Diferència entre revisions de la pàgina «Timurtaix»

47 bytes afegits ,  fa 8 anys
cap resum d'edició
m
{{FR}}
{{vegeu3|l'emir ortúkida|el príncep cobànida del mateix nom|Timurtash Coban}}
'''Husam al-Din Timurtash''' (vers 1105-[[1152]]) fou emir [[ortúkida]] de [[Mardin]] i regent d'Alep, fill d'[[Ilghazi I]] i el seu successor a Mardin.
Les fonts principals del seu regnat són la crònica de [[Ibn al-Azrak]] (favorable a Timurtash) i la Història dels Atabegs de Mossul de [[Ibn al-Athir]] (un cant a [[Imad-ad-Din Zengi]]). Noticies disperses es troben a [[Miquel el Sirià]], [[Nasir al-Din Muhammad ibn Abd al-Rahim ibn Ali ibn al-Furat al-Misri al-Hanafi|Ibn al-Furat]], [[Al-Azimi]], i [[Ibn al-Adim]].
 
La seva primera tasca, encara molt jove, fou el [[1111]]/[[1112]] quan fou enviat com ambaixador al sultà seljúcida Mahmud per intercedir per la sort de [[Dubays benibn SadaqaSadaka]]. Després va acompanyar al seu pare a Alep el [[1118]] i va quedar temporalment a la ciutat com a governador mentre el seu pare anava a Mardin a buscar reforços.
 
A la mort del seu pare (1122) en viatge cap a [[Mayyafarikin]], Timurtash tenia el govern de Mardin i no va tenir cap problema per ser reconegut mentre el seu germà [[Shams al-Dawla Sulayman]] recollia la successió a Mayyafarikin. A la mort en campanya (en el setge de [[Manbidj]]) del seu cosí Nur al-Dawla Balak de [[Khartpert]], que governava [[Alep]], Timurtash, que l'acompanyava, va retornar de Manbidj a Alep i va assolir també el govern d'aquest principat (maig de [[1124]]) que aviat acabarà perdent (1125).
 
Timurtash era jove encara. Al seu govern a Alep va cometre errors greus; va alliberar a [[Balduí II de Jerusalem]] (que Balak havia fet presoner) confiant en què mantindria la seva paraula de no fer la guerra, cosa que naturalment el rei croat no va fer. Després fou derrotat a les afores d'Alep per les forces lleials al seljúcida local Sultan Shah, i al emir [[Dubays benibn SadaqaSadaka]], aliats ara als croats (tot i que Balduí havia promès que no s'hi aliaria). Timurtash, amb molt pocs suports (fins i tot el seu cosí Badr al-Dawla Sulayman que havia estat governador d'Alep del [[1122]] al [[1123]] i que se sentia humiliat per haver estat apartat del càrrec per Balak, no li feia costat) va fugir a [[Mardin]] (agost) mentre a Alep assolia el poder el cadi local Abu l-Hasan Muhammad ben al-Kashshab nominalment en nom de Timurtash.
En aquest temps va estar en bons termes amb el seu germà [[Shams al-Dawla Sulayman]] que havia succeït al pare a [[Mayyafarikin]]. Els afers d'Alep es van agreujar el setembre de [[1124]] i Timurtash va demanar ajust al seu germà; en endavant per causes no aclarides, van esclatar discòrdies entre els dos germans. Sulayman va morir a Mayyafarikin (a finals del [[1124]] o a finals del [[1130]] segons les fonts) i Timurtash fou reconegut en aquesta ciutat.
 
En aquest tempsAquest va estardemanar enajut bons termes amb elal seu germà [[Shams al-Dawla Sulayman]] que havia succeït al pare ade [[Mayyafarikin]]. Els(setembre) afersperò d'Alepels esdos vangermans agreujarno eles setembrevan de [[1124]]entendre i TimurtashAlep va demanarquedar ajustabandonada ala seula germà;seva en endavant per causes no aclarides, van esclatar discòrdies entre els dos germanssort. Sulayman va morir a Mayyafarikin (a finals del [[1124]] o a finals del [[1130]] segons les fonts) i Timurtash fou reconegut en aquesta ciutat.
Timurtash era jove encara. Al seu govern a Alep va cometre errors greus; va alliberar a [[Balduí II de Jerusalem]] (que Balak havia fet presoner) confiant en què mantindria la seva paraula de no fer la guerra, cosa que naturalment el rei croat no va fer. Després fou derrotat a les afores d'Alep per les forces lleials al seljúcida local Sultan Shah, i al emir [[Dubays ben Sadaqa]], aliats ara als croats (tot i que Balduí havia promès que no s'hi aliaria). Timurtash, amb molt pocs suports (fins i tot el seu cosí Badr al-Dawla Sulayman que havia estat governador d'Alep del [[1122]] al [[1123]] i que se sentia humiliat per haver estat apartat del càrrec per Balak, no li feia costat) va fugir a [[Mardin]] (agost) mentre a Alep assolia el poder el cadi local Abu l-Hasan Muhammad ben al-Kashshab nominalment en nom de Timurtash.
 
