|
==Etimologia==
Anteriorment es deia ''Avestan'', una de les regions del ''Haetumand'' (País del [[ Helmand|Hilmand]]); a les fonts gregues antigues apareix com ''Erymandos'' i a les perses [[aquemènides]] com Zaranka o Zranka ([[inscripció de Behistun]], de [[Darios el Gran]], i inscripció de [[Persèpolis]], de [[Xerxes I]]) que [[Heròdot]] converteix en ''Sarangai'' i va derivar en [[Drangiana]] en temps d'[[Alexandre el Gran]] i '''Zarangiana''' segons [[Isidor de Carax]] al segle I aC. La capital del país fou coneguda per [[Zarang]], derivada de Zarangiana. El nom '''[[Sakastan]]''' (o Sagastan) no apareix fins la inscripció de Naksh-i Rustam (de [[Sapor I]] vers 239/241 a 270/273) nom que fou temporal i simultani a Zarangiana, i vol dir país dels [[sakes]] (''saces'', [[saques]]) o [[escites]] que s'hi van establir a la part final del primer mil·leni aC i fins al segle I dC. Després de l'època musulmana Sakastan va evolucionar a [[Sidjistan]] o Sistan, però se l'anomena a vegades Nimruz (Migdia/Sud) perquè estava al migdia (sud) del [[ KhurasanKhorasan (província del califat)| KhurasanKhorasan]]. Els [[gaznèvides]] l'anomenaven País de l'Est (al-Sharkia) al segle XI. Posteriorment el nom de Sistan s'imposà encara que Nimruz es va mantenir i modernament fou readoptat per a una província de l'[[Afganistan]]. ▼
▲Anteriorment es deia ''Avestan'', una de les regions del ''Haetumand'' (País del [[Helmand|Hilmand]]); a les fonts gregues antigues apareix com ''Erymandos'' i a les perses [[aquemènides]] com Zaranka o Zranka ([[inscripció de Behistun]], de [[Darios el Gran]], i inscripció de [[Persèpolis]], de [[Xerxes I]]) que [[Heròdot]] converteix en ''Sarangai'' i va derivar en [[Drangiana]] en temps d'[[Alexandre el Gran]] i '''Zarangiana''' segons [[Isidor de Carax]] al segle I aC. La capital del país fou coneguda per [[Zarang]], derivada de Zarangiana. El nom '''[[Sakastan]]''' (o Sagastan) no apareix fins la inscripció de Naksh-i Rustam (de [[Sapor I]] vers 239/241 a 270/273) nom que fou temporal i simultani a Zarangiana, i vol dir país dels [[sakes]] (''saces'', [[saques]]) o [[escites]] que s'hi van establir a la part final del primer mil·leni aC i fins al segle I dC. Després de l'època musulmana Sakastan va evolucionar a [[Sidjistan]] o Sistan, però se l'anomena a vegades Nimruz (Migdia/Sud) perquè estava al migdia (sud) del [[Khurasan (província del califat)|Khurasan]]. Els [[gaznèvides]] l'anomenaven País de l'Est (al-Sharkia) al segle XI. Posteriorment el nom de Sistan s'imposà encara que Nimruz es va mantenir i modernament fou readoptat per a una província de l'[[Afganistan]].
==Història==
{{millorar estructura}}
A la prehistòria la civilització de [[Jiroft]] va cobrir part de la regió del Sistan i el [[Kirman]] vers el III mil·lenni. Després d'això el territori fou ocupat per tribus [[arisAris (poble)|àries]] o [[indo-arisindoaris|indo-àriesindoàries]] anomenades iranians. Es creu que es va formar un regne anomenat [[Aracòsia]], que al menys en part fou dominat per l'[[Imperi Mede]] vers el 600 aC. El 550 aC els medes foren suplantats per la dinastia persa [[aquemènida]] i tota l'Aracòsia fou incorporada. Al final del segle IV aC el rei [[Alexandre el Gran]] va conquerir l'Imperi Persa. Va fundar [[Alexandria d'Aracòsia]], moderna [[Kandahar]], a l'est de la regió històrica de Sistan; a la mort d'Alexandre, i després del període de lluites entre els diàdocs, va quedar en mans dels [[selèucides]], però vers el 180 aC estava en mans del [[regne grec de Bactriana]]. A la segona meitat del segle II aC les tribus [[indo-escites]] o [[sakes]] van assolar el regne de [[Regne Indo-grec|Bactriana]]; foren derrotats pels [[parts]] però a la regió es va formar un regne [[Indo-part]] dirigit pels [[Suren]], vassalls dels parts, fins vers el 20 dC quan els [[kushan]] o [[kushana]] van dominar la regió i van governar fins que al segle III foren derrotat pels [[sassànides]]. [[Sapor I]] (240-270) va formar la província (''shahr'') de [[Sakastan]] o [[Sakastana]], [[Turestan]] (o [[Turan]]) i [[Hind]] que abraçava el Sistan, nord del Balutxistan i sud del Balutxistan (fins a la mar). La província fou sovint un feu dels fills del rei. Un quart districte (''kust'') de la província a la part oriental el formaven la Zranka o [[Drangiana]] i la Haraxwat o [[Aracòsia]] amb capital a [[Zarang]] ([[Zaranj]]). A la meitat del segle V fou assolat pels huns [[heftalites]]; els sassànides van recuperar la regió vers 565 però abans d'un segle després la van perdre davant els àrabs.
