La idea d'utilitzar targetes de colors en idioma neutral per comunicar les intencions d'un àrbitre de [[futbol]] es va originar amb l'àrbitre britànic, [[Ken Aston]].<ref>[http://www.fifa.com/aboutfifa/developing/refereeing/news/newsid=80623.html/ "Ken Aston - the inventor of yellow and red cards"]. fifa.com. Consultat el 7 de juny de 2008.</ref> Aston havia estat nomenat pel Comitè d'Àrbitres de la [[FIFA]] i va ser responsable de tots els àrbitres en la [[Copa del món de futbol de 1966]]. En els quarts de final, [[Selecció de futbol d'Anglaterra|Anglaterra]] es va enfrontar amb l'[[Selecció de futbol d'Argentina|Argentina]] a l'[[EstadiWembley de WembleyStadium (2007antic)|Estadi de Wembley]]. Després del partit, la premsa va declarar que l'àrbitre [[Rudolf Kreitlein]] havia amonestat en [[Bobby Charlton|Bobby]] i en [[Jack Charlton]]. L'àrbitre no havia pres una decisió clara en el joc, i el mànager anglès, [[Alf Ramsey]] va protestar a la FIFA un aclariment posterior al partit. Aquest incident va fer que Aston pensés en maneres de prendre decisions d'arbitratge més clares pels jugadors i els espectadors. Aston va realitzar un codi de colors, basat en el mateix que s'utilitza en els [[semàfor]]s (groc - precaució, vermell – aturar-se), que travessen les barreres de l'idioma i aclareixen si un jugador ha estat amonestat o expulsat. Com a resultat, la targeta groga es va usar per indicar amonestació i la targeta vermella per l’expulsió, i es van utilitzar per primera vegada a la [[Copa del món de futbol de 1970]] a Mèxic. L'ús de targetes ha estat adoptat i expandit per diverses disciplines esportives, amb cada esport adaptant-les a les idees específiques de regles o lleis.
