Revisió del 22:40, 15 oct 2011 modifica Amirobot (discussió \| contribucions) Bots 15.521 edits m r2.7.1) (Robot afegeix: az:Tahir ibn Hüseyn ← Edició anterior		Revisió del 21:21, 1 nov 2011 modifica desfés Jolle (discussió \| contribucions) Autopatrullats 117.936 edits mCap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: '''Tàhir ibn al-Hussayn ibn Mússab ibn Ruzayq''' o, més senzillament, '''Tàhir ibn al-Hussayn''', conegut també pel ''[[làqab]]'' '''Dhu-l-Yaminayn''', "l'Ambidextre" (en {{lang-ar\|'''طاهر بن الحسينبن بن مصعب بن زريق ذو اليمينين'''}}, ''Ṭāhir b. al-Ḥusayn b. Muṣʿab b. Ruzayq Ḏū l-Yamīnayn'') ([[Bushang]], [[776]] - [[Merv]], [[822]]) fou el fundador de la [[dinastia]] [[tahírida]] de [[Khurasan]]. La nisba aristocràtica d'al-Khuzai els derivava per haver estat mawles i no pas per dret propi. El seu besavi Ruzaik fou un ''mawla'' del governador de Sistan Abu Muhammad Talha ibn Abd Allah Khuzai (governador [[681]]/[[682]] a [[683]]/[[684]]); el seu avi Musab va participar al moviment [[abbàssida]] al [[Khurasan]] (fou secretari del dai [[Sulayman ibn Khatir al-Khuzai]]) i va rebre un petit feu a Pushang o Busang (Bushandj) prop d'[[Herat]] (ciutat que també hauria governat en algun moment) que va heretar el seu fill Husayn. Sota el governador de Khurasan [[Ali ibn Isa ibn Mahan]] (796-806) hi van haver disturbis a la província pels seus atacs als nobles, entre els quals els tahírides; Husayn va escapar de les persecucions fent el peregrinatge a [[la Meca]] ([[806]]); Tahir fou empresonat per un temps i maltractat i quan fou alliberat va lluitar ~~amb~~al costat d'[[Hàrthama ibn Àyan]] contra [[Rafi ibn al-Layth]] quan aquest es va revoltar a la regió de Samarcanda (808) però quan el califa va deposar a Ali i va enviar al general [[Harthama ibn Ayan]] contra els rebels [[kharigites]], Rafi va retornar a la obediència. Durant la [[Guerra civil dels abbàsides\|guerra civil al califat]] Tahir va dirigir les forces d'Abu Djafar Abdallah (califa [[al-Ma'mun]] 813-33) que va assolir el govern de la província (806-813) i les seves forces van aconseguir [[batalla de Rayy\|una important victòria]] a [[Rayy]] el maig del [[811]] sobre l'exèrcit d'[[Al-Amín (abbàssida)\|Al-Amín]] dirigit pel seu enemic personal [[Alí ibn Issa ibn Mahan]].<ref>Al-Tabari (trans. & ed. Michael Fishbein), "The War Between Brothers (History of al-Tabari, vol. XXXI)" Suny Press (1992) ISBN 0791410854, p. 51</ref> Per la seva habilitat de fer anar l'espasa amb les dues mans fou anomenat ''Du'l-yaminayn'', (ambidextre); llavors Tahir va conquerir [[Qazwin]], [[Hulwan]], Kanekin i [[Ahwaz]] i [[Setge de Bagdad (812-813)\|va assetjar]] [[Bagdad]] el 812-813 junt amb [[Hàrthama ibn Àyan]]. Al-Amín va obtenir un salva conducte d'Harthama a canvi de l'abdicació però Tahir el va desautoritzar i va matar al califa, i va enviar el seu cap a al-Mamun al Khurasan. Com a recompensa va rebre ([[814]]) les províncies de Djazira, Sham (Síria) i el Magreb i la vigilància policia de Bagdad amb residència a [[Rakka]]; el [[821]] quan al-Mamun estava ja instal·lat a Bagdad (des del [[818]]) va transferir les seves províncies orientals a Tahir nomenat-lo governador del Khurasan. Es sospitava fins els ~~ultims~~últims anys que el setembre/octubre del [[822]] havia omès el nom del califa a la ''khutba'' o sermó del divendres a [[Merv]], cosa que equivalia a la revolta, i que per això fou enverinat per [[Ahmad ben Abi Khalid]], visir d'al-Ma'mun (octubre/novembre) però les darrers investigacions apunten a que mai es va rebel·lar i que va morir de mort natural; el va succeir el seu fill [[Talha ibn Tahir]]. Un altre fill, Abd Allah ibn Tahir, havia estat nomenat uns mesos abans com a governador del [[Diyar Rabia]]. ==Referències==

Tàhir ibn al-Hussayn: diferència entre les revisions