Aquest va demanar ajut al seu germà Sulayman de [[Mayyafarikin]] (setembre) però els dos germans no es van entendre i Alep va quedar abandonada a la seva sort. El [[1125]] el cadi d'Alep va enviar una ambaixada demanant el retorn de Timurtash, però aquest va empresonar als ambaixadors; aquestos es van escapar i llavors l'ambaixada es va dirigir a ''Ak Sunkur al-Bursuki'', atabeg de [[Mossul]], al qual es va oferir el govern, del que va prendre possessió aviat i la va governar un temps fins que fou assassinat pels ismaïlites d'[[Alamut]] el [[1127]]. El va succeir el seu fill Masud però el [[1128]]/[[1129]] va caure en mans de l'atabeg de Mossul [[Imad ad-Din Zengi]] (o Zangi). Aquest havia estat nomenat atabeg de Mossul el [[1126]] i el mateix any ja havia posat setge a [[Nisibin]] que pertanyia a Timurtash, el qual va demanar ajut al seu cosí Daud o Dawud ([[Rukn al-Dawla Daud]]) de [[Khartpert]] i [[Hisn Kayfa]] (que governava des de 1108/1109), amb el que tenia una relació no gaire cordial per diversos motius. Timurtash va haver de prometre la ciutat a Daud. Zengi va interceptar un colom missatger enviat per Timurtash al governador de Nisibin, i va substituir el missatge aconseguint que la guarnició es rendís a les seves forces. Aquest èxit de Zengi, seguit el [[1128]]/[[1129]] de la conquesta d'Alep, van obligar als emirs ortúkides a aliar-se entre ells i amb altres emirs turcmans.
 
El [[1130]] es va signar una aliança amb Ilaldi el governant d'[[Amida (Armènia)|Amida]] i amb altres caps turcmans dirigida contra Zengi; però l'exèrcit combinat fou derrotat per Zengi a [[Sarja]], i l'atabeg va ocupar [[Dara]] i Sarja. L'aliança amb Timurtash va arribar al seu final i cadascun va tornar a ocupar-se dels seus afers interns.
Aquest havia estat nomenat atabeg de Mossul el [[1126]] i el mateix any ja havia posat setge a [[Nisibin]] que pertanyia a Timurtash, el qual va demanar ajut al seu cosí Daud de [[Khartpert]] i [[Hisn Kayfa]], amb el que tenia una relació no gaire cordial per diversos motius. Timurtash va haver de prometre la ciutat a Daud. Zengi va interceptar un colom missatger enviat per Timurtash al governador de Nisibin, i va substituir el missatge aconseguint que la guarnició es rendís a les seves forces. Aquest èxit de Zengi, seguit el [[1128]]/[[1129]] de la conquesta d'Alep, van obligar als emirs ortúkides a aliar-se entre ells i amb altres emirs turcmans.
 
No es clar si fou Timurtash qui es va acostar a Zengi o fou aquest el que va fer el primer pas i va demanar una aliança; els passos següents foren sol·licitats per Timurtash però potser després del primer pas de Zengi, i en tot cas era aquest el que controlava les decisions i Timurtash era pràcticament el seu vassall (Alal-AmizdiAzimi l'assenyala concretament com a vassall).
El [[1130]] es va signar una aliança amb Ilaldi el governant d'[[Amida (Armènia)|Amida]] i amb altres caps turcmans dirigida contra Zengi; però l'exèrcit combinat fou derrotat per Zengi a [[Sarja]], i l'atabeg va ocupar [[Dara]] i Sarja. L'aliança amb Timurtash va arribar al seu final i cadascun va tornar a ocupar-se dels seus afers interns.
 
El [[1134]] Timurtash i Zengi es van enfrontar a Daud a les afores d'Amida i Daud fou derrotat; Zengi va ocupar la fortalesa d'Alal-Sur que va entregar a Timurtash junt amb altres llocs menors. Una vegada Zengi va sortir del [[Diyar Bakr]], Daud, enfadat pels territoris perduts i entregats a Timurtash, va iniciar una campanya contra el seu cosí; aquest estava tant espantat que fins i tot va arribar a enderrocar el ''rabad'' i altres suburbis de Mayyafarikin perquè pensava que no podria sostenir aquestes parts contra les depredacions del seu rival. Zengi havia aconseguit enfrontar als dos cosins l'un contra l'altra i podia estar tranquil per aquesta banda.
No es clar si fou Timurtash qui es va acostar a Zengi o fou aquest el que va fer el primer pas i va demanar una aliança; els passos següents foren sol·licitats per Timurtash però potser després del primer pas de Zengi, i en tot cas era aquest el que controlava les decisions i Timurtash era pràcticament el seu vassall (Al-Amizdi l'assenyala concretament com a vassall).
 
