Gastronomia de la Vall d'Aran: diferència entre les revisions

La Vall d'Aran és una comarca de [[Catalunya]] però culturalmenteculturalment pertany a la [[Gascunya]], [[Occitània]]. La seuaseva gastronomia és doncs típicament gascona, en comparteix per exemple els [[paté]]s, els ''soufflés'', les peces de caça guisades i els ''crespeths'',<ref name=gast>[http://fotonostra.en.eresmas.com/ La gastronomía aranesa]{{es}}</ref> amb certes influències catalanes, sobretot respecte dels embotits i l'ollada aranesa, germana de l'[[escudella]]. La naturalesa muntanyenca d'aquest vall, dominada pel [[riu Garona]] i envoltada per boscos, fa de la gastronomia aranesa una cuina de muntanya. Pel que fa a la seuaseva posició fronterera, és una de les darreres valls atlàntiques del [[Pirineu]] occità i en conseqüència, fa de transició entre la [[dieta mediterrània|cuina mediterrània]] i l'[[dieta atlàntica|atlàntica]]. En els últims anys aquesta cuina ha incorporat elements d'altres cuines, però encara es basa en la preservació de les seves característiques peculiars i dels seus productes locals.<ref name=paladar/>

*[[Andito]]s,<ref name="aran"/> són petites morcillesbotifarres de sang i ceba que es menjàvenmenjaven els primers dies després de la matança del porc i que els cansaladers han recuperat els darrers anys.<ref name=paladar/>

Els plats de la cuina aranesa solen ser calòrics i consistents, com a conseqüència del clima de la vall, amb abundància de sopes i estofats, per als quals s'utilitzen sobretot productes locals. Destaquen les carns de boví i d'oví, la truita de riu i els bolets. L'anyell és excel·lent i abondantmentabundantment consumit, com passa amb les aus, que es cuinen estofades o es conserven en oli amb vinagre i herbes.<ref name=gen/> L'ànec, com els civets i els patés, han penetrat per la banda francesa.<ref name=naut>[http://www.nautaran.org/catala/CONEIX/F7F230D6A2E54775A0B118BD95B237A3.asp Ajuntament de Naut Aran]</ref>

*[[Civet]]<ref name="aran"/> de caça, en especial de senglar o d'isard (cabra pirinenca). És un plat que es menja l'endemà o, re-escalfant-lo, més tard i que requereix adobar la carn durant tres o quatre dies en un adob amb vi per posteriormentcourea, posteriorment, coure-la durant varies hores amb altres verdures (pastanaga, ceba), espècies (all, nou moscada, herba bona, llorer), vi negre, brandi i vinagre.<ref name=gen/>

*''[[Olla aranesa|Òlha aranesa]]'', una ollada d'[[escudella]] amb carn d'olla <ref name="aran">'Val d'Aran', guia publicada per la Generalitat de Catalunya, 2002</ref> que és el plat més emblemàtic i tradicional de la cuina aranesa.<ref name=gen/> Es fa amb mongetes blanques, patates, fideus, verdures (porro, col, api, ceba), gallina, [[escudella|pilota]], butifarrabotifarra negra i osos.

*[[Sopa d'all|Torrin]],<ref>''El gust d'un poble'', pàg. 15, Jaume Fàbrega, Cossetània Edicions, 2002. ISBN 8495684918</ref> sopa d'all, que també pot ser de ceba, que es menja a tota la península Ibèrica i gran part d'Occitània (amb diferents noms: ''alhada'', ''aillade'', ''tourin'', ''oliat'', etc.) i que es pot considerar una variant de l'''aiga bulhida'' provençal. Una versió particular és la que es fèiafeia tradicionalment als nuvis, se suposa que per a agafar forces, que contenia molt de pebre negre i es diu ''torrin dels nòvis''.<ref>''La cuina del país dels càtars'', pàg. 167</ref>

*[[Truita de riu]],<ref name="aran"/> que es prepara fumada, freixidafregida o al forn<ref name=gast/> amb [[fines herbes]]