Un cop els mamelucs eren convertits a l'Islam, eren entrenats com a soldats de cavalleria. Els Mamelucs havien d'obeir les ordres de la ''furusiyya'', un condicodi de conducta que comprenia valors com el coratge i la generositat però també ensenyaments de tàctiques de cavalleria, doma de cavalls, arqueria i tractament de ferides.
Els mamelucs vivien en casernes i passaven junts la major part del temps. Els seus entrenaments incloienincloïen esports com competicions de tir amb arc o presentacions d'habilitats sobre el cavall com a mínim dos cops per setmana. L'entrenament intensiu i rigorós de cada nou recluta ajudava a assegurar la continuitatcontinuïtat de les pràctiques mameluc.
Tot i que tècnicament ja no eren esclaus un cop acabat l'entrenament, encara estaven obligats a obeir el sultà. El sultà els mantenia com una força aliena, sota el seu comandament directe, per ser utilitzada en el cas de friccions tribals locals.
El sultà tenia el nombre de mamelucs més elevat, però d'altres [[emir]]s també podien posseïrposseir-ne. Molts mamelucs van ascendir a posicions destacades a l'imperi, incloent-hi el comandament d'exèrcits. En els inicis el seu estatus no era hereditari i els fills eren privats de succeir els seus pares, però en llocs com Egipte les forces mameluc van acabar vinculades a les estructures de poder i van aconseguir grans nivells d'influència.
