Chitimacha: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{Grup humà
| group = Chitimacha
| poptime = uns 1.900
| popplace = [[Luisiana]]
| langs = l'original s'ha perdut
| rels = religió pròpia
}}
Els '''chitimacha''' són una [[Tribu (antropologia)|tribu]] [[índia]] [[tunican]] (grup [[hoka-sioux]]), el nom de la qual prové del [[choctaw]] '''Chuti Masha''' "couen recipients". Tanmateix, ells s'anomenen '''Pantch-pinunkansh''' "homes vermells junts". Es dividien en tres grups: '''washa, chawasha''' i '''chitimacha'''. Originàriament ocupaven la costa est de [[Florida]] i [[Grand Lake]] ([[Louisiana]]). Actualment viuen a la reserva de [[Charenton]] (Louisiana), on són 350 a 509 hectàrees. ▼
[[Fitxer:Chitimacha_lang.png|thumb|Situació dels Chitimacha]]▼
Alguns calculen que eren 20.000 el [[1600]] però el [[1650]] eren uns 3.000 individus, que augmentaren a 4.000 el [[1700]], malgrat que el [[1881]] només en restaven 35. El [[1930]] eren 100 i el [[1960]] en restaven 260, d'ells 128 a Luisiana; i el [[1995]] eren 850. La seva llengua s'ha perdut, però està molt ben documentada mercè el lingüista [[Morris Swadesh]].{{text imprecís}}▼
[[Fitxer:Bandera_Chitimacha.PNG|thumb|Bandera dels Chitimacha de Louisiana]]▼
Segons el [[cens dels
▲Els '''chitimacha''' són una [[tribu]] [[índia]] [[tunican]] (grup [[hoka-sioux]]), el nom de la qual prové del [[choctaw]] '''Chuti Masha''' "couen recipients". Tanmateix, ells s'anomenen '''Pantch-pinunkansh''' "homes vermells junts". Es dividien en tres grups: '''washa, chawasha''' i '''chitimacha'''.
▲[[Fitxer:Chitimacha_lang.png|esquerra|thumb|Situació dels Chitimacha]]
▲[[Fitxer:Bandera_Chitimacha.PNG|esquerra|thumb|Bandera dels Chitimacha de Louisiana]]
▲Alguns calculen que eren 20.000 el [[1600]] però el [[1650]] eren uns 3.000 individus, que augmentaren a 4.000 el [[1700]], malgrat que el [[1881]] només en restaven 35. El [[1930]] eren 100 i el [[1960]] en restaven 260, d'ells 128 a Luisiana; i el [[1995]] eren 850. La seva llengua s'ha perdut, però està molt ben documentada mercè el lingüista [[Morris Swadesh]].
▲Segons el cens dels EUA del [[2000]], hi havia 1.001 purs, 409 barrejats amb altres tribus, 410 barrejats amb altres races i 58 amb altres races i tribus. En total, 1.878 individus
== Costums ==
Linha 31 ⟶ 22:
El 1682 foren visitats pel cavaller de la Salle, i el 1699 per [[Pierre Le Moyne d'Iberville]]. El 1706 mataren un missioner francès, Sant Cosme, perquè els esclavitzaren als [[natchez]].
Durant el segle XVIII van fer la guerra durant dotze anys als francesos com a aliats dels natchez, cosa que els va delmar molt. Del 1706 al 1718 van lluitar fins que foren esclavitzats. El 1718 Bienville fundà al seu territori [[Nova Orleans]]. El 1781 els va ser assignada una petita reserva a l'actual [[Plaquemine]] ([[Mississipí]]).{{CN}}
El 1881 llurs supervivents foren duts de Grand River vora [[Charenton]] ([[Louisiana]]), on encara hi viuen i tenen fama de bons cistellers. Durant el segle XIX va viure el darrer xamà, Postiyu, qui donà informació sobre llurs costums. El 1910 el seu cap era Benjamin Paul, establit al delta del Mississippi. A finals dels anys vuitanta van construir a la reserva el casino de Cypress Bayou.
[[Categoria:Grups humans d'Amèrica]]
[[Categoria:Louisiana]]
[[de:Chitimacha]]
| |||