Després del [[1136]] Timurtash es va distanciar de Zengi. El [[1136]]/[[1137]] va conquerir [[Hattakh]], la darrera fortalesa [[Dinastia marwànida (Diyarbakir) |marwànida]] al [[Diyarbakir]]; després alguns membres de la família marwànida apareixen al servei de Timurtash. El [[1138]]/[[1139]] el governador zengita de [[Nisibin]], [[Abu-Bakr]], amenaçat per Zengi per algun afer, va fugir al principat de Timurtash i li va demanar asil. Zengi va exigir la entrega del fugitiu i Timurtash va refusar. Llavors l'atabeg va anar a Mardin i Timurtash només se'n va sortir cedint-li [[Dara]] i donant-li la seva filla en matrimoni, però segons Ibn al-Azraq va evitar la entrega d'Abu Bakr.
El [[1134]] Timurtash i Zengi es van enfrontar a Daud a les afores d'Amida i Daud fou derrotat; Zengi va ocupar la fortalesa d'Al-Sur que va entregar a Timurtash junt amb altres llocs menors. Una vegada Zengi va sortir del [[Diyar Bakr]], Daud, enfadat pels territoris perduts i entregats a Timurtash, va iniciar una campanya contra el seu cosí; aquest estava tant espantat que fins i tot va arribar a enderrocar el ''rabad'' i altres suburbis de Mayyafarikin perquè pensava que no podria sostenir aquestes parts contra les depredacions del seu rival. Zengi havia aconseguit enfrontar als dos cosins l'un contra l'altra i podia estar tranquil per aquesta banda.
 
El [[1141]]/[[1142]] va arribar a un acord amb [[Rukn al-Dawla Daud]] d'Hisn Kayfa i Khartpert; Zengi va demanar a Timurtash que li envies al seu oficial en cap Habashi, petició de motius desconeguts, però que va acabar amb l'assassinat d'Habashi al campament de Zengi. Sembla que l'emir de Mardin buscava una aliança amb Daud i amb el comte d'[[Edessa]] a la que s'oposava Zengi. Es coneixen altres motius de conflicte, per exemple el que explica Ibn al-Athir: un nombrós grup de pagesos van marxar de Mossul per establir-se a Mardin; Zengi va demanar la seva tornada però Timurtash s'hi va negar i va dir que ell només els cobrava una desena part de la collita i que si Zengi hagués fet el mateix no haurien marxat. Zengi protestava perquè deia que si l'emir només cobrés una centena part encara hi anirien més, però que si podia viure luxosament a Mardin era mercès a que ell mateix havia evitat la conquesta de la ciutat pels croats; finalment Timurtash va fer retornar als pagesos.
Després del [[1136]] Timurtash es va distanciar de Zengi. El [[1136]]/[[1137]] va conquerir [[Hattakh]], la darrera fortalesa [[Dinastia marwànida (Diyarbakir) |marwànida]] al [[Diyarbakir]]; després alguns membres de la família marwànida apareixen al servei de Timurtash. El [[1138]]/[[1139]] el governador zengita de [[Nisibin]], [[Abu-Bakr]], amenaçat per Zengi per algun afer, va fugir al principat de Timurtash i li va demanar asil. Zengi va exigir la entrega del fugitiu i Timurtash va refusar. Llavors l'atabeg va anar a Mardin i Timurtash només se'n va sortir cedint-li [[Dara]] i donant-li la seva filla en matrimoni, però segons Ibn al-Azraq va evitar la entrega d'Abu Bakr.
 
El [[1141]]/[[1142]] va arribar a un acord amb [[Rukn al-Dawla Daud]] d'Hisn Kayfa i Khartpert; Zengi va demanar a Timurtash que li envies al seu oficial en cap Habashi, petició de motius desconeguts, però que va acabar amb l'assassinat d'Habashi al campament de Zengi. Sembla que l'emir de Mardin buscava una aliança amb Daud i amb el comte d'[[Edessa]] a la que s'oposava Zengi. Es coneixen altres motius de conflicte, per exemple el que explica Ibn al-Athir: un nombrós grup de pagesos van marxar de Mossul per establir-se a Mardin; Zengi va demanar la seva tornada però Timurtash s'hi va negar i va dir que ell només els cobrava una desena part de la collita i que si Zengi hagués fet el mateix no haurien marxat. Zengi protestava perquè deia que si l'emir només cobrés una centena part encara hi anirien més, però que si podia viure luxosament a Mardin era mercès a que ell mateix havia evitat la conquesta de la ciutat pels croats; finalment Timurtash va fer retornar als pagesos.
 
