Física aristotèlica: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 62:
{{cita|"La pedra petita o gran caurà cap a la Terra al llarg d'una línia que és perpendicular al plànol (''sath'') de l'horitzó; això es verifica mitjançant l'experiència (''tajriba''). I aquesta perpendicular s'eleva sobre el punt de la tangent de l'esfera de la Terra i el plànol del (''hissi'') horitzó percebut. Aquest punt es desplaça juntament amb el moviment de la Terra i per tant no existirà diferència quant al lloc que cauran les dues pedres."<ref>{{Harv|Ragep|2001a|pp=152-3}}</ref>}}
== Història==
El regnat dels conceptes físics d'Aristòtil va durar gairebé dos mil·lennis, i va ser la primera teoria especulativa de la física de la qual es té coneixement. Després dels treballs d'[[Alhazen]], [[Avicenna]], [[Avempace]], [[Abu-l-Barakat]], [[Jean Buridan]], [[Galileu]], [[Descartes]], [[Isaac Newton]], i molts altres, es va acceptar que la física d'Aristòtil no era correcta o viable.<ref name="ari"/> Encara així, la física d'Aristòtil va ser capaç de sobreviure fins a el [[segle XVII]], i probablement més, ja que encara era ensenyada en les universitats de l'època. El model de física d'Aristòtil va ser el principal impediment acadèmic per a la creació de la ciència de la física molt després que Aristòtil hagués mort.
A [[Europa]], la teoria d'[[Aristòtil]] va ser desacreditada per primera vegada de forma convincent pels treballs de [[Galileu Galilei]]. Utilitzant un [[telescopi]], Galileu va observar que la lluna no era completament llisa, però que en canvi tenia cràters i muntanyes, contradient la idea d'Aristòtil d'una lluna perfectament llisa i incorruptible. Galileu també va criticar aquest concepte des d'un punt de vista teòric – una lluna perfectament llisa reflectiria la llum de forma desparella com una bola de [[billar]] polida, pel que les vores del disc lunar haurien de tenir una lluentor distinta del d'un punt que un plànol tangent reflecteixi la llum solar directament cap als nostres ulls. Una lluna rugosa en canvi reflectiria en forma similar en totes direccions, produint un disc amb una lluentor parella que és exactament el que observem.<ref name=GalileoTwoSystems>Galileo Galilei, ''
Segons la llegenda, Galileu va deixar caure boles de distintes [[densitat]]s des de la [[Torre de Pisa]] i va descobrir que totes queien a la mateixa velocitat sense importar el seu pes. Addicionalment va realitzar experiments quantitatius fent rodar boles per un plànol inclinat, una forma de caiguda que és prou lenta com per a ser mesurada sense necessitat de recórrer a instruments sofisticats.
Atès que Aristòtil no creia que es poguera descriure un moviment sense contar amb un mitjà que ho envoltés, ell no va poder incorporar en les seves anàlisis la [[resistència de l'aire]] com un factor addicional. Un cos més pesat cau més ràpid que un lleuger de la mateixa forma en un mitjà dens com l'aigua, i això va conduir a Aristòtil a especular que el ritme de caiguda és proporcional a la massa i inversament proporcional a la densitat del mitjà. A partir de les seves experiències sobre la caiguda d'objectes en l'aigua, ell va concloure que l'aigua era unes deu vegades més densa que l'aire. No obstant això al pesar el volum de l'aire comprimit, Galileu va demostrar que les idees d'Aristòtil sobreestimaven la densitat de l'aire quaranta vegades.<ref name=GalileoNewSciences>Galileo Galilei, ''
Galileu també va treballar en el desenvolupament d'una explicació teòrica que donés suport a la seva conclusió. Es va preguntar si dos cossos de diferents masses i ritmes de descens es trobaven lligats caurien més ràpid o més lent perquè el conjunt era més pesat o perquè el cos més lleuger frenava al més pesat degut a la seva caiguda més lenta. L'única resposta convincent és que cap de les dues cau més ràpidament o lentament ja que tots els sistemes cauen al mateix ritme.<ref name=GalileoTwoSystems/>
| |||