Nomenclatura binomial: diferència entre les revisions

En [[biologia]], la '''nomenclatura binomial''' és una convenció estandarditzada per anomenar les diferents [[espècies]]. Tal i com la paraula 'binomial' suggereix, el nom científic d'una espècie està compost per la combinació de dos mots: el [[Gènere (biologia)|gènere]] i l'epítet de l'[[espècie]], així dins un mateix gènere poden existir diferents espècies que mantenen el primer terme i canvïencanvien el segon mot dins la nomenclatura binomial. El nom de gènere sempre comença amb majúscula mentre que l'epítet sempre ho fa en minúscula; ambdós termes s'escriuen en cursiva, per exemple: ''Homo sapiens''. El nom de gènere pot abreujar-se, però mai ometre's, si ja ha estat nomenat abans o pot deduir-se pel context en què es troba (com ara ''[[H. sapiens]]''). En alguns casos l'ús d'aquestes abreviacions és tant comú que acabanacaben fent-se servir de manera general, un exemple d'aquest fenomen el trobem en el [[eubacteri|bacteri]] ''Escherichia coli'', que sovint s'anomena simplement ''[[E. coli]]''.

El terme que descriu l'[[espècie]] ha de ser un adjectiu que diferencïidiferenciï l'espècie de d'altres membres del seu mateix gènere. El nom del gènere deriva normalment del [[llatí]]. També s'utilitzen paraules provinents del [[grec clàssic]], de llengües usades als indrets on es troba l'organisme a anomenar o bé s'usa el nom d'aquell que ha descrit l'espècie. De fet, els taxonomistes empren noms de moltes altres fonts, fins i tot extretes de bromes i [[acudit]]s. Tot i això, els mots sempre se'ls hi apliquen les mateixes regles gramaticals com si si fossin paraules llatines. Per aquesta raó la nomenclatura binomial es coneix popularment com el "nom en llatí", encara que aquesta terminologia és rebutjada pels biòlegs. En canvi, el terme "nom científic" es considera acceptable. Podeu consultar una [[Llista de paraules llatines i gregues sovint usades en taxonomia]].

Totes les accions relacionades amb l'establiment de la nomenclatura binomial tendeixen a afavorir l'estabilitat d'ella mateixa. En el cas que una espècie sigui tranferidatransferida d'un gènere a un altre (cosa que ocorre sovint mercès a l'adquisició de nous coneixements per part dels científics), el segon terme o epítet de l'espècie es conserva sempre que sigui possible. De la mateixa manera, si el que fins aleshores es creia que eren dues espècies diferents passa a considerar-se com a una de sola, els antics noms d'espècie esdevenen termes de subespècie.

Les normes de nomenclatura regeixen com s'anomenen les plantes (inclosos els fongs i els cianobacteris), els cultivars, animals, bacteris i virus. Aquestes normes difereixen entre elles. Per exemple, el codi de nomenclatura de plantes ICBN no permet la [[Tautònim|tautonomia]], mentre que el ICZN (per a animals) sí. S'ha provat d'impulsar un codi general anomenat BioCode que substituiria tots els demés, unificant-los, però també s'està discutint la possibilitat d'un PhyloCode o codi filogenètic que anomenaria totes les espècies i grups filogenèticament.