com Karl Glöckner <ref> Karl Glöckner ''Lorsch und Lothringen. Robertiner und Capetinger - Zeitschrift für DIè Geschichte dels Oberrheins'', Karlsruhe, 1936, t.50, p.301-354. </Ref> o Karl Ferdinand Werner <ref> Karl Ferdinand Werner ''Les premiers Robertiens et les premiers Anjou, siecles IX - X'', a: Memòries de la Societat dels Antiquaris de l'Oest, 1997. </Ref> confirmats per Christian Settipani <ref> Christian Settipani ''La prehistòria dels Capétiens (481-987), edició Patrick Van Kerrebrouck, 1993, pàg. 399. </Ref> han permès retirar un cert nombre d'hipòtesis i de quasicerteses sobre la història i la genealogia de Robert el Fort. Els seus avantpassats formarien un grup familiar constituït de servidors dels darrers merovingis <ref name="pinoteau-43" /> <ref name="pinoteau-43" >Hervé Pinoteau, ''La symbolique royale française, siecles V-XVIII'', P.S.R. éditions, 2004, pag. 43.</ref> a [[Nèustria]] com Robert, referendari de [[Dagobert I]], i després de magnats propers als primers carolingis <ref name="pinoteau-43" /> a [[Austràsia]] com Robert I comte d'Hesbaye i de Worms mort el [[764]].
 
 
Lors d'un colloque scientifique tenu à [[Angers]] en [[1987]] à l'occasion du millénaire capétien, l'historien [[Karl Ferdinand Werner]] a confirmé<ref name="sec-661" />{{,}}<ref name="OGRF">Voir les actes du colloque, publiés en [[1997]], sous la direction des historiens [[Olivier Guillot]] et Robert Favreau, par la Société des antiquaires de l'Ouest.</ref> l'origine rhénane de Robert le Fort en s'appuyant sur le témoignage de [[Réginon de Prüm]]<ref group=Note>Dans un but polémique, certains auteurs ont répandu la légende selon laquelle Hugues Capet ne serait pas le descendant de Robert le Fort mais d'un boucher comme [[Dante]] dans [[la Divine Comédie]]. Cette idée a été reprise par exemple dans l'''Histoire de France racontée à Juliette'' de [[Jean Duché]] mais cette fois appliquée à Robert le Fort lui-même. Les [[Robertiens]] sont en fait issus une famille illustre dont certains membres sont devenus des serviteurs du royaume et de l'Église dès la fin de l'époque mérovingienne, comme [[Robert (chancelier)|Robert, chancelier de Clotaire III]].</ref>.
 
En el moment d'un col·loqui científic obligat a [[Angers]] el [[1987]] en ocasió del mil·lenari capétien, l'historiador [[Karl Ferdinand Werner]] ha confirmat <ref name="sec-661" />. {{,}} <ref name="Ogrf">. Veure els actes del col·loqui, publicats el [[1997]], sota la direcció dels historiadors [[Olivera Guillot]] i Robert Favreau, per la Societat dels antiquaris de l'Oest. </Ref>. l'origen renà de Robert el Fort recolzant-se en el testimoniatge de [[Réginon De Prüm]] <ref group=Note>. En un objectiu polèmic, certs autors han escampat la llegenda segons la qual Hugues Capet no seria el descendent de Robert el Fort sinó d'un carnisser com a [[Dante Alighieri|Dante]] en [[la Divina Comèdia|La Divina Comèdia]]. Aquesta idea ha estat represa per exemple en l'''Història de França contada a Juliette'' de [[Texans Ducat]] però aquesta vegada aplicada a Robert el Fort ell mateix. Els [[Robertians|Robertiens]] són en fet procedents una família il·lustre del qual certs membres s'han fet servidors del regne i de l'Església des de la fi de l'època merovingia, com a [[Robert, Canceller De Clotaire Iii]]. </Ref>. .
 
 
 
L'origine familiale de Robert le Fort est longtemps restée méconnue et diverses conjectures ont pu être formulées. Au {{s-|XX|e}}, des travaux de plusieurs historiens comme Karl Glöckner<ref>Karl Glöckner, ''Lorsch und Lothringen. Robertiner und Capetinger - Zeitschrift für die Geschichte des Oberrheins'', Karlsruhe, 1936, t.50, p.301-354.</ref> ou Karl Ferdinand Werner<ref>[[Karl Ferdinand Werner]], ''Les premiers Robertiens et les premiers Anjou (IX{{e}} siècle - X{{e}} siècle)'', in : Mémoires de la Société des Antiquaires de l’Ouest, 1997.</ref>confirmés par Christian Settipani<ref>[[Christian Settipani]], ''La préhistoire des Capétiens (481-987)'', éd. Patrick Van Kerrebrouck, 1993, p. 399.</ref> ont permis de dégager un certain nombre d'hypothèses et de quasi-certitudes sur l'histoire et la généalogie de Robert le Fort. Ses ancêtres formeraient un groupe familial constitué de serviteurs des derniers Mérovingiens<ref name="pinoteau-43" /> en [[Neustrie]] comme [[Robert, référendaire de Dagobert Ier|Robert, référendaire de Dagobert I{{er}}]] puis de proches des premiers Carolingiens<ref name="pinoteau-43" /> en [[Austrasie]] comme [[Robert Ier d'Oberrheingau|Robert I{{er}}]] comte de Hesbaye et de Worms mort en [[764]].
 
