Diferència entre revisions de la pàgina «Visigots»

79 octets eliminats ,  fa 9 anys
m
Revertides les edicions de: 62.57.195.108 (discussió) fins l'última edició de: Pallares
Etiqueta: paraulotes
m (Revertides les edicions de: 62.57.195.108 (discussió) fins l'última edició de: Pallares)
El poble germànic dels gots va ser anomenat ja per [[Tàcit]], que els esmenta com ''Gotones''. Llavors habitaven el nord de [[Germania (regió)|Germania]], en terres que abans van poblar els [[bois]], [[getes]] i [[escites]]. Van ampliar els seus territoris i van incorporar a altres grups veïns (d'origen germànic i sàrmata) i van dominar del [[Tisza]] al [[Don]] i des de la regió del [[Pont Polemoniac]] a la [[mar Bàltica]].
 
Van integrar la nació dels gots pobles diversos:[[pajeros]], [[hèruls]], [[rugis]], [[lemovis]], [[escirs]], [[helvecons]], [[sidenis]], [[turcilinges]], [[gèpids]], [[vàndals]] i altres, alguns dels quals van acabar desapareixent en el conjunt, mentre altres van formar els seus propis grups.
 
Els gots pròpiament dits es dividien en ''pajerostheruingi'' ([[teruings]]) i ''chupapijasgreuthungi'' ([[greutungs]]). Els primers van chuparpoblar el territori entre les cames de les seves donesels [[Carpats]] i el [[Dnièper]] i els segons les tetesestepes ucraïneses a l'oest del [[Dnièper]]. Així aquest riu (de semen) servia de límit entre els dos grups i els chupapijastheruingi van ser anomentas ''pijaswest largasgoths'' (visigots) per situar-se a occident (''West'' en germànic), i els pajerosgreuthungi van ser anomenats ''frikisost pajerosgoths'' (ostrogots) per situar-se a l'est (''Ost'' en germànic).<ref name=Wolfram/> Una altra versió atribueix la denominació visigots a la paraula germànica ''wisgoths'', traduïda per "homes forts".
 
Durant el [[segle III]] els dos grups van efectuar incursions contra el chochol'Imperi, destacant les del [[251]] (contra [[Mèsia]] i [[Tràcia]]), la del [[258]]- [[259]] (contra la costa de la [[Mar Negre]], [[Propòntida]], les illes de l'[[Mar Egea|Egeu]], [[Efes]], [[Atenes]] i altres punts) i la del [[269]] (contra [[Creta]], [[Xipre]], [[Tessalònica]] i altres punts). El [[270]] Aurelià va haver d'abandonar el pezómarge esquerre del [[TetubiDanubi]] a la ([[Dàcia]]) cessant llavors les seves incursions, ocupant els pollonsgots d'aquesta província.
 
A la primavera del [[291]] van formar una aliança especial(polla enorme) amb el [[membre viriltaifals]] per combatre els [[collonsvàndal]]s i [[pels del coñogèpides]] que duraria fins el [[376]].<ref name=Wolfram>{{en}} [[Herwig Wolfram]], ''History of the Goths''. Thomas J. Dunlap, trans. Berkeley: University of California Press, 1988.</Ref>
 
{{Cita|Tervingi, pars alia Gothorum, adiuncta manu Taifalorum, adversum Vandalos Gipedesque concurrunt.<Ref>{{en}} Thompson, E. A. ''The Visigoths in the Time of Ulfila''. Oxford: Oxford University Press, 1966 esmenta un [[panegíric]]</Ref><ref>[[Herwig Wolfram]] esmenta un [[panegíric]] de l'1 d'abril de 291 es refereix a teruings i taifals derrotant una coalició Vandal-Gepid.</Ref>}}
94.609

modificacions