Rafael Maroto Yserns: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «{{inacabat}} {{VPHISMILCAT Infotaula biografia militar |name= '''Rafael Maroto Yserns''' |lived= '''1783 - 1847 (64 anys)''' |placeofbirth= [[File:...». |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{VPHISMILCAT Infotaula biografia militar
|name= '''Rafael Maroto Yserns'''
Linha 22 ⟶ 21:
El desembre del [[1813]] es feu a la mar amb destí al [[Perú]], al cap del regiment de [[Talavera]]: desembarcà a [[Lima]], i marxà a la reconquista de Xile, ascendint allà a general, i tornà a [[Europa]] el [[1825]]. Desenvolupava la comandància general de la província de [[Toledo]], quan es notaren els primers símptomes de la [[guerra civil]]; llavors renuncià a aquell govern militar, i el [[1835]] fou anomenat per En Carles comandant general de [[Biscaia]], però disgustats pels molts obstacles que se li oposaven, es retirà a [[Tolosa]].
Més endavant, havent fracassat [[Juan Antonio Guergué|Gurgué]] en el comandament de l'exercit carlista, aquest fou confiat a Maroto, al qual En Carles va permetre retornar a les províncies alguns mesos abans.
Des del gener de [[1839]] entra+à amb tractes amb [[Baldomero Espartero|Espartero]], al mateix temps que els seus enemics dintre del camp carlista conspiraven per enderrocar-lo, sabedor Maroto i no aconseguint obtenir d'En Carles el castig per aquests, procedí per si sol a prendre i afusellar als generals [[García]], [[Sanzy Baeza]] i [[Juan Antonio Guergué]], al brigadier [[Carmona]] i al intendent [[Uriz]]i al oficial [[Ibáñez]], no va poder fer el mateix amb d'altres que aconseguiren escapar, després d'aquest fet feu una proclama tractant de justificar aquest fet. Desaprovat aquest per En Carles, Maroto fou separat per aquell del comandament de l'exercit i declarat traïdor; però acabà per cedir davant l'actitud del general i de les tropes que el seguien.
[[File:Convenio de Vergara.jpg|thumb|250px|esquerra|Fotocopia del conveni de Bergara]]
Continuant els tractes amb Espartero, es deixà derrotar per aquest i envià un ajudant a [[París]] perquè [[França]] intervingués com a mediadora, proposant el casament del primigeni d'En Carles amb Na [[Isabel]], així com s'entrevistà amb [[Jhon Hay]], representant anglès del qual només va poder treure la promesa dels restabliment dels [[furs]] de les [[Bascongades]] i [[Navarra]]. Espartero es negà a acceptar, igual que els anglesos, aquell casament, i continuant, tant mateix, les negociacions, que Maroto, sense deixar per això de dirigir els seus soldats paraules de guerra, continuava sense cap vergonya, fins el punt d'entrevistar-se personalment amb Espartero a l'ermita San Antolin de Abadiano, i encara que no arribaren en aquell moment a cap acord, comunicà al secretari d'[[Estat]] i de [[Guerr]] d'En Carles les condicions que posava el general isabelí; En Carles el deposà i nomenà en el seu lloc al comte de [[Negri]]; però Maroto l'empresonà,i, acceptant tot el que Espartero proposà, signà les bases del famós [[conveni de Vergara]], que posà fi a aquella desastrosa guerra.
En virtud d'aquest conveni fou nomenat capità general de l'exèrcit espanyol, i després ministre del [[Tribunal Suprem]] de Guerra i [[Marina]].
El [[1847]] passà a Xile a arranjar els seus negocis particulars, i allí morí a l'edat de seixanta quatre anys.
== Bibliografia ==
* [[Enciclopèdia Espasa]] ''Volum núm. pags. 284-85'' (ISBN 84-239-4533-2)
{{ORDENA:Maroto Yserns, Rafael}}
[[Categoria:Militars espanyols]]
[[Categoria:Murcians]]
[[en:Rafael Maroto]]
[[an:Rafael Maroto]]
[[es:Rafael Maroto]]
[[eu:Rafael Maroto]]
[[fr:Rafael Maroto]]
| |||