Obre el menú principal

Canvis

633 octets eliminats ,  fa 8 anys
Vandalisme
Corre de nord-oest a sud-est, amb una amplària de 48 kilòmetres mesurat el punt que es pren com l'origen. En el punt on les aigües deixen de ser dolces i es converteixen en l'[[Oceà Atlàntic]] té una amplària de 219 km. El límit exterior del Riu de la Plata està determinat per la línia imaginària que uneix [[Punta del Este]] ([[Uruguai|República Oriental de l'Uruguai]]) amb Punta Rasa del Cap San Antonio ([[República Argentina]]).
 
== Geografia física ==
--[[Special:Contributions/84.78.252.98|84.78.252.98]] ([[User talk:84.78.252.98|discussió]]) 17:12, 31 oct 2011 (CET)== Geografia física ==
[[Fitxer:River_Plate.jpg|thumb|290px|right|El Riu de la Plata vist des d'un [[satèl·lit artificial|satèl·lit]]]]Físicament el Riu de la Plata es divideix en tres zones geogràfiques:
 
* Zona mitja, des d'aquesta línia fins a una altra, [[Montevideo]]-Punta Piedras, on s'evidencia la influència marina per una major importància de les marees.
 
* Zona exterior, des d'aquesta segona línia fins al límit exterior, on les aigües ja són salobres amb una salinitat variada.
 
Quant a les costes del riu, aquestes presenten característiques molt diverses. La costa uruguaiana pertany a la formació geològica de l'Escut Brasiler, amb costes altes i platges de sorra vorejades de dunes separades per caps rocosos. La costa argentina correspon a la conca sedimentària de la Pampa, formada per altiplans de llim que alternen amb planes pantanoses.
 
Cada any arriben 57 milions de metres cúbics e llacor que, provinent de les províncies del nord d'Argentina i el sud de [[Brasil]], és arrossegat a l'estuari. La llera del riu és dominada per la presència d'extensos bancs de baixa profunditat que dificulten la navegació de les embarcacions de calat, que ha de fer-se seguint diversos canals naturals i artificials, molts dels quals, especialment en la ruta que comunica Buenos Aires amb l'Oceà Atlàntic, són objecte de constant dragatge per a evitar l'acumulació de sediments i mantenir-los oberts a la navegació. Els principals bancs són Ortiz, Arquimedes, Anglès i Rouen. També hi ha una gran masa d'aigua del mateix riu però per sabudes (qüestions) no s'ha pogut trobar mai.
 
 
== Martín García ==
[[Fitxer:River_Plate.jpg|thumb|290px|right|El Riu de la Plata vist des d'un [[satèl·lit artificial|satèl·lit]]]]Físicament el Riu de la Plata es divideix en tres zones geogràfiques:
La morfologia de l'àrea específica de Martín García es caracteritza per un baix de sorra (la formació Platja Profunda) travessat per canals i compost per sediments grisos-marrons, sorrencs cap al nord, sorres llimoses i llims sorrencs cap al sud i llims argilencs (llots) cap a la marge argentina. El delta sofreix un continu avanç de 15 m per any i es produïx una disminució de les profunditats del jaç amb la formació de bancs que després es transformen en illes. Aquest procés està present i molt actiu en la zona propera a la Illa Martín García que és de nucli rocós, amb el creixement de la illa de Timoteo Domínguez i dels bancs com el de Santa Ana i del Mitjà.
 
És part del límit entre Argentina i Uruguai. La costa uruguaià és, en general, alta, presentant platges sorrenques. Els principals afluents per la ribera uruguaiana són els rius San Juan, Rosario, Saint Lucia i Solís. La costa argentina és, en general baixa, formada per llims, sent abundants els ''camalotes'' i jonqueres. En ella es destaca la Badia de Samborombón, la costa de la qual té uns 180 km de longitud. En aquesta badia desemboquen diversos cursos d'aigua, moltes vegades canalitzats, sent els principals els rius Samborombón i Salat. Els principals ports són Buenos Aires, en el sud-oest, i Montevideo, en el nord-est.
* Zona interior, des de Punta Gorda fins a la línia [[departament de Colonia|Colonia]]-[[La Plata]], la qual es caracteritza per un substrat de sorra fina, llim i argila.
 
* Zona mitja, des d'aquesta línia fins a una altra, [[Montevideo]]-Punta Piedras, on s'evidencia la influència marina per una major importància de les marees.
 
* Zona exterior, des d'aquesta segona línia fins al exterior, on les aigües ja són salobres amb una salinitat variada.
 
Quant a les costes del riu, aquestes presenten característiques molt diverses. La costa uruguaiana pertany a la formació geològica de l'Escut Brasiler, amb costes altes i platges de sorra vorejades de dunes separades per caps rocosos. La costa argentina correspon a la conca sedimentària de la Pampa, formada per altiplans de llim que alternen amb planes pantanoses.
 
Cada any arriben 57 milions de metres cúbics e llacor que, provinent de les províncies del nord d'Argentina i el sud de [[Brasil]], és arrossegat a l'estuari. La llera del riu és dominada per la presència d'extensos bancs de baixa profunditat que dificulten la navegació de les embarcacions de calat, que ha de fer-se seguint diversos canals naturals i artificials, molts dels quals, especialment en la ruta que comunica Buenos Aires amb l'Oceà Atlàntic, són objecte de constant dragatge per a evitar l'acumulació de sediments i mantenir-los oberts a la navegació. Els principals bancs són Ortiz, Arquimedes, Anglès i Rouen. També hi ha una gran masa d'aigua del mateix riu però per sabudes (qüestions) no s'ha pogut trobar mai.
 
== Història ==
El primer europeu a navegar les seves aigües va ser [[Juan Díaz de Solís]], el [[15111516]], mentre intentava trobar un passatge des de l'Oceà Atlàntic a l'[[Oceà Pacífic]]. Va desembarcar al costat d'un grup d'homes en costes del que avui és el departament de Colònia i van ser atacats pels indígenes (probablement guaranís encara que per molt temps s'ha adjudicat el fet als charrúes). En va sobreviure només un, que es deia, Francisco del Port, grumet de 14 anys d'edat, atès que la cultura de tals indígenes prohibia matar dones, nens i ancians.
 
El [[1526]], des d'un navili al comandament de [[Sebastiano Caboto]], en la que hi participava el català [[Miquel Rifós]] van albirar "un indígena enorme fent senyals i donant veus des de la costa"; al desembarcar es van trobar amb aquell sobrevivent, educat com guerrer [[charrúa]]. Va retornar amb els espanyols per a, finalment i al cap d'un temps, tornar a la nació indígena, sense que hagin quedat registres de la seva vida a partir d'aquest moment.
11.185

modificacions