Els musulmans van arribar des de [[Kirman]] el 644 i dirigits per Asim ibn Amr i Abdullah ibn Umar, van ocupar Zarang; els habitants van fer un tractat amb el califat pel qual van pagar el [[kharadj]], però el domini no va tenir continuïtat. El comandant de l'exèrcit musulmà (acampat al Kirman) Abd Allah ibn Amir (governador del KhurasanKhorasan) va enviar (652) a al-Rabi ibn Ziyad al-Hinthi al Sistan; al-Rabi va creuar el desert entre Kirman i Sistan i va arribar a Zaliq, una fortalesa propera a la frontera de la província; el ''dihaqan'' (''dikan'') local es va rendir; al-Rabi va sotmetre altres dues poblacions i el temple de Karkuya ple del foc i un ''[[mobadh]] mobadhan'' i un ''herbadh'' (els rangs més alts del clergat en el [[zoroastrisme]]); al-Rabi va projectar la conquesta de Zaranj que encara que anteriorment sotmesa, tornava a ser rebel. Entre Zaliq i Zaranj foren ocupades diverses poblacions com Zught, Nasrudh i Sherwadh, sense gairebé lluita. El [[marzban]] de Zaranj, Aparwez, va fer front als enemics però finalment fou derrotat i es va haver de rendir; es diu que quan Aparwez es va presentar a al-Rabi per negociar els termes de la rendició, el general àrab estava assegut al cos d'un soldat mort. Se sap que també hi havia [[nestorians]] i un bisbe de la regió és esmentat al Sínode de Dadisho del 1033 i se sap que hi havia comunitats a [[Bust]] i Aracòsia i sens dubte a llocs del Sistan. El darrer bisbe cristià del Sistan és esmentat el 1366.
Des de Sistan els àrabs van fer incursions a l'est: Abd al-Rahman ibn Samura va atacar [[Rukhkhadj]] (Aracòsia) i [[Zamindawar]] on regnaven els [[zunbils]]; i [[Kabulistan]] o [[Zabulistan]] on regnaven els [[shahis]]. Les incursions van seguir durant anys però les dues dinasties foren persistents i van resistir fins a l'època [[saffàrida]] (861-1003). La resistència de les poblacions locals iranianes als impostos recaptats pels àrabs va contribuir al suport de que van gaudir a la regió els [[kharigites]] que s'hi havien refugiat procedents del Kirman i abans de més a l'oest; els kharigites [[azarika]] van gaudir també del suport dels àrabs Bakr ibn Wail; per tot això el Sistan (junt al [[KhurasanKhorasan]]) fou el centre de la llarga revolta kharigita d'Hamza ibn Adharak o Abd Allah originari de Run u Djul al sud del modern Afganistan; durant trenta anys Hamza va lluitar amb l'exèrcit del califa abbàsida i fou per lluitar contra ell que Harun al-Rashid va marxar al KhurasanKhorasan i va morir a Tus el 809. Després el KhurasanKhorasan fou per al-Mamun que va enviar contra Hamza al seu general Tahir, i altres, que no van aconseguir res decisiu. Hamza va morir el 828 i el kharigisme va seguir actiu i en desenvolupament a la regió fins al temps dels saffàrides.
Els voluntaris sunnites al Sistan i Bust, els ''ayyars'' i ''mutatawwis'', sense rebre ajut dels governadors [[tahírides]] del KhurasanKhorasan]], es van organitzar; entre ells van sorgir caps com Salih ibn al-Nadr (o al-Nasr) i el seu fill Dirham ibn al-Nasr. Peró el comandant més destacat fou [[Yakut ibn al-Layth]], que va acabar prenent el poder a Zaranj el 861 amb el títol d'emir de Sistan. Junt amb el seu germà [[Amr ibn al-Layth]] van construir un estat considerable que va subsistir tot el segle X i fins el començament del XI. A partir d'aquesta època els geògrafs àrabs comencen a donar descripcions més detallades del país.
