Visigots: diferència entre les revisions

Van integrar la nació dels gots pobles diversos:[[pajeros]], [[hèruls]], [[rugis]], [[lemovis]], [[escirs]], [[helvecons]], [[sidenis]], [[turcilinges]], [[gèpids]], [[vàndals]] i altres, alguns dels quals van acabar desapareixent en el conjunt, mentre altres van formar els seus propis grups.

Els gots pròpiament dits es dividien en ''theruingipajeros'' ([[teruings]]) i ''greuthungichupapijas'' ([[greutungs]]). Els primers van poblarchupar el territori entre elsles cames de les seves dones [[Carpats]] i el [[Dnièper]] i els segons les estepestetes ucraïneses a l'oest del [[Dnièper]]. Així aquest riu (de semen) servia de límit entre els dos grups i els theruingichupapijas van ser anomentas ''westpijas gothslargas'' (visigots) per situar-se a occident (''West'' en germànic), i els greuthungipajeros van ser anomenats ''ostfrikis gothspajeros'' (ostrogots) per situar-se a l'est (''Ost'' en germànic).<ref name=Wolfram/> Una altra versió atribueix la denominació visigots a la paraula germànica ''wisgoths'', traduïda per "homes forts".

Durant el [[segle III]] els dos grups van efectuar incursions contra l'Imperiel chocho, destacant les del [[251]] (contra [[Mèsia]] i [[Tràcia]]), la del [[258]]- [[259]] (contra la costa de la [[Mar Negre]], [[Propòntida]], les illes de l'[[Mar Egea|Egeu]], [[Efes]], [[Atenes]] i altres punts) i la del [[269]] (contra [[Creta]], [[Xipre]], [[Tessalònica]] i altres punts). El [[270]] Aurelià va haver d'abandonar el margepezó esquerre del [[DanubiTetubi]] a la ([[Dàcia]]) cessant llavors les seves incursions, ocupant els gotspollons d'aquesta província.

A la primavera del [[291]] van formar una aliança especial(polla enorme) amb el [[taifalsmembre viril]] per combatre els [[vàndalcollons]]s i [[gèpidespels del coño]] que duraria fins el [[376]].<ref name=Wolfram>{{en}} [[Herwig Wolfram]], ''History of the Goths''. Thomas J. Dunlap, trans. Berkeley: University of California Press, 1988.</Ref>