Alí ibn Yússuf: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot substitueix 'succeïr' per 'succeir'
Cap resum de modificació
Línia 11:
 
== Incursions a Aragó i Catalunya ==
{{Principal|Guerra contra els Almoràvits}}
[[Abu Tahim Tamim]] va fer una incursió al [[comtat de Barcelona]] el [[1107]], arribant fins al [[Castell de Gelida]] després d'arrassar el [[Penedès]] i destruir el [[castell d'Olèrdola]] i amenaçar [[Barcelona]].<ref>Alt Penedès.com, ''[http://www.altpenedes.net/municipis/gelida.htm Gelida]''</ref> Poc després Tamim, que tenia el govern d'al-Àndalus amb seu a Granada, fou cessat i va ocupar el càrrec interinament [[Abd Allah ibn Fatima]] governador de [[Balansiya]], fins la presa de possessió del nou governador [[Mazdali ibn Sulankan]], que era cosí d'Alí.
 
Linha 28 ⟶ 27:
El [[1118]] Saragossa, [[Setge de Saraqusta (1118)|fou asetjada de nou]] i finalment va caure en mans aragoneses. Fins la caiguda de Saragossa no havia donat gaire immportància als atacs d'Alfons el bataller, i llavors va encomanar al seu germà [[Ibrahim ibn Yússuf]] recuperar el terreny perdut però fou aniquilat a la [[batalla de Cutanda]].
 
El [[19 de desembre]] del [[1118]] [[Alfons I d'Aragó]] [[Setge de Saraqusta (1118)|entrava a Saragossa]], que havia estat defensada per [[Abu Bakr ben Ibrahim]] al Sahrawi, conegut per ''Ibn Tifalwit'', declarant restablerta la dinastia [[Banu Hud]] <ref>El deposat emir Imad al-Dawla, encara era emir a [[Rueda de Jalón]]</ref> posant al tron a [[Ahmed III ben Abd al-Malik]], fill de l'[[emir de Rueda de Jalon]] com a vassall. El [[1119]] els aragonesos van ocupar [[AlagónAlagó]] i [[Alcanyís]], mentre els catalans ocupaven la despoblada [[Tarragona]]. El [[1120]] el catalans arribaren efímerament fins a [[Tortosa]] i els aragonesos ocupaven [[Mallén]], [[Magallón]], [[Borja]], [[Ariza]], [[Tarassona]], [[Qalat Darwaca]] i [[Qalat al-Ayyub]], i el [[1121]] [[Épila]], [[Ricla]], [[Bubierca]], i [[Alhama de Aragon|Alhama]] i els pobles de la ribera del [[Jiloca]], [[Monreal]] i [[Belchite]].
 
El [[1120]] es va produir una revolta a [[Qurtuba]] i Alí va venir en persona el [[1121]] i la va sufocar. El [[1124]] els aragonesos van ocupar [[Madina Salim]]. Tornava a exercir el govern peninsular Tamin però una derrota davant els castellans a la [[batalla d'Aranzuel]] li va fer perdre el càrrec el [[1125]] en favor d'Abu Umar Inallu, net d'Alí.
Linha 39 ⟶ 38:
El [[1129]] els aragonesos entraven a [[Molina de Aragón]]. El comte portuguès Alfons I Henríquez va vendre [[Chaves]] als almoràvits però la va haver de recomprar quan es va revoltar la població local cristiana. El [[1131]] els castellans van ocupar [[Caracuel]]. El [[1132]] les milícies de [[Toledo]] manades per Rodrigo Gonzalo, van fer una incursió fins a [[Sevilla]], el governador de la qual va morir. [[Taxufín ben Alí]] fou cessat i enviat com a governador a Còrdova, i a Granada fou nomenat [[Abu Muhammad al-Zubayr ben Umar]] ''Azuel''. El [[1133]] els aragonesos van ocupar [[Mequinensa]] i els castellans van fer una incursió fins a [[Jaen]], [[Còrdova]] i [[Cadis]].
 
El [[1134]] el rei d'Aragó atacava Fraga — [[Setge de Fraga|atacava Fraga(1133-1134)]] però fou derrotat al castell de [[Monreal]] pel general [[Yahya ibn Ali ibn Ghaniya]] i li va fer aixecar el setge el [[17 de juliol]]; llavors els aragonesos van anar a assetjar el castell de [[Lizana]] però el rei va morir poc després entre [[Almuniente]] i [[Poliñino]]. Els portuguesos van ocupar [[Leiria]]. Revolta del mossàrab Aben Cosay a la rodalia de [[Sevilla]]. El [[1137]] es va revoltar [[Conca (Castella - la Manxa)|Conca]] però la rebel·lió fou aplanada en sang. El [[1139]] els portuguesos van aconseguir una gran victòria a la [[batalla d'Ourique]] ([[25 de juliol]]) després de la qual Alfons Henríquez va prendre el títol de rei. Efímeres ocupacions de [[Montforte]] i [[Montemor Novo]].
 
== La guerra contra els almohades ==
Linha 45 ⟶ 44:
El [[1120]] un predicador religiós [[Muhammed ibn Tumart]] al-Mahdi va començar a difondre el ''tawhid'' que portarà a l'establiment del poder almohade. El predicador es va proclamar ''Mahdi'' a [[Igilliz]] al [[Anti Atles]], iniciant el moviment dels [[al-Muwahhidun]] (''almohades'') amb suport d'uns quants caps tribals de la regió i del [[Sus]]. Els atacs almoràvits cap a Igillliz no van reeixir però van forçar a Ibn Tumar a traslladar-se a [[Tinmell]] o Tinmallal o Tinmal a la vall alta del [[Nfis]] a uns 75&nbsp;km al sud-sud-oest de [[Marràqueix]].
 
El [[1125]] Ibn Tumart va encarregar al seu lloctinent [[Abu Muhammad Abd al-Mumin]] un atac contra els almoràvits, que fou inicialment rebutjat per Ali Abu Hakem; però Abd al-Mumin va rebre reforços i va aconseguir la victòria prop d'[[Aghmat]]. El maig de [[1128]] el governador Inalu fou destituït i el va succeir Abu Hafs Umar fill de l'emir Alí; aquesta circumstancia no el va eximir de ser deposat el setembre i substituït pel seu germà [[Taxufín ben Alí]]. El [[1140]] els almohades van ocupar Damnat i al-Dai al Atlas mitjà, i [[Tafilelt]]. El [[1129]] els almohades van [[Setge de Marràqueix|atacar Marràqueix]] durant sis setmanes però no la van poder prendre i van acabar derrotats a la [[batalla d'al-Buhayra]]. Ibn Tumart va morir poc després però la seva mort fou amagada dos anys, fins que [[Abd al-Mumin ben Ali|Abd al-Mumin]] va agafar la direcció dels almohades. El [[1133]] els almohades van iniciar atacs al [[Sus]] i [[Regió del Draa|Draa]].
 
El [[1142]], amb base a les fortaleses de la Djabala, els almohades van poder ocupar [[Taza (Marroc) |Taza]], i aviat van arribar al [[Rif]] i fins [[Orània]].
 
== Visites a la península ==