Enrike Cuadra Etxeandia: diferència entre les revisions

L'any [[1964]] va ingressar a l'Escola d'Aprenents d'Altos Hornos de [[Biscaia]] i el [[1967]] va passar a formar part de la plantilla de soldadors del departament de reparacions mecàniques. És sota la influència del seu pare, i juntament amb ell, que rep el seu primer baptisme de foc en la lluita sindical, en la vaga que van iniciar tots els treballadors de l'empresa l'any [[1969]]. El seu caràcter prolongat, assembleari i radical, d'enfrontament amb les forces repressives, van ser els seus trets més generals. A les reivindicacions laborals i socials que van impulsar aquesta vaga s'unia el rerefons polític de l'època, marcat per una forta oposició al règim franquista, que acabaria per acorralar-lo i arrencar-li importants drets laborals, socials i polítics. La seva participació en les lluites d'aquella dècada, des de les sindicals fins a les mobilitzacions pro-amnistia, van marcar per sempre el rumb de la seva vida.

Al començament dels anys noranta, es presenta com a voluntari als GRAPO, ion s'encarrega de la direcció de l'organització, dels comandos, de la logística i de la falsificació. L'[[1 de novembre]] del [[1995]] és detingut a Barcelona com a militant d'aquesta organització pels mateixos policies que l'havien torturat quinze anys abans, i novament es víctima de tortures. Es traslladat a l'Audiència espanyola, des d'on és enviat al mòdilmòdul d'aïllament de la presó d'Alcalá Meco. Als sis mesos és traslladat a la presó d'[[Almeria]], i d'aquesta a les de [[Còrdova]] i [[Sevilla]], en la qual viu actualment.