El [[1144]] va morir el seu cosí Rukn al-Dawla Daud, i Zengi es va apoderar (1144-1145) de quasi tots els seus territoris separant Hisn Kayfa de Khartpert. El intent d'aliança de Kara Arslan, fill i successor de Daud, amb Timurtash i el [[Comtat d'Edessa|comte d'Edessa]] es va acabar amb la conquesta de la capital del comtat per Zengi. Tot això va enfrontar a Timurtash i Zengi. El [[1145]]/[[1146]] Zengi va atacar Mayyafarikin però es va retirar, ja que segurament no era més que una demostració de força. L'assassinat de Zengi a [[Kalat Djabar]] el [[1146]] va resoldre l'afer.
 
Immediatament de conèixer la mort de l'atabeg, Timurtash va sortir amb els seus turcmans i va ocupar alguns territoris com Hani i Siwan abans de què el successor de Zengi a [[Mossul]], el seu fill Saif al-Din Ghazi, pogués establir el seu poder. Timurtash va ocupar [[Isird]] el [[1146]] i la va entregar ([[1147]]) a Kara Arslan el que se interpreta com un reconeixement de la sobirania del segon pel primer que li concedia un feu. Els dos parents es repartien de fet el [[Diyar Bakr]].
 
El [[1148]]/[[1149]] Timurtash va patir una seriosa derrota davant de Saif al-Din Ghazi de Mossul que va arribar fins a Mardin amb la intenció de recuperar tots els territoris del seu pare; abans d'aconseguir res decisiu va morir ([[1149]]) a Mossul. Poc després l'emir d'Amida reconeixia la sobirania de l'emir de Mardin ([[1149]]) i vers el 1150 aquest conqueria [[Sumaysat]] quan el comte d'Edessa (que ja no tenia seu a Edessa) fou fet presoner per [[Nur al-Din Mahmud]], successor de Zengi a [[Alep]]. Poc abans de morir Timurtash va rebre del Califa (1152) vestits i diplomes acreditant el reconeixement califal de les seves possessions.
Timurtash va ocupar [[Isird]] el [[1146]] i la va entregar ([[1147]]) a Kara Arslan el que se interpreta com un reconeixement de la sobirania del segon pel primer que li concedia un feu. Els dos parents es repartien de fet el [[Diyar Bakr]].
 
El suposat atac de Timurtash i els seus turcmans a [[Jerusalem]] per recuperar el que havia estat del seu avi [[Ortuk]], derivada d'una informació de Guillem de Tir i no confirmada per cap més font, es considerada actualment una llegenda més que un fet real. El atacant és esmentat com Hiaroquin i la identificació d'aquest nom amb Timurtash o Husam al-Din, incerta, deriva de Wilken.
El [[1148]]/[[1149]] Timurtash va patir una seriosa derrota davant de Saif al-Din Ghazi de Mossul que va arribar fins a Mardin amb la intenció de recuperar tots els territoris del seu pare; abans d'aconseguir res decisiu va morir ([[1149]]) a Mossul. Poc després l'emir d'Amida reconeixia la sobirania de l'emir de Mardin ([[1149]]) i vers el 1150 aquest conqueria [[Sumaysat]] quan el comte d'Edessa (que ja no tenia seu a Edessa) fou fet presoner per [[Nur al-Din]], successor de Zengi a [[Alep]]. Poc abans de morir Timurtash va rebre del Califa vestits i diplomes acreditant el reconeixement califal de les seves possessions.
 
Va morir el [[11521153]]/[[11531154]] i el va succeir el seu fill Nadj al-Din [[Alpi I]].
El suposat atac de Timurtash i els seus turcmans a [[Jerusalem]] per recuperar el que havia estat del seu avi [[Ortuk]], derivada d'una informació de Guillem de Tir i no confirmada per cap més font, es considerada actualment una llegenda més que un fet real. El atacant és esmentat com Hiaroquin i la identificació d'aquest nom amb Timurtash o Husam al-Din, incerta, deriva de Wilken.
 
==Bibliografia==
Va morir el [[1152]]/[[1153]] i el va succeir el seu fill Nadj al-Din [[Alpi I]].
*Claude Cahen, ''Le Diyar Bakr en temps des premiers Urtukides'', Journal Asiatique, 227, 1933
*C. Hillenbrand, ''The establishment of Artuqid power in Diyar Bakr in the twelfth century'', 1981
 
[[Categoria:Ortúkides]]
117.203

modificacions