L'origen familiar de Robert el Fort s'ha quedat molt de temps desconegut i diverses conjectures tenen pogut ser formulades. Al {{s-|XX|e}}, dels treballs de diversos historiadors com Karl Glöckner <ref>. Karl Glöckner ''Lorsch und Lothringen. Robertiner und Capetinger - Zeitschrift für DIè Geschichte dels Oberrheins'', Karlsruhe, 1936, t.50, p.301-354. </Ref>. o Karl Ferdinand Werner <ref>. [[Karl Ferdinand Werner]] ''Els primers Robertiens i els primers Anjou (Ix{{e}} segle - X{{e}} segle)'', in: Memòries de la Societat dels Antiquaris de l'Oest, 1997. </Ref>. confirmats per Christian Settipani <ref>. [[Christian Settipani]] ''La prehistòria dels Capétiens (481-987)'', edició Patrick Van Kerrebrouck, 1993, pàg. 399. </Ref>. han permès retirar un cert nombre d'hipòtesis i de quasicerteses sobre la història i la genealogia de Robert el Fort. Els seus avantpassats formarien un grup familiar constituït de servidors dels últims Merovingis <ref name="pinoteau-43" />. en [[Nèustria|Neustrie]] com a [[Robert, Referendari De Dagobert I{{er}}]] després de properes als primers Carolingis <ref name="pinoteau-43" />. en [[Austràsia|Austrasie]] com a [[Robert I{{er}}]] comte d'Hesbaye i de Worms mort el [[764]].
 
 
 
== Un Grand du royaume ==
 
== Un Gran del regne ==
=== Suport a Carles II el Calb i obtenció dels comtats de Tours i Angers ===
 
Robert el Fort és citat des de [[836]], any en el transcurs del qual va sortir de la regió del Rin mitjà <ref>. Hartmut Atsma, Karl Ferdinand Werner [http://books.google.fr/books?id=zsxnAAAAMAAJ&dq=%22Karl+Ferdinand+Werner%22+%22robert+le+Fort%22&q=%22robert+le+Fort%22&pgis=1, ''La Neustrie'' ], 1989, pàg. 235 </ref> però sense portar cap títol.
 
En el moment de les lluites de poder entre els fills de [[Lluís I el Pietós]], va prendre partit per [[Carles II el Calb]], que era el gendre d'[[Odó d'Orleans]] i per tant l'espòs de la seva probable cosina germana. Va haver d'abandonar les seves terres, incorporades al regne de [[Lotari I]], per refugiar-se a l'Oest, amb la seva família maternal.
 
El [[852]], Charles II el Calb el va nomenar abat laic de [[Marmoutier]] (a Tours) <ref name="noizet-21"> Hélène Noizet, Société de l'histoire de France, [http://books.google.fr/books?id=acDPsSIoxC8C&pg=PA21&dq=%22Robert+le+Fort%22+852+Marmoutier+de+tours&hl=fr&ei=HAINTLmTG5OK4QaX4YmPAQ&sa=X&oi=false ''L'Ascenssion du lignage robertien''], Librairie Droz, 2005, p. 21</ref>/>; després l'any següent ''[[missi dominici]]'' de diversos comtats de [[Nèustria]], sobretot a les regions de [[Tours]] i d'[[Angers]] <ref>. Olivera Guillot, Albert Rigaudière, Yves Sassier ''Pouvoirs et institutions dans la France médiévale, tome I : Des origines à l'époque féodale'', Armand Colin, 2003, pàg. 153 </ref>. .
===Soutien à Charles II et obtention des comtés de Tours et Angers===
 
Karl Ferdinand Werner explica l'èxit de la seva implantació a la regió del Loira per les relacions familiars <ref name="sec-661" />. {{,}} <ref name="OGRF" /> que el vinculaven al clan animat pel [[Adalard el Senescal]] i a dos grups de parents de l'oest:
=== Suport a Charles Ii i obtenció dels comtats de Tours i Angers ===
Robert le Fort est cité dès [[836]], année au cours de laquelle il quitta la région du Rhin moyen<ref>Hartmut Atsma, [[Karl Ferdinand Werner]], [http://books.google.fr/books?id=zsxnAAAAMAAJ&dq=%22Karl+Ferdinand+Werner%22+%22robert+le+Fort%22&q=%22robert+le+Fort%22&pgis=1, ''La Neustrie''], 1989, {{p.}}235</ref>, mais sans être titré.
 
