Desafiament de Bordeus: diferència entre les revisions

En el context de la [[Guerra de Sicília (1282-1289)|conquesta de Sicília]] per part de Pere el Gran, el seu rival Carles d'Anjou, un cop vençut utilitzà la seva capacitat per a influir al Papa [[Martí IV]] per tal de denunciar a Pere el Gran per “robar-li” el [[regne de Sicília]]. A banda d'aquest fet Carles d'Anjou va desafiar Pere a celebrar un torneig, a celebrar en la terra neutral de la vila de Bordeus, llavors en mans del [[regne d'Anglaterra]], de cent cavallers francesos contra cent valencians, catalans i aragonesos, en el qual es jugarien els seus regnes. Déu donaria la victòria al mes just i castigaria al roí. Pere va acceptar el desafiament, navegant fins el [[Regne de València]] i desembarcant a [[Cullera]]. A [[València]] va preparar el seu pas a Bordeus. L'acompanyarien els valencians [[Blasco d'Alagón]]{{text imprecís}} i [[Conrad Llança]], [[Bernat de Peratallada]],<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=Las glorias nacionales: grande historia universal de todos los reinos, provincias, islas y colonias de la monarquía española, desde los tiempos primitivos hasta el año de 1852 |url=http://books.google.es/books?id=OrIGAAAAQAAJ&pg=PA243&dq=burdeus+Blasco+d'Alag%C3%B3n&hl=ca&ei=twSwTp65Do_J8gO2s6S1AQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CDAQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false |llengua= |editorial=José Cuesta |data=1853 |pàgines=vol.4, p.243 |isbn= }}</ref> i un [[traginer]], nascut en [[Saragossa]].

Pere el Gran<ref>Segons l'historiador Ortí Miralles,{{CN}} radicat a [[Morella]], conegut com [[Domingo de Lafiguera]]</ref> es va disfressar de criat i travessà la frontera sortint de [[Tarassona]], arribant a Bordeus, on s'identificà davant de les autoritats locals, provant que havia complert el compromís, mentre que Carles d'Anjou no s'havia mogut de [[Nàpols]].