Consell d'Índies: diferència entre les revisions

Va ser fundada al voltant de l'any [[1524]] per [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]]. Com institució es va formar poc a poc, i ja els [[Reis Catòlics]] designen a [[Joan Rodríguez de Fonseca]] per a estudiar els problemes de la colonització de les Índies amb [[Cristòfor Colom]]. Al morir Ferran d'Aragó es fa càrrec de la Corona de Castella en qualitat de regent el [[Cardenal Cisneros]], qui no tenia bones relacions amb Rodríguez de Fonseca, de tal manera que el separa de les seves funcions i encarrega a dos membres del Consell de Castella: [[Lluís de Zapata]] i [[Lorenzo Galíndez de Carvajal]], que formin un petit consell, que es va passar a cridar "Junta d'Índies".

En [[1516]] quan [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles I]] es fa càrrec de la corona, continua existint aquesta junta i ja en 1524 passa a anomenar-se definitivament Consell d'Índies. El seu primer president va ser fra Juan García de Loaysa, qui es convertiria després en [[Arquebisbe]] de [[Sevilla]].

La imposició de l'absolutisme borbònic amb els [[decrets de Nova Planta]] de [[1714]] i la introducció de les [[secretaries de despatx]], lleven les atribucions administratives i legals del Consell. En [[1717]] el Rei [[Felip V d'Espanya|Felip V]] crea una ''Secretaria de Marina i Índies'', pel que el Consell va decaient fins que va ser suprimit en [[1812]], després novament posat en funcionament en [[1814]], quan recupera la corona espanyola [[Ferran VII]] i definitivament abolit, com organisme assessor, en [[1834]].