* Els comtes Geroldians (procedents de [[Gerold I de Vintzgau]]) instal·lats a [[Blois]], [[Châteaudun]] i Angers.
Robert el Fort és citat des de [[836]], any en el transcurs del qual es va anar de la regió del Rin mitjà <ref>. Hartmut Atsma, [[Karl Ferdinand Werner]] [http://books.google.fr/books?id=zsxnAaaamaaj&dq=% 22Karl+Ferdinand+Werner% 22+% 22robert+le+Fort% 22&q=% 22robert+le+Fort% 22&pgis=1, ''La Neustrie'' ], 1989, {{p.}}235 </ref>. , però sense ser titulat.
* La dinastia [[Widònida]] (o Guidònida) basats a la [[marca de Bretanya]].
 
=== Revolta contra Charles II i obtenció del marquesat de Nèustria ===
 
El [[856]], [[Carles II el Calb]] instal·la el seu fill [[Lluís II de França]] al capdavant d'un «ducat del Mans», territori que correspon a la marca de Nèustria <ref>. Olivera Guillot, Albert Rigaudière, Yves Sassier ''Pouvoirs et institutions dans la France médiévale'', volum 1, Armand Colin, 1994 pàg. 146 </ref>. Robert no és mencionat ni en aquesta ocasió, ni a partir de novembre de 853 i durant el transcurs de l'any 854 quan els normands pugen el Loira per saquejar Angers, Tours o Blois <ref> Olivera Guillot, Albert Rigaudière, Yves Sassier ''op. cit.'', 1994 pàg. 146 </ref>; potser en aquesta època havia perdut els seus càrrecs. Se'l retroba el 858 al costat de [[Lluís el Germànic]], contra Carles i el seu fill <ref> Olivera Guillot, Albert Rigaudière, Yves Sassier ''op. cit.'', 2003, pàg. 153 </ref>. No es va sotmetre fins el [[861]], a canvi del marquesat de [[Nèustria]] <ref name="Ogarys-154"> Olivera Guillot, Albert Rigaudière, Yves Sassier ''op. cit.'', 2003, pàg. 154 </ref>.
 
=== Lluita contra els normands ===
Lors des luttes de pouvoir entre les fils de [[Louis Ier le Pieux|Louis I{{er}} le Pieux]], il prit parti pour [[Charles II le Chauve]], qui était le gendre d'[[Eudes d'Orléans]] et donc l'époux de sa probable cousine germaine. Il dut abandonner ses terres, incorporées dans le royaume de [[Lothaire Ier|Lothaire I{{er}}]], pour se réfugier à l'Ouest, dans sa famille maternelle.
 
El 862, 864 i 865, Robert es destaca en la lluita contra les ofensives dels [[normands]] que havien establert bases a la desembocadura del [[Riu Loira]] ( [[853]]) i del [[Sena]] ([[856]]) sota la direcció del seu cap [[Hasting]]. [[Bernat Plantapilosa]], no acceptant abandonar el seu heretatge paternal, va anar a atacar a Robert el Fort que va haver d'abandonar [[Ciutat d'Autun|Autun]] i per indemnitzar-se, va prendre possessió de l'Abadia de Saint-Martin de Tours i en va expulsar a l'abat <ref>. Annals de Sant Bertin citatS per Jacques-gabriel Bulliot ''Histoire de l'Abbaye de Saint-Martin d'Autun'', Autun, 1849, 2 volums en 8°; Chap: IX, pàgs. 131-132/449. </Ref>. El [[866]], [[Carles II el Calb]] li va atorgar, a més a més de ratificar-li el marquesat de Nèustria, la col·legial de l'abadia Saint-Martin de Tours, abadia prestigiosa que tenia l'avantatge de posar a disposició de Robert una [[mensa]] abacial permetent-li dotar nombrosos vassalls <ref name="noizet-21" />.
En el moment de les lluites de poder entre els fills de [[Lluís I el Pietós|Louis I{{er}} El Pietós]], va prendre partit per [[Carles II el Calb|Charles Ii El Calb]], que era el gendre d'[[Odó d'Orleans|Eudes d'orléans]] i per tant l'espòs de la seva probable cosina germànica. Va haver d'abandonar les seves terres, incorporades en el regne de [[Lotari I|Lothaire I{{er}}]], per refugiar-se a l'Oest, en la seva família maternal.
 
