Fadrique Álvarez de Toledo y Enríquez de Quiñones: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.1) (Robot afegeix: it:Fadrique Álvarez de Toledo y Enríquez |
mCap resum de modificació |
||
Línia 3:
Fadrique va estar sempre molt vinculat als [[Reis Catòlics]], tota vegada que el seu pare havia intervingut activament en [[1476]] a la [[batalla de Toro]], que donà la victòria a la futura [[Isabel I de Castella]] sobre la seva neboda [[Joana la Beltraneja]], i que la seva mare era germanastra de Joana Enríquez i Fernandez de [[Còrdova]] (nascuda abans del [[1431]], casada el [[1444]]), la mare de [[Ferran II d'Aragó]].
El [[1475]] col·laborà com a mecenes en la construcció de l'Església Parroquial Nostra Senyora del Castell de Macotera com a mostra d'agraïment a diversos soldats locals que col·laboraren en la reconquesta de les terres pertanyents al duc. Participà en la conquesta de [[Emirat de Granada|Granada]], i després, essent ja duc, estigué al front de les tropes que lluitaren contra els francesos al [[Rosselló]] el [[1503]]. Quan Ferran el Catòlic, actuant com regent de Castella, es decidí a envair i prendre el [[Regne de Navarra]] amparat en una bula del papa [[Juli II]], posà al comandament dels seus exèrcits el duc d'Alba, el qual acomplí en només dues setmanes la missió militar encomanada, degut en gran part que [[Pamplona]] era beamontesa ([[1512]]), si per ella s'entén que l'objectiu era la conquesta de la part del regne que actualment forma part de l'estat espanyol i no de la seva totalitat. En recompensa fou nomenat capità general d'[[Andalusia]] i duc de Huèscar ([[1513]]), títol i possessions que incorporà als de la Casa d'Alba. Fou membre del Consell d'Estat amb [[Carles I de Castella|Carles I]], a qui acompanyà a [[Alemanya]], [[Flandes]] i [[Itàlia]], i el qual a més l'atorgà el [[1520]] la grandesa de l'estat espanyol i el condecorà amb el [[Orde del Toisó d'Or|Toisó d'Or]].
Es casà amb Isabel de Zúnyiga ([[1470]] - després del [[1520]]), comtessa de [[Sevilla]], el [[1480]] del matrimoni dels quals varen néixer cinc fills, dels que García, el primogènit, estava destinat a succeir-lo en la línia dinàstica. Però mort aquest abans que el seu pare no tingué ocasió d'heretar el títol, cosa que féu després Ferran Álvarez de Toledo i Piementel, III duc d'Alba, nét de D. Fadrique.
| |||