Sàjides: diferència entre les revisions

▲Un membre de la família, Haydar, fou un destacat general conegut universalment com Al-Afshin (o [[Al-Afshin Haydar]]). Al seu servei va combatre un parent seu, de nom [[Abul Sadj Diwdad ben Yusuf Diwdasht]] (pòstumament Diwdad I), contra [[Babak|Babak al-Khurrami]] i al [[Tabaristan]] contra els [[Tahírides]] del rebel [[Karínida]] Mazyar. Diwdad fou nomenat després governador d'Alep i Kinnasrin i fou també cap de la policia de Bagdad; el 875 fou nomenat governador del Khuzistan però a l'any següent es va aliar al saffàrida Yakub ibn al-Layth que marxava cap a l'Iraq i va participar a la batalla de Dayr al-Akyl; els seus bens a l'Iraq foren confiscats pel regent del califat al-Muwaffak. Va restar fidel als saffàrides i va morir al servei d'Amr I ibn al-Layth el 879.

▲Va deixar dos fills [[Abul Musafir Muhammad ben Abul Sadj Diwdad|Abul Musafir Muhammad]] (o Abu Ubayd Allah) i [[Abul Kasim Yusuf ben Abul Sadj Diwdad]] que va estar al servei dels abbàssides si be el primer estava inicialment als servei d'Amr ibn al-Layth per compte del qual va lluitar contra els rebels de l'Hedjaz. [[Al-Muwaffak]] va enviar als generals Ishak ibn Kundadj (governador de Mossul que havia estat nomenat governador "legítim" d'Egipte i Síria ja el 882), i Abul Musafir Muhammad ibn Diwdad Abi l-Sadj, governador d'[[al-Anbar]], que van envair Síria (884) on el governador de Damasc es va passar al seu bàndol. Llavors va arribar el fill del regent Ahmad ibn al-Muwaffak (futur califa al-Mútadid) amb un exèrcit iraquià i encara va rebre més adhesions. El febrer/març del 885 les tropes invasores manades per Ahmad es van enfrontar a les de Khumàrawayh a la batalla anomenada dels Molins (al-Tawahin), al sud de Palestina i els dos caps van fugir vergonyosament als primers xocs; la victòria fou pels egipcis perquè un general, Sad al-Aysar, es va dirigir a Damasc i la va ocupar , però allí es va revoltar contra el seu senyor (després l'emir el va matar de pròpia ma). Khumàrawayh va tractar amb màxima clemència als presoners buscant la reconciliació. A l'any següent l'emir egipci, tot i estar en inferioritat numèrica, va derrotar a Ishak ibn Kundadj que es va haver de sotmetre i va entregar les regions orientals que l'obeïen, fins a Harran.. La Djazira va quedar integrada al govern tulúnida quan el governador Muhammad ibn Diwdad Abi l-Sadj se li va sotmetre.

▲El [[889]] o [[890]] el primer fou nomenat per al-Muwaffak com a governador de l'Azerbaidjan i el [[893]] es va apoderar allí de [[Maragha]], que estava en poder del rebel Abd Allah ben al-Hasan al-Hamdani. Les seves lluites amb el rei armeni [[Sembat I el màrtir]] (que els àrabs anomenen Sunbat) es poden seguir en detall al article sobre aquest rei. Es va rebel·lar contra el califa abbàssida i va prendre l'antic títol d'''Afshin'' pel que fou conegut. Però no va tardar a reconciliar-se al [[al-Mutamid]] que el va confirmar com a governador. Va morir de pesta a [[Bardaa]] el març del [[901]].