Robert va morir el mateix any en un combat que el va oposar, junt amb altres comtes, als [[normands]], que baixaven el riu Sarthe després d'haver saquejat Le Mans (batalla de Brissarthe) <ref name="Ogarys-154" />. .
 
== Matrimoni i fills ==
 
L'esposa de Robert el Fort no és esmentada en cap font contemporània. Diverses hipòtesis han estat mencionades en aquest sentit.
En [[852]], Charles II le Chauve le fit abbé laïc de [[Abbaye de Marmoutier (Tours)|Marmoutier]]<ref name="noizet-21" />, puis l'année suivante ''[[missi dominici|missus dominicus]]'' de divers comtés de [[Neustrie]], notamment dans les régions de [[Tours]] et d'[[Angers]]<ref>Olivier Guillot, Albert Rigaudière, Yves Sassier, ''Pouvoirs et institutions dans la France médiévale, tome I : Des origines à l'époque féodale'', Armand Colin, 2003, p. 153</ref>.
 
* La primera hipòtesi, la de manera més generalment admesa, és de considerar que Robert el Fort fou el segon marit d'Adelaida d'Alsàcia <ref>Pierre Riché, Les Carolingiens. Une famille qui fit l'Europe, París, 1983 (reimpr. 1997)</Ref>. Adelaida d'Alsace, coneguda també sota el nom d'Adelaida de Tours (vers [[805]] - † després del [[866]]), era la filla d'[[Hug de Tours|Hug III de Tours i de l'Alta Alsàcia]] i s'havia casat vers el 839 amb [[Conrad I de Borgonya]] <ref> P. Riché, op. cit. taula XIII </ref>, però res assegura que Adeaida s'hagués casat de nou després de la mort de Conrad i aquesta hipòtesi presenta a més febleses cronològiques.
El [[852]], Charles Ii el Calb ho va fer abat laic de [[Marmoutier]] <ref name="noizet-21" />. , després l'any següent ''[[missi dominici|missus dominicus]]'' de diversos comtats de [[Nèustria|Neustrie]], sobretot a les regions de [[Tours|Voltes]] i d'[[Angers]] <ref>. Olivera Guillot, Albert Rigaudière, Yves Sassier ''Poders i institucions a la França medieval, tom I: Dels orígens en l'època feudal'', Armand Colin, 2003, pàg. 153 </ref>. .
 
* La segona hipòtesi proposa que Robert el Fort s'hauria casat amb una filla d'Adelaida d'Alsàcia i de Conrad I. Aquesta hipòtesi descansa sobre una interpolació de la crònica de Sant Benigne de Dijon, datant del segle XII <ref> Christian Settipani, ''La Préhistoire des Capétiens (Nouvelle histoire généalogique de l'auguste maison de France'', vol. 1), ed. Patrick van Kerrebrouck, 1993 (ISBN 2-9501509-3-4) </Ref>. . La transmissió del nom Hugues als [[Robertians]] i el fet que [[Hug l'Abat]], fill d'Adelaida i de Conrad, succeeix a Robert el Fort reforcen la hipòtesi que l'esposa de Robert el Fort sigui una propera parenta d'Adelaida.
 
* La tercera proposició, avançada per l'historiador alemany Karl Ferdinand Werner, fa d'aquesta esposa una filla d'[[Odó d'Orleans]] (vers 790 - † 834). Però si hi ha en efecte un parentiu entre Eudes d'Orléans i Robert el Fort, és probablement per Waldrada, la mare de Robert el Fort, que seria germana d'Eudes d'Orléans.
 
Al segle XIII Albéric de Trois-Fontaines va atribuir a Robert una esposa anomenada Regina, concubina de [[Carlemany]]. A més a més de la impossibilitat cronològica d'aquesta afirmació, sembla que aquesta resulta d'una confusió entre [[Hug l'Abat]], fill de Conrat i gendre de Robert el Fort, i Hug l'Abat, fill de Carlemany i de Regina.
[[Karl Ferdinand Werner]] explique la réussite de son implantation dans la région [[Pays de la Loire|ligérienne]] par les attaches familiales<ref name="sec-661" />{{,}}<ref name="OGRF" /> qui l'auraient lié au clan animé par le [[sénéchal]] [[Adalard le Sénéchal|Adalard]] et à deux groupes de parenté de l'Ouest :
 
