Diferència entre revisions de la pàgina «Hisenda»

6 octets eliminats ,  fa 9 anys
m
m (r2.6.4) (Robot modifica: uk:Асьєнда)
 
== La hisenda andalusa ==
És la forma de major monumentalitat entre les diferents formes de [[hàbitat]] rural de [[Andalusia]], amb feqüènciafreqüència confosa amb els [[mas]]. En els termes de la distinció metodològica que fa Ackerman, entre residència senyorial campestre, associada a una gran explotació agrària, i la granja o hàbitat de caràcter purament agrícola, en la qual l'amo pot tenir, o no, habitatge, la ''Hisenda'' pertany claríssimament al primer grup .<ref>Ackerman, J.S.: ''La villa. Forma e ideología de la casa de campo'', Akal Ed., Madrid, 1997, pags. 17 y ss</ref>
=== Origen ===
És la forma de major monumentalitat entre les diferents formes de [[hàbitat]] rural de [[Andalusia]], amb feqüència confosa amb els [[mas]]. En els termes de la distinció metodològica que fa Ackerman, entre residència senyorial campestre, associada a una gran explotació agrària, i la granja o hàbitat de caràcter purament agrícola, en la qual l'amo pot tenir, o no, habitatge, la ''Hisenda'' pertany claríssimament al primer grup .<ref>Ackerman, J.S.: ''La villa. Forma e ideología de la casa de campo'', Akal Ed., Madrid, 1997, pags. 17 y ss</ref>
 
La ''hisenda'' andalusa s'assenta, com model, a partir de l'ocupació de la [[Vall]] del [[Guadalquivir]] pels [[Castella|castellans]], entre els [[segle XIV|segles XIV]] i [[segle XVI|XVI]], molt influïda per l'adopció de la idea social de ''la nostàlgia pel camp'', pròpia de la transició al [[Renaixement]].<ref>Torices Abarca, Nicolás & Zurita Povedano, Eduardo: ''La arquitectura agraria en la provincia de Granada'' , en ''Cortijos, Haciendas y Lagares en la provincia de Granada'', Consejería de Obras Públicas, Sevilla, 2003, pag. 58</ref>
 
En eixe procés, la ''hisenda'' es va conformar amb unes característiques concretes, condicionada pels processos [[Història|històrics]] del règim de tinença de la terra i de l'estructura de la [[propietat privada]], encara que diversos autors (Nicolás Torices i Eduardo Zurita, per exemple) entenen que, en la conformació de les característiques de l'arquitectura [[rústic|rústica]] andalusa, tingué un important paper, precisament, l'adopció de l'ideal social de ''la nostàlgia del camp'' per part de les classes [[terratinent]]s, que va fer que l'explotació [[agropecuari|agropecuària]] assumira la forma arquitectònica de ''[[vila (població)|vila]] campestre.<ref>Torices & Zurita: ''Op.Cit.'', pag.58</ref>
 
==Referències==
230.965

modificacions