Diferència entre revisions de la pàgina «Química de coordinació»

cap resum d'edició
(Afegeix categoria)
Les principals teories utilitzades en l'estudi dels complexos de coordinació són la [[Regla dels 18 electrons]], la [[teoria del camp cristal·lí]] (que considera la interacció metall-lligand bàsicament iònica) i la [[teoria del camp de lligands]] o d'orbitals moleculars (que considera la interacció metall-lligand bàsicament covalent).
 
==Camps de d'aplicació==
La química de coordinació és important per les seues aplicacions industrials (per exemple, en [[catàlisi]]), un altre camp d'aplicació d'interés és la [[química bioinorgànica]], que estudia les interaccions entre els [[Ió (àtom)|ions]] metàl·lics i les [[biomolècula|biomolècules]] com, per exemple, les [[metal·loproteïna|metal·loproteïnes]], [[enzim|enzims]] on en el [[centre actiu]] s'hi pot trobar com a mínim un metall coordinat pels [[aminoàcids]] de la [[proteïna]].
 
==Nomenclatura dels complexos==
Per anomenar un complex de coordinació se segueix el següent ordre:
# S'anomenen tots els lligands ordenats per ordre alfàbetic. Quan un lligand estigui repetit s'ha d'escriure el prefix grec necessari (di-, tri-, tetra-,...), aquest prefix no es té en compte a l'hora d'ordenar alfabèticament. El nom dels lligans neutres és, en general, igual al de la molècula. El nom dels lligands aniònics és, en general, el nom de l'anió seguit d'una "o".
# A continuació es posa el nom del metall. Sí el complex té una càrrega total negativa, s'ha d'afegir el sufix "at".
4.276

modificacions