En tot cas Robert el Fort va ser el pare de dos fills que van ser reis de França:
[[Karl Ferdinand Werner]] explica l'èxit de la seva implantació a la regió [[País del Loira|ligérienne]] per les relacions familiars <ref name="sec-661" />. {{,}} <ref name="Ogrf" />. qui el tindrien vinculat al clan animat pel [[senescal]] [[Adalard]] i a dos grups de parentiu de l'Oest:
* les comtes Géroldiens (issus de [[Gérold Ier de Vintzgau|Gérold I{{er}} de Vintzgau]]) installés à [[Blois]], [[Châteaudun]] et [[Angers]],
 
* [[Odó I de França|Odó]]. El nom Eudes/Odó era el de l'oncle maternal de Robert el Fort, [[Odó d'Orleans]]. </Ref> (nascut després de 852, mort el 3 de gener de 898);
* els comtes Géroldiens (procedents de GÉ[[Rold I{{er}} De]] [[Angers|Vintzgau)]] instal·lats a [[Blois]], [[Châteaudun]] i ANGERS
* les [[Widonides]] basés dans la [[marche de Bretagne]].
 
* [[Robert I de França|Robert]] (nascut vers el 860, mort el 15 de juny de 923), avi d'[[Hug I de França|Hugues Capet]] i per tant l'avantpassat de tota la [[Dinastia Capet|descendència capetiana]].
* els [[Dinastia Guideschi|Widonides]] basats en la [[marca de Bretanya|Marxa de bretagne]].
 
 
 
===Révolte contre Charles II et obtention du marquisat de Neustrie===
 
=== Revolta contra Charles Ii i obtenció del marquesat de Neustrie ===
En [[856]], [[Charles le Chauve|Charles II le Chauve]] installe son fils [[Louis II de France|Louis]] à la tête d'un « duché du Mans », territoire qui correspond à la marche de Neustrie<ref>Olivier Guillot, Albert Rigaudière, Yves Sassier, ''Pouvoirs et institutions dans la France médiévale'', volume 1, Armand Colin, 1994 {{p.}}146</ref>. Robert n'est mentionné ni à cette occasion, ni à partir de novembre 853 et au cours de l'année 854 quand les Normands remontent la Loire pour piller Angers, Tours ou Blois<ref>Olivier Guillot, Albert Rigaudière, Yves Sassier, ''op.cit.'', 1994 {{p.}} 146</ref> : peut-être avait-il à cette époque perdu ses charges. Toujours est-il qu'on le retrouve en 858 aux côtés de [[Louis II de Germanie|Louis le Germanique]], contre Charles et son fils<ref>Olivier Guillot, Albert Rigaudière, Yves Sassier, ''op.cit.'', 2003, {{p.}} 153</ref>. Il ne se soumet qu'en [[861]], en échange du marquisat de [[Neustrie]]<ref name="OGARYS-154">Olivier Guillot, Albert Rigaudière, Yves Sassier, ''op.cit.'', 2003, p. 154</ref>.
 
El [[856]], [[Carles II el Calb|Charles Ii El Calb]] instal·la el seu fill [[Lluís II de França|Louis]] al capdavant d'un «ducat del Mans», territori que correspon a la marxa de Neustrie <ref>. Olivera Guillot, Albert Rigaudière, Yves Sassier ''Poders i institucions a la França medieval'', volum 1, Armand Colin, 1994 {{p.}}146 </ref>. . Robert no és mencionat ni en aquesta ocasió, ni a partir de novembre de 853 i en el transcurs de l'any 854 quan els Normands pugen el Loira per saquejar Angers, Voltes o Blois <ref>. Olivera Guillot, Albert Rigaudière, Yves Sassier ''opere citato'', 1994 {{p.}} 146 </ref>. : potser tenia en aquesta època perdut les seves càrregues. Sempre és que es trobi el 858 en els costats de [[Lluís el Germànic|Louis El Germànic]], contra Charles i el seu fill <ref>. Olivera Guillot, Albert Rigaudière, Yves Sassier ''opere citato'', 2003, {{p.}} 153 </ref>. . No se sotmet que el [[861]], a canvi del marquesat de [[Nèustria|Neustrie]] <ref name="Ogarys-154">. Olivera Guillot, Albert Rigaudière, Yves Sassier ''opere citato'', 2003, pàg. 154 </ref>. .
 
 
 
===Lutte contre les Normands===
 
=== Lluita contra els Normands ===
En 862, 864 et 865, Robert s'illustra dans la lutte contre les offensives des [[Viking]]s qui ont établi des bases à l'embouchure de la [[Loire (fleuve)|Loire]] ([[853]]) et de la [[Seine]] ([[856]]) sous la direction de leur chef [[Hasting]]. [[Bernard Plantevelue]], n'étant pas décidé à abandonner son héritage paternel, vint attaquer Robert le Fort qui dû abandonner [[Autun]] et pour se dédommager, pris possession de l'Abbaye de Saint-Martin de Tours et en chassa l'abbé<ref>Annales de saint Bertin cité par [[Jacques-Gabriel Bulliot]], ''Histoire de l'[[Abbaye de Saint-Martin d'Autun]]'', Autun, 1849, 2 vol in 8°, chap:IX, pp.131-132/449.</ref>. En [[866]], [[Charles le Chauve]] lui octroya, outre à nouveau le marquisat de Neustrie, la collégiale de l'[[abbaye Saint-Martin de Tours]], abbaye prestigieuse qui avait l'avantage de mettre à la disposition de Robert une [[mense]] abbatiale lui permettant de doter de nombreux vassaux<ref name="noizet-21" />.
 
