Anestèsic local: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: da:Lokalbedøvelse
Cap resum de modificació
Línia 10:
* Disminució de [[pH]] [[teixit|tissular]]
* Augment de la [[dosi]]
 
Si el pKa es troba entre 7,5 i 9, al medi extracel•lular la fracció ionitzada és superior a la neutra. La reducció del pH té efectes contraris sobre l’anestèsic: al medi extracel•lular es redueix l’eficàcia, però al medi intracel•lular s’augmenta. Per aquest motiu s’ha arribat a la conclusió que l’anestèsic actua en la forma neutra al medi extracel•lular i en la forma ionitzada al medi intracel•lular. El seu receptor és a l’interior, i per tant ha d’atravessar per difusió la membrana en forma no ionitzada i un cop a dins s’ionitza i interacciona amb el receptor.<ref name="A">Bloqueo de la conducción nerviosa: Anestésicos. Dins: Peñarrocha Diago M, Sanchis Bielsa JM, Martínez González. Anestesia dental en odontología. Barcelona: Ars medica; 2007. p. 57.</ref>
 
== Mecanisme d'acció ==
En arribar un estímul a una cèl·lula nerviosa, ocorre un canvi del potencial elèctric de la membrana comportant a un moviment de ions de sodi i potassi. Això crea un nou gradient elèctric que es tradueix com un impuls causant la [[despolarització]] del nervi i la propagació per tota la membrana cel lular. Per a la transmissió de l’estímul nerviós s’inverteix el potencial de membrana, que en repòs oscil•la entre -60 i -90 mV, fins a +20 mV. Aquest fet comporta l’activació de canals que permeten l’entrada a l’interior cel•lular de Na+, fase que es coneix amb el nom de despolarització. Mitjançant aquest mecanisme es poden activar canals de Na+ propers i així anar transmetent l’impuls nerviós. La repolarització es realitza per mitjà de la bomba Na-K, amb la sortida de K+ al medi extracel•lular. Tot aquest procés és gestionat pels neurotransmissors.<ref name="B">Martínez Martínez A. Anestesia Bucal: Guía práctica. # ed. Panamericana; 2009.</ref>
 
El anestèsic local (AL) exerceix la seva funció per interacció directa amb els receptors específics del canal de sodi a la membrana del nervi. La molècula A ha de travessar la [[membrana cel lular]] mitjançant [[difusió passiva]] no iònica de la molècula sense càrrega. Dins de la cèl·lula l'A canvia a una forma amb càrrega la qual s'uneix al canal de sodi i prevé l'activació subseqüent i el gran flux de sodi que en condicions regulars es relaciona amb la despolarització de la membrana.
 
Sovint s'empra la [[adrenalina]] (10 mg/kg en pacients pediàtrics o 200-250 mg) per allargar la durada de l'anestèsia. Com que l'adrenalina causa una vasoconstricció local, contribueix a disminuir la toxicitat sistèmica de l'anestèsic i augmenta la intensitat del bloqueig sensitiu de la regió anestesiada. El temps durant el qual es manté el bloqueig nerviós depèn de la concentració ionitzada de l’anestèsic, que s’anirà difonent i absorbint pels vasos sanguinis progressivament. Un altre avantatge de l’ús de vasoconstrictors és la reducció dels efectes tòxics de l’anestèsic, perquè en disminueixen la concentració a la sang. La solució anestèsica pot dur també conservants del vasoconstrictor, aigua destil•lada i NaCl per a adquirir isotonicitat, NaOH per a mantenir el pH entre 6 i 7 si no hi ha vasoconstrictor o sulfits per tal d’impedir l’oxidació del vasoconstrictor.<ref name="A"><ref name="B">
 
== Classificació ==
Hi ha dos grups:
* Els anestèsics locals del grup [[èster]], pràcticament no s'utilitzen en l'actualitat, per la menor durada del seu efecte i per produir més fenòmens [[a·llèrgia|a·lèrgics]] que els del [[amida|grup amida]]. Pertanyen al grup èster els següents fàrmacs: [[cocaïna]], [[benzocaína]], [[procaína]], [[tetracaína]] i [[clorprocaína]].
* Els anestèsics locals del grup amida, presenten múltiples avantatges respecte als anteriors, sobretot una menor incidència d'efectes secundaris. Pertanyen a aquest grup: [[lidocaïna]], [[Mepivacaïnamepivacaïna]], [[prilocaïna]], [[bupivacaïna]] i [[ropivacaina]], introduït recentment.
 
L’anell aromàtic confereix la liposolubilitat que l’anestèsic necessita per a penetrar la membrana. El grup amino confereix la hidrosolubilitat necessària per a no precipitar quan es produeix la interacció amb els fluids intersticials. Els grups intermedis que uneixen l’anell aromàtic i el grup amino poden ser èsters o amides, i defineixen el grup al que pertanyen els anestèsics.<ref name="A">
 
== Nota ==
<references />
{{Referències}}
 
[[Categoria: Anestèsics]]