Núria Pompeia Vilaplana i Boixons: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 1:
'''Núria Pompeia Vilaplana i Boixons''', més coneguda com a '''Núria Pompeia''' ([[Barcelona]], [[1931]]) és una dibuixant, humorista gràfica o ninotaire<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/QUINO_/JOAQUIN_LAVADO/_COMIC/seriedad/humoristas/graficos/elpepicul/19830425elpepicul_15/Tes "La seriedad de dos humoristas gráficos. Nuria Pompeia y Quino han publicado dos nuevos libro"], de J.J. Navarro Arisa, ''El País'', 25 d'abril del 1983 (en [[castellà]]).</ref><ref>[http://www.amit-es.org/assets/files/publicaciones/Comic_MAntonia.pdf "La imagen de la mujer en el cómic: Cómic feminista, cómic futurista y de ciencia-ficción"], estudi de María Antonia Díez Balda, del "Grupo de teoría feminista del Seminario de Estudios de la Mujer de Salamanca", Centre d'Estudis de la Dona de la Universitat de Salamanca, 2002? (en [[castellà]]).</ref> i periodista en [[català]] i [[castellà]] i escriptora catalana en [[català]].
 
Va néixer i es va criar en un pis de l'[[EixampleEsquerra de Barcelona|l'Eixample]] esquerra. Va cursar estudis d'art a l'[[Escola Massana]] de [[Barcelona]].<ref>[http://periodistesentempsdificils.adpc.cat/?p=368 Perfil biogràfic de la Núria Pompeia] a ''Periodistes en temps difícils''.</ref> Va publicar ls seves primeres vinyetes a ''[[Oriflama]]'' el [[1969]].<ref>[http://lambiek.net/artists/p/pompeia_nuria.htm Fitxa de la Núria Pompeia] a Comiclopedia (en [[anglès]])</ref> Els seus dibuixos sovint palesen una clara intenció crítica amb la pròpia classe social, l'alta [[burgesia]], a més d'una crítica del [[masclisme]] imperant. A més, té publicades novel·les i narracions i ha col·laborat als mitjans de comunicació. La mateixa visió crítica, tractada a nivell literari, és l'eix de la seva obra narrativa.
 
Com a vinyetista, ha col·laborat en diferents diaris i revistes, tant nacionals com estrangers, com ara: ''Clij'', ''Cuadernos de pedagogía'', ''[[Diari de Barcelona]]'', ''Triunfo'', ''Cuadernos para el Diálogo'', ''Sábado Gráfico'', ''[[Por Favor]]'', ''Vindicación Feminista'', ''Dúnia'', ''[[El Món]]'', ''[[L’Hora]]'', ''[[Oriflama]]'', ''Emakunde'', ''Linus'', ''Charlie Hebdo'' i ''Brigitte''. Va ser la redactora en cap de les revistes ''[[Por Favor]]'' i ''Saber''.<ref>[http://www.humoralart.com/pompeia-n%C3%BAria/ Biografia de la Núria Pompeia] a ''Humor a l'Art''.</ref><ref>[http://lambiek.net/artists/p/pompeia_nuria.htm Fitxa de la Núria Pompeia] a Comiclopedia (en [[anglès]])</ref> Com a periodista, també ha publicat cròniques culturals a ''[[La Vanguardia]]'', ha escrit guions per a [[TVE]] i ha dirigit el programa ''Quart Creixent'' ([[1984]], TVE de Catalunya).<ref>[http://www.adpc.cat/06_Period/docum/06_PompeiaN.htm Biografia de la Núria Pompeia] a l' ADPC (Associació de Dones Periodistes de Catalunya)</ref>