El 862, 864 i 865, Robert es va il·lustrar en la lluita contra les ofensives dels [[Víkings]] que han establert bases a la desembocadura del [[Riu Loira|Loira]] ( [[853]]) i del [[Sena]] ( [[856]]) sota la direcció del seu cap [[Hasting]]. [[Bernat Plantapilosa|Bernard Plantevelue]], no estant decidit a abandonar el seu heretatge paternal, va venir atacar Robert el Fort que degut abandonar [[Ciutat d'Autun|Autun]] i per indemnitzar-se, vas prendre possessió de l'Abadia de Saint-Martin de Voltes i en va caçar l'abat <ref>. Annals de sant Bertin citat per [[Jacques-gabriel Bulliot]] ''Història de l'[[Abadia De Saint-martin D'autun]]'', Autun, 1849, 2 robatori in 8°; Chap:Ix, pp.131-132/449. </Ref>. . El [[866]], [[Carles II el Calb|Charles El Calb]] li va atorgar, a més a més de de nou el marquesat de Neustrie, la col·legial de l'[[Abadia Saint-martin De Tours]], abadia prestigiosa que tenia l'avantatge de posar a disposició de Robert una [[mense]] abacial permetent-li dotar nombrosos vassalls <ref name="noizet-21" />. .
 
 
 
Robert mourut la même année dans un combat l'opposant, avec d'autres comtes, à des [[Normands]] qui descendaient la Sarthe après avoir pillé Le Mans ([[bataille de Brissarthe]])<ref name="OGARYS-154" />.
 
Robert va morir el mateix any en un combat oposant-lo, amb altres comtes, a [[Normands]] que baixaven la Sarthe després d'haver saquejat Le Mans [[(batalla de brissarthe)]] <ref name="Ogarys-154" />. .
 
 
 
== Mariage et enfants ==
 
== Matrimoni i nens ==
L'épouse de Robert le Fort n'est mentionnée dans aucune source contemporaine. Plusieurs hypothèses ont été mentionnées à cet égard.
 
L'esposa de Robert el Fort no és mencionada en cap font contemporània. Diverses hipòtesis han estat mencionades en aquest sentit.
 
 
 
*La première hypothèse, la plus communément admise, est de considérer que Robert le Fort est le second mari d'Adélaïde d'Alsace<ref>{{Ref-Riché-Carolingiens}}.</ref>. Adélaïde d'Alsace, connue aussi sous le nom d'Adélaïde de Tours (v. [[805]] - † ap. [[866]]), était la fille de [[Hugues III de Tours et de la Haute Alsace|Hugues d'Alsace]]. Elle s'est mariée vers 839 avec [[Conrad Ier de Bourgogne|Conrad I{{er}} de Bourgogne]]<ref>{{Ref-Riché-Carolingiens}}, tableau XIII</ref>. Mais rien n'assure qu'Adélaïde se soit remariée après la mort de Conrad et cette hypothèse présente des faiblesses chronologiques.
 
* La primera hipòtesi, la de manera més comuna admesa, és de considerar que Robert el Fort és el segon marit d'Adélaïde d'Alsace <ref>. {{Ref-Riché-Carolingiens}}. </Ref>. . Adélaïde d'Alsace, coneguda també sota el nom d'Adélaïde de Voltes (v. [[805]] - ? ap. [[866]]), era la noia d'[[Hug de Tours|Hugues d'alsace]]. S'ha casat cap a 839 amb [[Conrad I de Borgonya|Conrad I{{er}} De Bourgogne]] <ref>. {{Ref-Riché-Carolingiens}}, quadre Xiii </ref>. . Però res no assegura que Adélaïde s'hagi casat de nou després de la mort de Conrad i aquesta hipòtesi present de les febleses cronològiques.
*La seconde hypothèse propose que Robert le Fort se soit marié avec une fille d'Adélaïde d'Alsace et de Conrad {{Ier}}. Cette hypothèse repose sur une interpolation de la chronique de Saint-Bénigne de Dijon, datant du {{XIIe siècle}}<ref>{{Ref-Settipani-PreCapetiens}}.</ref>. La transmission du prénom Hugues chez les [[Robertiens]] et le fait qu'[[Hugues l'Abbé (fils de Conrad)|Hugues l'Abbé]], fils d'Adélaïde et de Conrad, succède à Robert le Fort renforcent l'hypothèse que l'épouse de Robert le Fort soit une proche parente d'Adélaïde.
 