Vegeu {{article principal: [[|Saffàrida|Dinastia}} Saffàrida]]
El 1033 fou conquerit pels gaznàvides (Mahmud de Gazni); hi foren nomenats diversos governadors entre els quals Tahir II ibn Khalaf (1009-1029) i Tadj al-Din I Abu l-Fadl Nasr (1029-1073) que va fundar una dinastia ([[dinastia nàsrida|Nàsrida]]) de maliks que depenia dels [[gaznèvides]] fins que el 1048 va passar a ser vassalla dels [[seljúcides]]. El llarg regnat de Tadj al-Din II Abu l-Fadl Nasr (1106-1164), que es va casar amb una germana del sulta seljúcida [[Sandjar]], anomenada Safiyya Khatun, els va permetre consolidar el seu poder i prosperar; sovint van col·laborar amb els seljúcides amb tropes destacant per l'expedició a [[Gazni]] del 1116/1117 quan va ser instal·lat [[Bahram Shah]], i a la batalla de [[Katwan]] (o [[batalla de l'estepa de Katwan]]) contra els [[kara-khitai]] al Turquestan, el 1141; al interior van defensar el país principalment contra atacs o ràtzies periòdiques dels [[ismaïlites]] del [[Kuhistan]]. Els ''maliks'' van prendre part a la lluita entre [[gúrides]] i els [[khwarizmshah|khwarizmshahs]] i des de 1194 foren vassalls d'aquestos. La situació va durar fins el 1221 quan van arribar els mongols; Zaranj fou aquejada (1222). La dinastia se'n va declarar vassalls i va poder subsistir però el 1225 fou enderrocada per [[Djalal al-Din Manguberti]] i el ''amir'' corasmi Tadj al-Din Inal Tegin (Inaltigin) va ocupar el poder segons sembla durant uns deu anys (altres fonts diuen uns sis anys).
Llavors la província fou atacada per segona vegada pels mongols i va pujar al tron una nova dinastia: els [[mihrabànides]]. Aquestos van competir amb la [[dinastia Kart]] d'[[Herat]]; els ismaïlites havien estat eliminats però el seu lloc el van ocupar en les ràtzies unes bandes turco-mongoles entre les que destacaven els [[karaunes]] (''karawnas'') i un dels seus grups els ''negüders'' o ''nikudaris''. El 1383 el país fou devastat per [[Tamerlà]], el ''malik'' fou deposat i Zaranj i Bust saquejades (aquesta segona va quedar tant destruïda que fou abandonada) i el embassament de Band-i Rustam que retenia l'aigua del [[riu Helmand|Helmand]] i servia per regar tota la zona per mig de canals fou també destruïda. Els ''maliks'' es van refugiar uns anys al Sarhadd, un territori muntanyós entre Sistan i [[Regió de Makran |Makran]]. El 1507 l'uzbek [[Muhammad Shaybani]] Khan es va apoderar d'Herat (on governaven els [[timúrides]]) i tot seguit va dirigir una expedició contra Sistan, però el 1510 el safàvida [[Ismail I]] va derrotar decisivament als uzbeks a [[Merv]]. Els maliks mihrabànides es van declarar vassalls dels safàvides però aquestos van ocupar el país i no van tardar a eliminar la dinastia sota el xa [[Tahmasp I]] (vers 1537), a la mort del darrer malik. Els ''wakils'' safàvides van agafar el poder.
Vegeu {{article principal: [[|Mihrabànida|Dinastia}} Mihrabànida]]
Sistan fou agregat al govern del [[KhurasanKhorasan]] i administrar per germans del xa entre els quals Sam Mirza. Des de vers el 1577 una nova dinastia local, els Kayànides, estretament dependent dels safàvides, va governar Sistan. Els noms dels ''maliks'' són coneguts. A punt de caure la dinastia safàvida els maliks van quedar gairebé independents i Malik Mahmud ibn Fath Ali Khan (1722-1727) de fet no va tenir relacions amb la dinastia i va governar a Sistan i [[Kuhistan]], disposant d’una notable força militar; es va apoderar de part del KhurasanKhorasan i es va fer coronar el 1723, dominant Nishapur i Mashhad, però el 1727 fou assassinat per orde de Nadir Khan (després Nadir Shah). A la mort d’aquest el 1747 el Sistan va quedar sota el control d’[[Ahmad Shah Abdali]] (Durrani) que es va casar amb la filla de Malik Sulayman ibn Husayn Khan (1760-1782). Amb el darrer dels ''maliks'' Djalal ad-Din II ibn Bahram Khan (1825-1838) el país va caure en l'anarquia i fou deposat el 1838 pels caps ''sarbandi'' i ''shahraki'' originaris del país. Pèrsia i Afganistan van intentar atreure el territori a la seva orbita fins que el cap ''sarbandi'' Ali Khan es va posar del costat de Pèrsia i es va casar amb una princesa [[Dinastia qajar|qadjar]], sent finalment assassinat el 1858. Llavors els notables es van decantar cap a l’Afganistan però les lluites internes entre la família reial [[Barakzai]] (o [[Barakzay]]) van impedir a l’emir [[Shir Ali]] d’ajudar als elements favorables i el 1865 un exèrcit persa va envair el territori i s’hi va establir un governador que portava el títol de Hashmat al-Mulk, que depenia del governador de [[Kain]] al Kuhistan.
El litigi fronterer entre [[Pèrsia]] i l'[[Afganistan]] amenaçava en derivar cap a una guerra i per evitar-ho es va crear la Missió de les Fronteres del Sistan (''Sistan Boundary Mission'') el 1872, presidida pel general Sir Frederick Goldsmid, que va acordar la major part del Sistan a Pèrsia però va imposar als perses la retirada de la riba dreta del Helmand. Els dos països van quedar poc satisfets.
|