* La segona hipòtesi proposa que Robert el Fort s'hagi casat amb una noia d'Adélaïde d'Alsace i de Conrad {{Ier}}. Aquesta hipòtesi descansa sobre una interpolació de la crònica de Saint-Bénigne de Dijon, datant del {{XIIe siècle}} <ref>. {{Ref-Settipani-PreCapetiens}}. </Ref>. . La transmissió del nom Hugues als [[Robertians|Robertiens]] i el fet que [[Hug l'Abat|Hugues l'abat]], fill d'Adélaïde i de Conrad, succeeix a Robert el Fort reforcen la hipòtesi que l'esposa de Robert el Fort sigui una propera parenta d'Adélaïde.
*La troisième proposition, avancée par l'historien allemand [[Karl Ferdinand Werner]], fait de cette épouse une fille d'[[Eudes d'Orléans]] (vers 790 - † 834). Mais s'il y a bien une parenté entre Eudes d'Orléans et Robert le Fort, c'est probablement par Waldrade, la mère de Robert le Fort, laquelle serait sœur d'Eudes d'Orléans.
 
* La tercera proposició, avançada per l'historiador alemany [[Karl Ferdinand Werner]], fa d'aquesta esposa una noia d'[[Odó d'Orleans|Eudes d'orléans]] (cap a 790 - ? 834). Però si hi ha en efecte un parentiu entre Eudes d'Orléans i Robert el Fort, és probablement per Waldrade, la mare de Robert el Fort, que seria germana d'Eudes d'Orléans.
 
 
 
Au {{XIIIe siècle}}, [[Albéric de Trois-Fontaines]] attribue à Robert une épouse nommée Régina, concubine de [[Charlemagne]]. Outre l'impossibilité chronologique de cette affirmation, il semble que celle-ci résulte d'une confusion entre [[Hugues l'Abbé (fils de Conrad)]] et beau-fils de Robert le Fort, et l'abbé [[Hugues l'Abbé (fils de Charlemagne)|Hugues]], fils de Charlemagne et de Régina.
 
Al {{XIIIe siècle}}, [[Albéric De Trois-fontaines]] atribueix a Robert una esposa anomenada Régina, concubina de [[Carlemany|Charlemagne]]. A més a més de la impossibilitat cronològica d'aquesta afirmació, sembla que aquesta resulta d'una confusió entre [[Hugues]] L'ABAT (FILL DE CONRAD) i gendre de Robert el Fort, i l'abat HUGUES, fill de Charlemagne i de Régina.
 
 
 
En tout état de cause, Robert le Fort fut le père de deux fils qui furent rois de France :
 
En tout état de cause, Robert el Fort va ser el pare de dos fills que van ser reis de França:
* [[Eudes de France|Eudes]]<ref group=Note>Le prénom Eudes était celui de l'oncle maternel de Robert le Fort, [[Eudes d'Orléans]].</ref> (né après 852, mort le 3 janvier 898) ;
 
* [[Odó I de França|Eudes]] <ref group=Note>. El nom Eudes era el de l'oncle maternal de Robert el Fort, [[Odó d'Orleans|Eudes d'orléans]]. </Ref>. (nascut després de 852, mort el 3 de gener de 898);
* [[Robert Ier de France|Robert]] (né vers 860, mort le 15 juin 923), grand-père d'[[Hugues Capet]] et donc l'ancêtre de toute la [[Capétiens|lignée capétienne]].
 
* [[Robert I de França|Robert]] (nascut cap a 860, mort el 15 de juny de 923), avi d'[[Hug I de França|Hugues Capet]] i per tant l'avantpassat de tota la [[Dinastia Capet|descendència capétienne]].
 
 
 
== Notes et références ==
 
== Notes i referències ==
{{referències}}
=== Notes ===
 
=== Notes ===
<references group="Note"/>
 
<References group="Note"/>.
 
 
 
=== Références ===
 
=== Referències ===
 
 
 
{{Références | colonnes = 2 | références =
<ref name="noizet-21" >Hélène Noizet, Société de l'histoire de France, [http://books.google.fr/books?id=acDPsSIoxC8C&pg=PA21&dq=%22Robert+le+Fort%22+852+Marmoutier+de+tours&hl=fr&ei=HAINTLmTG5OK4QaX4YmPAQ&sa=X&oi=false ''L'Ascenssion du lignage robertien''], Librairie Droz, 2005, p. 21</ref>
<ref name="pinoteau-43" >[[Hervé Pinoteau]], ''La symbolique royale française, V{{e}} - XVIII{{e}} siècle'', P.S.R. éditions, 2004, {{p.}}43.</ref>
<ref name="sec-661" >Société de l'Ecole des chartes, [http://books.google.fr/books?id=elkHtxDJB1IC&pg=PA661&dq=%22%22origine+Rh%C3%A9nane+de+Robert+le+Fort%22&cd=2#v=false ''Bibliothèque de l'École des chartes''], librairie Droz, 1999, p. 661.</ref>
}}
 
{{ Referencies| columnes = 2| referències =
<Ref name="noizet-21" >. Hélène Noizet, Societat de la història de França [http://books.google.fr/books?id=acDpsSioxC8C&pg=Pa21&dq=% 22Robert+le+Fort% 22+852+Marmoutier+de+tours&hl=fr&ei=HaintlmTg5Ok4QaX4YmPaq&sa=X&oi=false ''L'Ascenssion del llinatge robertien'' ], Librairie Droz, 2005, pàg. 21 </ref>.
<Ref name="pinoteau-43" >. [[Hervé Pinoteau]] ''La simbologia reial francesa, V{{e}} - Xviii{{e}} segle'', pàg. S R. edicions, 2004, {{p.}}43. </Ref>.
<Ref name="sec-661" >. Societat de l'Escola de les cartes [http://books.google.fr/books?id=elkHtxDjb1Ic&pg=Pa661&dq=% 22% 22origine+Rh% C3% A9nane+de+Robert+le+Fort% 22&cd=2#v=false ''Biblioteca de l'Escola de les cartes'' ], llibreria Droz, 1999, pàg. 661. </Ref>.
}}
 
 
 
== Bibliographie ==
 
== Bibliografia ==
* ''Pays de Loire et Aquitaine de Robert le Fort aux premiers Capétiens'', actes du colloque scientifique international (Angers, septembre 1987), réunisreunits eti préparéspreparats par [[OlivierperOlivier Guillot]] et Robert Favreau, in-8°, 266 pages, Société des antiquaires de l'Ouest, Poitiers, 1997 ; [MémoiresMemòries de la SociétéSocietat desdels antiquairesantiquaris de l'OuestOest eti desdels muséesmuseus de Poitiers, 5{{e}}serie sér.cinquena, t.volum 4].
 
* ''País de Loira i Aquitaine de Robert el Fort als primers Capétiens'', actes del col·loqui científic internacional (Angers, setembre de 1987), reunits i preparats per [[Olivier Guillot]] i Robert Favreau, in-8°; 266 pàgines, Societat dels antiquaris de l'Oest, Poitiers, 1997; [Memòries de la Societat dels antiquaris de l'Oest i dels museus de Poitiers, 5 {{e}} sér., t.4].
 
 
 
== Source ==
 
== Font ==
*Christian Settipani, ''La Préhistoire des Capétiens (Nouvelle histoire généalogique de l'auguste maison de France'', vol. 1), éd. Patrick van Kerrebrouck, 1993 (ISBN 2-9501509-3-4)
* {{Ref-Settipani-PreCapetiens}}
 
* {{Ref-Settipani-PreCapetiens}}
 
 
 
{{Palette comtes et ducs d'Anjou}}
 
{{Palette comtes et ducs d'Anjou}}
{{Portail Cliopédia|Anjou}}
 
{{Portail Cliopédia|Anjou}}
 
 
 
<!-- liens catégories -->
 
<!-- vincles categories -->
<!-- liens interwikis -->
 
<!-- vincles interwikis -->
 
 
 
 
[[Categoria:Robertians]]
[[Categoria:Monarquia]]
[[Categoria:Categories massa plenes]]
[[Categoria:Marquesos]]
[[Categoria:Ducs]]
[[Categoria:Comtes d'Anjou]]
[[Categoria:Comtes]]
[[Categoria:Persones del Centre (França)]]
[[Categoria:Indre i Loira]]
[[Categoria:Regions històriques]]
[[Categoria:País del Loira]]
[[Catégorie:Robertien]]
[[Catégorie:Capétien]]
[[Catégorie:Grands féodaux]]
[[Catégorie:Marquis de Neustrie|Robert 1]]
[[Catégorie:Comte du Moyen Âge]]
[[Catégorie:Duc du Moyen Âge]]
[[Catégorie:Comte d'Anjou]]
[[Catégorie:Comte de Tours|Ro1]]
[[Catégorie:Comte d'Orléans]]
[[Catégorie:Personnalité de l'Anjou]]
[[Catégorie:Décès en 866]]
 
[[bg:Робер Силни]]